Societat Última actualització Divendres, 19 de juny de 2009 10:18 h

Mor a 89 anys el cooperant català Vicenç Ferrer

Va treballar durant tota la seva vida per combatre la pobresa a l'Índia

---

El cooperant català Vicenç Ferrer ha mort aquest divendres a la matinada a 89 anys a Anantapur. Ferrer ha mort després que el seu estat de salut empitjorés en les últimes hores a causa de greus complicacions respiratòries, segons va informar aquest dijous la fundació que porta el seu nom. El cooperant català, que el passat mes d'abril va fer 89 anys, va patir una embòlia el passat 20 de març, que el va obligar a estar ingressat durant unes setmanes i de la qual ja no s'ha recuperat. El passat 25 d'abril va ser traslladat al seu domicili, on ha estat atès per un equip de metges i on ha mort aquest divendres a un quart de dues de la matinada.

Vicenç Ferrer, que el dia 9 d'abril va fer 89 anys, va ingressar a la Companyia de Jesús durant la seva joventut per complir la vocació d'ajudar els més necessitats. Uns quants anys més tard, al 1952, va arribar a la ciutat índia de Mumbai, on per primera vegada va prendre contacte amb el país i amb la pobresa que afectava gran part dels seus habitants.

En la seva primera missió a la ciutat de Manmad, a l'estat de Maharashtra, va posar en marxa un nou sistema de treball entre els pagesos de la zona que consistia en facilitar-los una petita ajuda econòmica i l'assessorament tècnic per obtenir aigua per als cultius. Si el pagès tornava, sense interessos, la quantitat prestada, se seguia el mateix mètode amb altres pagesos. També va organitzar petites cooperatives per a l'excavació de pous, canalitzacions per a l'abastiment d'aigua i petites parcel·les de regadiu. Mentrestant, Ferrer també impulsava ja la construcció de dues escoles, un hospital i dues residències per als prop de mil alumnes.

La seva arribada a l'Índia va provocar, durant els primers temps, controvèrsia i suspicàcies entre els dirigents locals fins que van aconseguir una ordre d'expulsió del país. No obstant això, la protesta de milers de pagesos, amb el suport d'intel·lectuals, polítics i líders religiosos, van organitzar una marxa de 250 quilòmetres per protestar contra aquesta ordre. Finalment, la primera ministra Indira Gandhi va reconèixer l'enorme tasca social que duia a terme Ferrer, va revocar aquesta ordre i li va permetre instal·lar-se a l'Índia després de sortir durant uns mesos del país per tornar al 1969.

En el seu retorn, Vicenç Ferrer, es va instal·lar a Anantapur, a l'estat de d'Andhra Padresh. Des d'Anantapur, districte que compta amb quatre milions d'habitants, Ferrer ha treballat al llarg d'aquests anys per combatre la pobresa i fins a dos milions i mig de persones s'han vist beneficiades dels seus projectes d'ajuda i cooperació als més necessitats.

El mateix any 1969, Ferrer va deixar la Companyia de Jesús i va fundar la Fundació Vicente Ferrer junt amb la seva dona, la periodista Anna Perry, amb qui es casaria mesos més tard. L'arribada de Ferrer, però, va tornar a causar recels entre els líders regionals i van pressionar-lo perquè abandonés la zona –una de les més pobres del país amb un alt grau de desertització i sense educació i sanitat- fins al punt d'intentar empresonar-lo. Finalment, Ferrer va denunciar aquest abús i va obtenir una sentència favorable que va crear jurisprudència.

Fa tretze anys, la Fundació Vicente Ferrer també es va crear a l'Estat per tal d'assegurar la viabilitat del projecte i fins l'any passat, hi han col·laborat un total de 150.000 persones, s'han apadrinat uns 135.000 nens, s'han escolaritzat 157.000 nens i s'han construït més de 26.000 habitatges per als més desfavorits.

Actualment, la Fundació treballa per millorar les condicions de vida dels coneguts com a 'dàlits' o intocables, considerats sense casta. Històricament, han hagut de fer-se càrrec dels treballs més servils i marginals de la societat, en condicions irregulars i pràcticament sense ser remunerat. Des del 2005, a més, també treballa per als grups tribals i els membres de les 'backward cast', gent molt humil i en situació de marginalitat i pobresa'.

Llarga llista de reconeixements

Tant Vicenç Ferrer com la Fundació que porta el seu nom han rebut al llarg dels últims anys una llarga llista reconeixements. Entre d'altres, destaca la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, l'any 2000. Dos anys abans, el 1998, era reconegut amb el premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia i el d'espanyol Universal.

L'any 2001, la Unesco el va nomenar Personatge destacat de la història del segle XX i un any més tard, el 2202, rebia el premi a l'Esperit Olímpic i la Gran Creu de l'Ordre Civil de la Solidaritat, del Ministeri d'Assumptes Socials. Fa pocs mesos, el Ministeri d'Exteriors també reconeixia la seva tasca amb la Gran Creu del Mèrit Civil.

Per la seva banda, la Fundació Vicente Ferrer ha estat premiada, entre d'altres amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, al 2000; i el reconeixement de la Comissió Europea com al millor ONG participant en les tasques de rescat i reconstrucció després del terratrèmol de Gujarat, l'any 2001.

---

Notícies relacionades