Política Última actualització Diumenge, 21 de juny de 2009 06:00 h

Estudis interns de la CUP preveuen aconseguir dos escons a la circumscripció de Barcelona

La CUP decideix avui a Girona si fa el salt nacional

---

Vora 400 representants de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) d’arreu del país s’apleguen avui a Girona per a debatre en assemblea si la formació es presenta a les eleccions al Parlament previstes per a l’any vinent. Estudis interns dels partidaris de fer el salt a la política de la ‘Comunitat Autònoma de Catalunya’ -segons la terminologia de la formació-, preveuen que la CUP trauria dos diputats a la demarcació de Barcelona i li’n faltarien 10.000 per a un tercer.

Els estudis parteixen de la base que les vint-i-tres CUP i nou llistes afins més de la circumscripció de Barcelona (Entesa per Sabadell, UM9, Gent de Gramenet, Compromís per Ripollet...) van obtenir a les municipals del 2007 uns 30.000 vots, la meitat dels necessaris per a superar el llindar electoral del 3%. Si a les properes eleccions al Parlament mantenen aquest suport i aconsegueixen 37.000 vots més a la resta de la demarcació (menys d'un 1% a cada un dels municipis), infereixen que la CUP obtindria dos diputats. Si n’aconseguissin 10.000 més (un total de 77.000 vots), obtindrien tres diputats.

Analitzen que els resultats municipals del 2007 es van aconseguir en un context en què la CUP i candidatures afins només van presentar-se en trenta-dos municipis barcelonins, és a dir, que els habitants de 279 municipis de la demarcació no van poder-los votar.

També raonen que s’han creat onze noves assemblees de la CUP a Barcelona del 2007 ençà, motiu pel qual en aquestes poblacions ja hi ha un coneixement més proper del projecte que defensa la formació. Si se sumen les poblacions amb presència d'una assemblea de la CUP amb les que hi ha candidatures rupturistes afins, els partidaris del salt nacional compten tenir presència a 41 municipis de Barcelona, que engloben el 61,06% del total de la població de la demarcació.

En aquest escenari hi jugaria un paper fonamental tant la CUP de Barcelona -en tant que ciutat amb més població-, que ja va començar a bellugar-se públicament a mitjan maig, i les aliances que la formació sabés teixir amb les candidatures rupturistes esmentades.

Els mateixos estudis descarten que la CUP tingui prou força a Girona, Lleida o Tarragona com per tenir aspiracions reals d'aconseguir-hi cap representant. A Girona caldrien uns 16.000 vots per a entrar (un 5,88% del total); a Lleida, uns 12.000 (6,67%) i a Tarragona, també uns 16.000 (5,56%), xifres inassolibles per als nuclis actuals.

'Situació embrionària'

Els contraris a fer el salt nacional fan un exercici de realisme i afirmen: ‘Per la situació encara embrionària de l'organització, cal seguir delimitant més bé i a més llarg termini els objectius de la CUP, i aquests no poden ser uns altres que la consolidació de l'organització a nivell local i territorial’.

L'assemblea de Vic afirma que 'per part de certs sectors sobiranistes catalans s'estan intentant moure fils per pressionar les CUP a presentar-se a les eleccions autonòmiques' i aposta per no fer-ho, ja que no detecta un suport social suficient com per garantir representació al Parlament.