El digital dels que votaran #SíSí. N. 3846. Dimarts, 21 de novembre de 2017 14:46 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Internacional doble fletxa

El Sinn Féin podria atènyer avui la presidència del nord d'Irlanda, 30 anys després de la mort de Bobby Sands

El nord d'Irlanda, Escòcia i el País de Gal·les celebren avui eleccions als seus respectius parlaments · A Escòcia, la majoria d'enquestes també apunten que el SNP tornarà a ser la força més votada

Comentaris 1  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
carregant Carregant

5 de maig de 1981: el militant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) Bobby Sands moria a l'edat de 27 anys després de 66 dies de vaga de fam, realitzada per a reclamar l'estatus de 'pres polític' en la seva lluita en contra del govern britànic. I precisament avui, 30 anys després, els ciutadans del nord d'Irlanda estan cridats a les urnes per a escollir la composició de l'Assemblea del Nord d'Irlanda, i podria donar-se el cas que el republicà Sinn Féin sigui la força més votada. Si es donés aquest cas, el seu líder al nord de l'illa i actual viceprimer ministre, Martin McGuinness, esdevindria el nou primer ministre de la regió, en virtut dels Acords del Divendres Sant que estableixen que el guanyador esdevé automàticament primer ministre, amb l'obligació que formi coalició amb el partit més votat de l'altra comunitat, el líder del qual esdevé viceprimer ministre.
Sinn Féin, Gerry Adams, Belfast, Irlanda

Labour, Plaid Cymru, País de Gal·les
Comparteix
   


Etiquetes
En virtut d'aquests acords, el Sinn Féin ja ha governat l'assemblea nord-irlandesa durant els darrers quatre anys, com a partit minoritari de la coalició amb el Partit Democràtic Unionista (DUP), de l'històric reverent anticatòlic Ian Paisley i ara liderat pel primer ministre Peter Robinson, també de l'ala dura unionista. El Sinn Féin ha centrat la seva campanya en reclamar un referèndum d'unificació de l'illa i en denunciar els principals incompliments unionistes dels Acords del Divendres Sant, com el fòrum parlamentari nord-sud o el bloqueig a la Llei de la llengua irlandesa.

Aquests també seran els primers comicis en què l'històric líder del Sinn Féin, Gerry Adams, no hi serà present, ja que va prendre la decisió de traslladar-se a la República i presentar-se als comicis irlandesos -obtenint finalment l'escó- per tal de visualitzar el compromís del partit amb la reunificació de l'illa. S'espera que els electors republicans premiaran aquesta estratègia, per bé que hi ha el dubte de si els votants tradicionals del Social Democratic and Labour Party (SDLP) també se sentiran atrets per aquesta estratègia. Si és així, el Sinn Féin té la victòria a tocar. Si no, el DUP el podria tornar a sobrepassar i el govern dels propers quatre anys continuaria sent el mateix que fins ara.

El SNP i la majoria absoluta
La majoria d'enquestes auguren que l'independentista Scottish National Party (SNP) tornarà a guanyar i podrà tornar a governar el país. Si bé la majoria d'analistes pronosticaven fa un temps una victòria aclaparadora dels laboristes, el SNP ha estat capaç de capgirar la tendència i fins i tot el diari The Sun, propietat del magnat de la comunicació Rupert Murdoch, va donar suport públic a Alex Salmond. Ara, per tant, el principal dubte rau en si aconseguirà la majoria absoluta per a impulsar el referèndum d'independència que ja va prometre fa quatre anys però que no va poder aprovar perquè no va tenir prou suport parlamentari, i que durant aquesta campanya electoral també ha estat sobre la taula.

Algunes enquestes apunten que el seu soci de govern, Els Verds -també favorable al referèndum-, també podria millorar la seva representació parlamentària, amb la qual cosa la majoria de diputats de la propera cambra escocesa podrien acabar donant carta blanca a la celebració de la consulta.

La davallada del Plaid Cymru
Al País de Gal·les, l'independentista Plaid Cymru sembla ser que no acaba d'alçar el vol, i fins i tot els tories els podrien superar com a segona força més votada. Fa quatre anys, independentistes i conservadors ja van empatar a 22,4% dels vots (15 escons per al Plaid; 12 per als tories). Però després de quatre anys de govern com a soci minoritari dels laboristes, els independentistes aspiren com a màxim al 18% dels vots, segons les enquestes més recents. El Welsh Conservative Party, per contra, confia en conservar la mateixa quantitat de paperetes que fa quatre anys i passar a ser la segona força del país. Els laboristes gal·lesos, si no guanyen per majoria absoluta, es plantegen de formar un govern en solitari amb acords puntuals amb els conservadors o els independentistes.

Curiosament, la campanya electoral dels laboristes, després de quatre anys de coalició amb el Plaid Cymru, s'ha centrat en atacar per igual les retallades socials que plantegen els conservadors i liberal-demòcrates, com l'horitzó independentista dels seus antics socis de govern, acusant-lo de ser un carreró sense sortida.



Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Tomppa fletxa Sabadell
5 de maig de 2011, 19.18 h

A països democràtics ho tenen molt millor que a Espanya en mínim i no veig que ni partits catalans importa millorar qualitat de democràcia seriosament.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






#CATALUNYAusurpada fletxa





EDITORIAL fletxa

Sense un cop de força democràtic no guanyarem la República Catalana

Sense cap mena de dubte els independentistes guanyaran les eleccions “il·legals” del 21D i segurament ho faran amb més diferència que mai, fins i tot poden superar el 50% més un dels vots i s’acabarà el mite que els independentistes ... Llegir-ne més



BLOGS enquestes

Vicenç Plans Vicenç Plans
La violència institucional o la instigada (21/11/2017)
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
L’efecte Puigdemont fa tremolar les enquestes
Alethéia
Veneçuela i Catalunya, Catalunya i Veneçuela
Jordi Aviñó
Què ens podem endur de l’habitació d’un hotel i què no?
Josep Pinyol Josep Pinyol
L’estratègia unilateral, un èxit inqüestionable. La repressió condemnada al fracàs
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Violència antiga versus candidesa política
Joan Lladonet Joan Lladonet
Manipula que alguna cosa queda
El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
El Poder
publicitat




publicitat



publicitat



#xocdetrens fletxa






publicitat





ENQUESTES enquestes

A qui votaràs el 21-D?




35%



30%



3%



1%



1%



2%



24%



1%



1%



1%




Vots 8258 vots   Comentaris 21








publicitat





publicitat







publicitat



logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.