Cultura Última actualització Dimarts, 21 de juliol de 2009 05:00 h

Vint-i-cinc anys sense el desvetllador de consciències infantils Xesco Boix

Va popularitzar cançons com 'No serem moguts' o 'Puff, el drac màgic'

---

Hi hagué fa un temps un home amb cor i esperit jove que deixà una petjada a moltíssims nens i nenes, nois i noies, i a totes aquelles orelles que escoltaven la seva envellutada veu. Es deia Francesc Boix i Masramon, Xesco per als amics (Barcelona, 1946 - Malgrat de Mar, 1984). Fou músic, cantant i el pioner de l'animació infantil i juvenil en aquest país. Moltes de les seves cançons i traduccions van enriquir notablement l'esmorteït panorama musical català de final del franquisme i han esdevingut veritables himnes populars (No serem moguts, Puff, el drac màgic, El gripau blau, El cel blau per sostre...).

En Xesco es féu popular i molt estimat per la mainada gràcies al secret que va descobrir el seu company de la formació Els cinc dits d’una mà, Lluís M. Panyella: 'Fer les coses molt ben fetes, tenir molt clar el que vols i a on vas i tenir el coratge per arribar, estimar molt i ser a prop de la gent'. En Xesco deia (Revista Guix, 1984), 'Jo, com animador, busco de distreure, distendre, de relaxar, d’entretenir... Però darrera de tot això, s’hi amaguen unes ganes profundes d’educar, i educar, per mi, vol dir bàsicament: ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l’afany de superar-se, el gust afinat, la veu a punt per a cantar, els ulls sempre amatents, com a l'aguait...'

La seva germana, Elisenda Boix el descriu com una persona amb molt d'ímpetu: '[en Xesco] era molt pacífic, però ell volia canviar el món, era una persona molt idealista'. L'altre germà, Josep Maria Zum, exposa una conversa que va mantenir amb en Xesco: 'Vencerem? -em va dir una vegada molt preocupat-. Com que no l’entenia, em va aclarir que s’adonava d’una lluita gran entre els qui volien mantenir les coses com estaven -injustícies, ignorància, insolidaritat, barroeria, pobresa, hipocresia, explotació, discriminacions, curses d’armaments, manipulació...- i els qui desitjaven i treballaven per un canvi autèntic cap a la direcció oposada'.

La seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors i el seu material continua vigent. Al llarg de la seva vida va gravar 35 discos i cassettes i publicar 10 llibres. A més, va fer més de 6.000 cantades en directe, majoritàriament per a la mainada. La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L’arma va ser una guitarra, l’eina, les cançons i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.

Una de les aportacions més grans d’en Xesco fou també la difusió de la cançó popular americana que esdevingué a partir de l’estada que féu a Estats Units i l’amistat amb Pete Seeger. Una part del seu repertori foren traduccions i adaptacions d’aquestes cançons. També va ser un dels pioners de la cançó folk als Països Catalans, especialment a través del Grup de Folk, del que en fou un dels fundadors l'any 1966.

Homenatge

En motiu del 25è aniversari de la seva mort, escoles, entitats i animadors infantils reten tot d'homenatges a Xesco Boix. D'entre totes les iniciatives, sobressurt la que li fa aquest mes el Grup Enderrock, que ha editat un DVD commemoratiu sobre la seva vida i l'obra:



A la xarxa també s'hi pot trobar el documental de TV3 Ningú no comprèn ningú (vegeu-lo en vídeo), on família i amics 'reconstrueixen la polièdrica personalitat d'aquest músic que cantava a la llum i a l'esperança, però a qui sacsejava una implacable foscor interior':


L'Associació de Músics i Animadors Professionals d'Espectacles Infantils (AMAPEI) es reconeix hereva del llegat de Xesco Boix i també es fa ressò del conjunt d'homenatges que se li fan al llarg de l'any. La revista Cavall Fort, així com multitud de webs personals, també en recullen àmpliament la vida i l'obra: Xesco Boix, un cantant d'avui, Música Puig d’Arques, La Bicicleta, Els Atzucac.