Política Última actualització Dijous, 23 de juliol de 2009 11:43 h

Investiguen la Fundació Palau de la Música per presumpte desviament de fons

El president del patronat, Fèlix Millet, va participar en el naixement de la FAES catalana · El govern d'Aznar va fer donacions inesperades a la institució

---

Diversos agents dels Mossos d'Esquadra han iniciat aquest dijous al matí un registre al Palau de la Música de Barcelona a la recerca de proves sobre presumptes irregularitats en la gestió de la seva fundació. L'escorcoll arriba després de que la Fiscalia d'Afers Econòmics presentés una querella contra la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per anomalies en la seva gestió. Segons ha informat El Periódico, han pogut constatar l'existència de comptes corrents de la fundació que no apareixen en la comptabilitat oficial, així com sospitosos moviments de diners entre bancs durant l'any 2003 i principis de 2004. La Fiscalia s'ha querellat contra el president del Patronat, Fèlix Millet, qui va aconseguir que el govern d'Aznar donés, de forma inesperada, 3 milions d'euros a la institució coincidint amb la participació de Millet en la creació de l'Institut Catalunya Futur, la FAES catalana.

La investigació s'hauria iniciat a partir d'anònims denunciant el presumpte frau i apuntant que es podria tractar d'enriquiment personal. Així La Fiscalia de Barcelona hauria presentat una querella per presumpta apropiació indeguda i falsedat contra els responsables i directius de la fundació, entre ells Fèlix Millet, president de l'entitat.

Segons informa El Periódico, l'Agència Tributària va descobrir que dels comptes de la fundació i d'una associació vinculada s'havien retirat el 2003 i principis del 2004 elevades quantitats de diners en bitllets de 500 euros. Fins i tot, en una ocasió la xifra va arribar als 300.000 euros. En sol·licitar justificació d'aquests moviments, els directius haurien remès documentació que els investigadors sospiten que podria ser falsa. S'ha pogut constatar l'existència de comptes corrents que no consten en la comptabilitat i sospitosos moviments de diners.

Aznar dóna 3 milions

L'any investigat per la fiscalia, el 2003, va ser un any especialment fecund econòmicament parlant per a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. El llavors president del govern espanyol, José María Aznar, va decidir personalment d'augmentar-li de 10 a 13 milions la subvenció prevista perquè realitzés obres de millora en les instal·lacions. El diari El País informava que l'augment de la dotació pressupostària 'havia sorprès l'entorn cultural barceloní'.

El propi president de la fundació, Fèlix Millet, va reconèixer que els 13 milions d'euros que va aportar l'estat a la rehabilitació del Palau de la Música van ser una decisió personal d'Aznar: 'Em va dir: 'Escolta Fèlix, en què et puc ajudar? I a mi em va sortir instintivament: president, en 2.1000 milions de pessetes. Al cap de dues setmanes em van trucar des de la Moncloa'.

Millet havia ingressat al juny d'aquell mateix any a l'Institut Catalunya Futur, promogut pel llavors ministre de Ciència i Tecnologia espanyol i futurible candidat popular a la presidència de la Generalitat, Joesp Piqué, com a secció catalana de la FAES del PP, presidida pel propi José María Aznar. L'Institut tenia l'ànim de promoure el debat ideològic entorn al futur de Catlaunya des d'una visió 'àmplia, oberta, tolerant i liberal'.

Quan es va conèixer l'augment de la dotació pressupostària de 10 a 13 milions, a l'octubre, Piqué va criticar durament qui insinués que aquests tres milions d'euros extres eren un tracte de favor motivat per l'ingrés de Millet a l'Institut Catalunya Futur: 'Millet, com qualsevol altre ciutadà de Catalunya, té tot el dret de formar part dels patronats dels instituts que cregui convenient i ningú no té res a dir-hi'.

CiU també aconsegueix finançament pel Palau

La fundació és especialista en aconseguir partides extres de diners durant el procés de negociació de les esmenes dels pressupostos generals de l'Estat espanyol. CiU va aconseguir que el 2005 se li adjudiquessin tres milions d'euros extres i en la tramitació dels pressupostos per al 2009 també va obtenir un milió extra de finançament per al Palau.

El ple de l'Ajuntament de Barcelona vota demà concedir a Millet la Medalla d'Or al Mèrit Cultural

Es dóna el cas que el ple de l'Ajuntament de Barcelona que se celebrarà demà té previst a l'ordre del dia (pdf) ratificar la decisió d'atorgar a Fèlix Millet la Medalla d'Or al Mèrit Cultural per la seva tasca al capdavant de l'Orfeó Català, institució 'centenària, pionera en la promoció de la cultura musical catalana' i per 'haver dotat l’Orfeó Català dels recursos necessaris per adaptar-se als canvis socials, econòmics i culturals que han transformat la societat civil catalana els darrers trenta anys, i liderar el somni llargament perseguit de convertir el Palau de la Música Catalana en un emblema artístic i cultural reconegut arreu del món.

Una direcció plural

Però la direcció de la fundació no només ha tingut bons tractes amb el PP. A la comissió delegada de la Fundación Orfeó Català-Palau de la Música, així com la junta del patronat, hi ha representants de les principals forces polítiques i econòmiques del país. Entre d'altres, s'hi compten insignes socialistes com l'exdiputada al congrés espanyol Anna Balletbò o l'exdirector general de l'INEM Ramon Salabert; l'exdirector general de la Funció Pública de la Generalitat i exinterventor general de l'Ajuntament de Barcelona Martin Pagonabarraga Garro; l'exdirector de Caixa de Girona, Arcadi Calzada; la presidenta de l'Associació Cultural del Castell de Peralada Carme Mateu i Quintana, filla del primer alcalde franquista de Barcelona, Miquel Mateu i Pla; Leopold Rodés, president de Mútua Asepeyo i de l'Institut de l'Empresa Familiar, format per cent de les empreses més importants de l'estat espanyol; l'expresident del Rotary Club de Pedralbes Xavier Ribó i Massó; Manuel Carreras i Fisas, president del Círculo Ecuestre de Barcelona, i la vicepresidenta de la Fundació Lluís Carulla, Mariona Carulla i Font, entre d'altres.