Política Última actualització Divendres, 7 d'agost de 2009 11:44 h

Saura posa un notable alt al desplegament de l'Estatut, tot i alguns 'suspensos' del govern espanyol

Encara està pendent la sentència del Constitucional espanyol

---

Un 8,2. Aquesta és la nota global que el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha posat al desplegament de l'Estatut quan es compleixen tres anys des de l'entrada en vigor del text estatutari. Un cop superats els conflictes amb el finançament i amb alguns traspassos significatius, com Rodalies, Saura fa un balanç positiu del procés de desplegament i li posa un notable alt, tot i que alguns 'exàmens' es van haver de 'repetir' perquè el govern espanyol els va suspendre. En una entrevista a l'ACN, Saura ha deixat clar que al llarg d'aquest temps Catalunya ha hagut d'anar superant 'moltes resistències' per part de l'administració espanyola.

Aquest diumenge farà tres anys des que l'Estatut va entrar en vigor, el 9 d'agost del 2006, després d'un llarg procés negociador. En aquest temps, la Generalitat ha començat a fer canvis legislatius per donar compliment al que estableix el text, al mateix temps que ha negociat traspassos amb el govern espanyol.

Aquest juliol s'ha tancat dos dels aspectes més complexos en aquesta negociació: el finançament i el traspàs de Rodalies. Tot i que aquest segon encara resta pendent de la valoració econòmica del traspàs i dels recursos humans. En tot cas, amb aquests dos aspectes encarrilats, el conseller Saura, l'encarregat de vetllar pel desplegament del text estatutari dins del Govern de la Generalitat, creu que en el tercer aniversari es pot fer un balanç positiu.

Saura posa un 8,2 al procés. Un notable alt global, que seria més alt per al Govern de la Generalitat i 'una mica més baix' al govern espanyol. 'Globalment, crec que és un notable, tot i que hem hagut de repetir alguns exàmens perquè el govern espanyol en va suspendre alguns', ha assegurat.

El conseller ha remarcat que al llarg d'aquest temps s'han hagut de superar 'moltes resistències'. 'L'Estatut és més poder polític i més recursos econòmics per a Catalunya. I com passa a tot arreu, els governs centrals s'hi resisteixen, especialment en un estat com l'espanyol, amb una forta tradició centralista', ha dit. Però la relació amb el govern espanyol ha millorat en les últimes setmanes, sobretot amb l'acord de finançament, que Saura ha qualificat de 'boníssim', o amb els acords per als traspassos de Rodalies i de la inspecció de treball, que 'ha costat molt' però finalment s'han 'aconseguit'.

El conseller ha destacat el desplegament intern que s'ha fet a Catalunya a partir de la producció legislativa, renovant 'columnes fonamentals de les institucions catalanes' com són la creació del Consell de Garanties Estatutàries o l'Agència Tributària de Catalunya, o bé la reforma del Síndic de Greuges.

Després de tres anys en vigor, Saura creu que l'Estatut 's'ha demostrat com una bona via, una via transitable'. 'Aquells que deien que l'Estatut no havia valgut la pena, que no era vàlid i que era una via morta, han de rectificat, perquè es demostra que no era veritat', ha assegurat, ja que el text és 'una via transitable on cadascú pot decidir on vol aturar-se'.

La fita del finançament

Saura ha destacat que l'acord de finançament ha provocat 'una certa empenta d'optimisme' a la societat catalana i ha servit per cohesionar el tripartit. 'No amago que el Govern estava una mica a la defensiva davant de l'oposició, que ens acusava de no tenir capacitat d'interlocució. Això s'ha capgirat', ha assegurat, tot afegint que CiU no està en l'acord 'perquè no vol'.

El conseller creu que un dels factors claus perquè s'hagi produït l'acord de finançament eren les 'conseqüencies imprevisibles' que hi podria haver hagut pel govern espanyol un escenari de no pacte amb Catalunya. 'A ningú se li escapa que la bona imatge que Zapatero tenia a Catalunya s'estava perdent', ha dit. Això, per Saura, és 'una constatació de força de Catalunya' i l'obligació del govern espanyol de 'complir amb la llei'. D'altra banda, Saura també ho ha atribuït a la necessitat del govern espanyol de trobar aliats per aprovar els pressupostos per a l'any que ve.

Reptes de futur

A partir d'ara, Saura es marca nous reptes, que passen per alguns nous traspassos –com afrontar el dels trens Regionals un cop es tanquin les Rodalies-, però també per qüestions de 'concepció de país'. El conseller creu que cal acabar amb que la legislació estatal 'vulneri contínuament les competències de Catalunya'. 'Hi ha bastants ministeris que estan funcionant com si no hi hagués un nou Estatut', ha lamentat, i 'contínuament prenen decisions sobre lleis i decrets que vulneren competències'.

A més, Saura també ha reclamat que l'Estat 'deixi de fer política de foment i subvencions directament als ajuntaments', ja que aquesta és una competència exclusiva de la Generalitat, així com que Catalunya pugui participar en la política que l'estat espanyol porta a Europa i que la transposició de les directives europees 'no signifiqui una reducció de competències'.

El conseller també ha apostat perquè es pugui celebrar una conferència de presidents autonòmics sense la presència del govern espanyol. Aquesta és una iniciativa que impulsen les comunitats amb estatuts de nova generació –Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó, Andalusia i Castella i Lleó. Saura ha recordat que aquesta és una pràctica de 'col·laboració horitzontal' entre territoris habituals en països federals com Alemanya.

---

Notícies relacionades