Societat Última actualització Dimecres, 19 d'agost de 2009 05:00 h

Els antitaurins opten per la via judicial per acabar amb les festes de braus a l'Ebre

A Amposta hi haurà 35 actes amb bous en 12 dies

---

Les protectores i organitzacions defensores dels animals que han denunciat reiteradament els maltractaments als bous i l'excés d'actes taurins en les festes dels municipis ebrencs han decidit canviar d'estratègia i acudiran als tribunals per exigir el respecte als drets dels animals. La decisió és fruit de l'arxiu sistemàtic de totes les denúncies que durant els últims anys han presentat per via administrativa davant la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre. Les denúncies, però, no inquieten els ajuntaments, com el d'Amposta, que ha programat fins a 35 actes taurins en dotze dies, tot argumentant que l'aplicació del manual de bones pràctiques ha imposat un major respecte cap als animals.

Les nou denuncies presentades el passat 2008 –cinc per part de la Asociación Contra la Tortura y el Maltrato Animal (ACTYMA) i quatre pel Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA)- davant la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre han acabat essent arxivades en la seva immensa majoria (dos de les quals després d'un recurs d'alçada). Només dos expedients continuen oberts: un dels quals ha estat objecte d'un contenciós-administratiu posterior i un altre es manté amb el recurs d'alçada obert podent ser encara objecte també de recurs.

La portaveu del PACMA a les Terres de l'Ebre, Dora Casadó, ha lamentat que malgrat disposar de proves i haver documentat de forma exhaustiva i reiterada els maltractaments cap als animals durant els actes taurins (especialment bous embolats, als quals se'ls col·loca una estructura sobre el cap amb dos boles de quitrà enceses, i capllaçats, on se'ls estira lligats amb cordes per la base de les banyes), aquestes denúncies per la via administrativa siguin arxivades de forma sistemàtica. Això hauria ajudat al fet que, enguany, el nombre de denúncies fins aquest 17 d'agost sigui només de tres (dos per bous embolats i una per capllaçat), totes presentades per ACTYMA i encara pendents de resolució.

'Denunciar és positiu per pressionar i demostrar els maltractaments. Però no és suficient: hem treballant molt i durant tres anys han acabat totes arxivades. Pensem continuar denunciant. Tenim prou proves dels maltractaments. Però per aquesta via, si se soluciona el problema, serà molt a la llarga. Per això no descartem la via judicial: la llei no es compleix i no s'actua com caldria. A més cal crear una consciència, que la gent reflexioni: són mamífers i tenen la mateixa capacitat de sofriment que nosaltres', explica, tot assegurant, a més, que els preceptes del manual de bones bràctiques per als actes taurins aprovat pels aficionats i el Govern no passen de ser un brindis al sol i 'no es compleixen'.

Via judicial i reeducació

El camí dels jutjats és el que ha seguit ja la Asociación Nacional para la Protección y el Bienestar de los Animales (ANPBA) i el que, segons Casadó, seguiran a partir d'ara les entitats animalistes. Es queixen, al marge de maltractaments com cops de vara, descàrregues elèctriques i ús de petards, que els municipis programen actes taurins en 'excés', vulnerant la mateixa normativa imposada de la Direcció General de Jocs i Espectacles, encarregat d'autoritzar els espectacles en les dates tradicionals.

'És trist que en lloc de frenar això i reeducar la gent de forma lenta, que es donin alternatives. És molt injust que s'utilitzin els diners públics municipals per a fer aquest actes en accés i no hagin alternatives per d'altres persones. Hi ha una manca d'interès polític i de l'administració de fer complir la Llei de Protecció dels Animals: dins la mateixa població, potser és un sector més gran del que sembla, no hi està d'acord en aquest excés. Però no ho manifesten perquè hi ha temor, per pressió social', critica Casadó, tot recordant els interessos econòmics de les ramaderies.

L'arsenal legal i de denúncies administratives desplegat per les protectores, però, no ha aconseguit fer enrere en cap cas ajuntaments i aficionats en la seva voluntat de continuar programant actes taurins en moltes festes majors de les Terres de l'Ebre. Un nombre més gran d'actes encara, si cap, que en anys anteriors, aprofitant les característiques de cada particular calendari festiu.

35 actes en dotze dies

Així, el regidor de Governació i bous de l'Ajuntament d'Amposta, Josep Garriga, celebra haver introduït 'una tarda més de bous', pel fet que el dia 15 d'agost, principal dia festiu en el qual no se celebren tradicionalment actes taurins, caigués en dissabte. Seran en total 35 actes en dotze dies, amb una quinzena de bous embolats. El pressupost total supera els 75.000 euros.

'La demanda de la gent es manté: fem el que demanen. A les festivitats taurines veus famílies senceres, petits i grans. Unes 5.000 persones van venir a veure el bou capllaçat d'inici de festes, esperant a la plaça que sortís i corrent pel poble uns 30 o 35 minuts. I això era molt aviat, a les set del matí, i havia gent de totes les edats. Ens demanaran bous per molts anys', aventura el regidor.

Davant l'allau de denúncies que la celebració de bous embolats i capllaçats ha suposat per part de les entitats defensores dels drets dels animals, Garriga replica i defensa el manual de bones pràctiques pactat amb el Govern que, bàsicament, limita la durada dels actes i incorpora un veterinari que supervisa l'estat dels animals.

'Tinc 55 anys i des de petit que vaig als bous. El tracte de la gent que portem el bou ha canviat molt. Es cuida infinitament. Amb el manual es respecta molt més l'animal. He vist bous capllaçats corrent dues hores per dins d'Amposta i estaven cansats, molts esgotats. Ara duren un temps estipulat, uns 30 o 35 minuts i el bou té prou temps de voltar pel poble. Si surt i es cansa als 200 o 300 metres, el retirem i en posem un altre de seguida', explica.

El regidor considera que la normativa era necessària per marcar les 'pautes de tractament de l'animal' i poder garantir la continuïtat d'aquest actes davant els arguments de la Llei de Protecció dels Animals. 'És el protagonista de la festa: nosaltres xalem amb l'animal i l'hem de respectar i cuidar, no perquè els de fora que no coneixen les nostres tradicions vegin que el tractem bé, sinó perquè sent el protagonista de la festa l'hem de cuidar', assenyala, tot emplaçant a aquells que no els agraden aquest tipus d'actes 'que no vinguin'. 'S'hauria de tenir una mica de respecte a la gent que estimem els bous i ara més, de la manera que els tractem i com conduïm la festa: cada cop ve més gent i la tradició és mantindrà', assegura.