Societat Última actualització Divendres, 28 d'agost de 2009 17:30 h

La natura intenta renéixer als Ports entre la cendra i la negror pel pas del foc

L'erosió i les possibles crescudes dels barrancs i el riu són la principal amenaça

---

Mentre el poble d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) intenta tornar a la normalitat, un mes després de l'incendi que va cremar més de 1.100 hectàrees al massís dels Ports i que va deixar cinc víctimes mortals, s'ha començat a posar fil a l'agulla a la recuperació dels paratges naturals calcinats pel foc. L'Agència Catalana de l'Aigua ha començat els treballs per restaurar la zona afectada pròxima al riu Canaletes, entre un 1% i un 2% del total de superfície cremada. Amb tot, l'actuació és urgent i necessària per evitar que amb les possibles pluges de la tardor, l'erosió de la zona calcinada acabi contaminant el riu amb les cendres, malmetent tot l'hàbitat de fauna i vegetació de la zona de ribera.

Precisament aquesta erosió i les possibles crescudes dels barrancs i del riu Canaletes és ara la principal amenaça per un dels rius amb més valor dels Ports, i d'on, s'abasteixen municipis com Bot. 'Caldrà fer analítiques contínues però volem reduir l'impacte que pot tenir l'arribada de cendres i components com el potasi, i que afectaran de ben segur la qualitat i l'hàbitat actual del riu', ha detallat una de les responsables de l'empresa Gubiana dels Ports, Victòria Carles, contractada per fer els treballs de restauració de la zona.

Així, s'ha previst fer les anomenades 'fagines', una espècie de murs de contenció naturals fets amb branques d'arbres cremats com els salzes. Es lligaran formant una espècie de cordons a les zones del riu que es connecten amb barrancs i pendents.

Tot i que només fa un mes de l'incendi, molts arbres ja han començat a rebrotar i enmig de la negror i impacte de la zona calcinada per l'incendi, quatre fulles de verd i el corrent de l'aigua del Canaletes fan brollar l'alè de vida necessari per passar pàgina i recuperar una zona d'un alt valor natural, paisatgístic i, fins i tot, sentimental. 'Hi ha molta gent del poble que et demana salvar algun arbre pels records i vivències que els hi aporta', explica Carles.

Aquests treballs d'inventari i tala duraran fins a finals d'octubre, tot i que a la primavera es tornarà a treballar a la zona per comprovar l'evolució de les espècies i la regeneració natural que ha tingut l'espai.

---

Notícies relacionades