Política Última actualització Diumenge, 30 d'agost de 2009 11:43 h

Ausàs replica al PSC: 'Anar a la ponència de la Llei electoral amb posicions inamovibles no facilita el consens'

Zaragoza va assumir que no hi hauria acord i exigia que el partit més votat tingués més escons

---

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha assegurat que cap grup parlamentari pot anar a la ponència de la Llei electoral, que es posarà en marxa a la tardor, 'amb posicions inamovibles'. Ausàs ha deixat clar que aquestes posicions 'no porten a facilitar el consens i l'acord necessari per tirar endavant una llei d'aquestes característiques'. Així ho ha indicat el conseller, en una entrevista a l'ACN, replicant al secretari d'Organització del PSC. José Zaragoza va donar per fet que no hi hauria acord i va posar com a condició que qui té més vots ha de tenir més escons. també ha remarcat que veu 'una disposició positiva per part de CiU per arribar a una entesa' en la llei de consultes populars.

A la tardor s'ha de constituir la ponència per debatre la Llei electoral. És adequat obrir aquest debat un any abans d'unes eleccions?

Estem en la legislatura i falta un any per les eleccions i hi ha una part de la feina feta, ja que hi ha un articulat en brut fruit del document consensuat dels acadèmics experts. Si hi ha voluntat política per part de tothom hi ha temps més que suficient perquè es pugui aprovar aquesta llei. Ningú diu que la llei hagi d'entrar en vigor a les pròximes eleccions. Si això ha de servir per treure pressió i treballar amb més tranquil·litat, es pot elaborar la llei per part de la ponència i hi pot haver una disposició addicional que digui que aquesta llei entrarà en vigor a la data que es cregui convenient i no necessàriament les pròximes eleccions.

Zaragoza, en una entrevista a l'ACN, va assegurar que hi ha principis 'objectius' que diuen que és impossible que hi hagi un acord en la Llei electoral. Aquesta actitud ajuda al consens?

No sé quina és l'actitud o la disposició de Zaragoza en el moment d'anar a la ponència, però si els grups parlamentaris acorden constituir-la és amb la voluntat de que els treballs avancin i arribin, més aviat que tard, a un consens per aprovar una llei. Hi ha temps suficient i si algú va en disposició en aquesta ponència de que la llei compleixi el 100% de la posició d'un partit o d'un altre, això no tirarà endavant. Consens vol dir fer renúncies i acceptar i posar-se a la pell de l'altre. El resultat serà fruit del consens dels grups en la ponència. Ningú pot anar a una ponència dient que només donarà suport a una llei si és així o aixà. Tothom haurà de fer concessions.

El PSC ha estat deslleial quan ha insistit en què aquesta norma no tirarà endavant aquesta legislatura?

L'important és que fa pocs mesos ningú hagués donat un duro perquè hi hagués una ponència conjunta i això s'ha aconseguit parlant amb tothom. Aquesta voluntat de consens també es produirà entre els diferents grups parlamentaris en el si de la ponència.

Zaragoza també va posar com a condició que la voluntat dels ciutadans no sigui subvertida, és a dir, que qui té més vots ha de tenir més escons, a diferència del que ha passat en les últims eleccions. Hi està d'acord?

Zaragoza té la seva opinió i representants d'altres partits polítics n'expressaran altres opinions. Anar a la ponència amb posicions inamovibles no porten a facilitar el consens i l'acord necessari per tirar endavant una llei d'aquestes característiques.

S'ha començat a parlar amb els grups de l'oposició i especialment amb CiU sobre la llei de consultes populars?

Sí. He parlat amb CiU i més concretament i detingudament amb la parlamentària Dolors Batalla i ho continuarem fent. S'ha acordat ja els dies de les compareixences prèvies a la ponència, l'inici dels treballs de la ponència. Hi ha la voluntat clara de consensuar aquesta llei que precisa d'una majoria àmplia. La llei marcarà una relació amb altres comunitats i altres governs perquè l'ha tindran de referència.

Com han anat les primeres converses amb CiU? La federació nacionalista posa com a condició que per fer un referèndum no s'hagi de demanar permís a l'Estat.

Hi ha altres àmbits de consulta i participació ciutadana que no precisen de subjectar-se al cens electoral ni precisa l'autorització de l'Estat, però aquesta és un altre qüestió. Parlem d'una llei de referèndum per preguntar a la gent i és bo pel conjunt del país perquè si participen cohesiona el país. És una llei que impulsa al dret a decidir.

Per tant, no es preveu modificar que sigui l'Estat qui autoritzi els referèndums.

Ja m'agradaria que amb una llei del Parlament poguéssim modificar la Constitució. A ningú se li escapa que això no és possible. Aquesta és la llei més ambiciosa possible amb l'actual marc jurídic, escrupolosa amb l'Estatut i amb la Constitució. Podríem fer una gran declaració d'intencions, però la Constitució de forma molt clara diu que és competència de l'Estat organitzar un referèndum. Aprofitem l'espai de sobirania que hi ha entre el que diu l'Estatut i la Constitució. L'Estat podrà dir que no a un referèndum per part de Catalunya per una raó jurídica o política.

Llavors quin marge de maniobra hi ha perquè CiU se sumi al consens?

Veig possible que hi hagi consens i continuarem treballant amb CiU. Les reunions que hi ha hagut fins ara han estat positives. Ens posarem d'acord amb el que calgui perquè aquesta és una llei que ha de tirar endavant i vull que compti amb una majoria àmplia. Hi ha una disposició positiva per part de CiU d'arribar a una entesa i tots farem l'esforç per millorar el text aprovat pel Govern. Si tot va com creiem que ha d'anar estaríem en disposició que el Parlament aprovés la llei abans no acabi l'any. Al Parlament s'han assenyalat dues dates per fer les compareixences acordat amb CiU i es produirà després de la Diada de l'Onze de Setembre.

Tancada la negociació del finançament entre la Generalitat i l'Estat, en quina situació està la del finançament local?

Vaig dir que no s'havia de barrejar el finançament del país amb el dels municipis perquè hagués sortit malament. Però un cop acordat el finançament de Catalunya ens hem de posar a solucionar el finançament del món local, perquè l'actual està basat en una llei predemocràtica i la realitat del món local és molt diferent. Des de Catalunya impulsem l'Estatut i una llei de finances locals pròpia. La primera setmana de setembre farem una reunió entre el Departament d'Economia i el de Governació que una comissió d'experts plantejarà i proposarà les bases per elaborar un llei de finances locals pròpia per a Catalunya. Però la feina més important correspon a l'Estat perquè li correspon capgirar modificar i alterar els percentatges del finançament del món local. El Govern impulsarà la llei de finances locals pròpia.

---

Notícies relacionades