Política Última actualització Dilluns, 21 de setembre de 2009 16:14 h

La presidenta del Constitucional espanyol insinua ara que la sentència de l'Estatut pot sortir a l'octubre

Després de tres anys d'espera · Els terminis previstos ja s'han incomplert en altres ocasions

---

Coincidint amb la celebració de la cerimònia d'obertura de l'Any Judicial ha transcendit una nova data per a l'esperada sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut, que es preveu, ara, per al mes d'octubre. Així ho ha suggerit la presidenta del TC espanyol, María Emilia Casas, que ha explicat que falta poc perquè el tribunal que presideix doni a conèixer la sentència. Durant la cerimònia d'obertura de l'Any Judicial, Casas ha apuntat que abans del Nadal es publicarà la sentència i molt possiblement, ha assegurat en una conversa informal amb periodistes, surti durant el transcurs del mes d'octubre. Després que al llarg dels tres anys d'espera s'hagin incomplert pronòstics anteriors, és necessari rebre aquesta nova data amb, com a mínim, cert escepticisme.

El Tribunal Constitucional espanyol té pendent aquesta sentència des que diverses comunitats autònomes, el PP i el Defensor del Poble la recorreguessin durant el 2006.

'Podria ser'

Casas ha mantingut silenci sempre sobre una possible data per conèixer el sentit de la sentència. Els periodistes li han preguntat si es els magistrats es menjarien el 'raïm' abans de fer pública la sentència en referència a si caldria esperar a després de Nadal i ella ha contestat que no, que la resolució sortiria molt abans. 'Durant l'octubre, doncs?', ha preguntat un periodista i ella ha contestat que 'podria ser'.

La redacció de la sentència de l'Estatut està paralitzada des de finals del mes de juliol perquè la ponent, Elisa Vera, no ha aconseguit la majoria suficient de la sala. Casas ha avançat que la setmana vinent es presentarà la quarta redacció de la ponència que inclou punts clau com la definició de Catalunya com a nació i l'ús del català.

L'Estatut, aprovat a les Corts generals i posteriorment refrendat pel poble de Catalunya, ha provocat fins a set recursos davant del Tribunal Constitucional (TC). El més conegut és el del PP, però també han qüestionat el text català el Defensor del Poble, Enrique Múgica, i cinc comunitats: Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, la Rioja i Múrcia. Els recursos dels populars i de Múgica són els més genèrics, afecten a multitud d'articles i qüestionen la columna vertebral del text. Els recursos de les comunitats majoritàriament aborden qüestions específiques que els afecten, com ara els recursos hídrics de l'Ebre i l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

---

Notícies relacionades