Consultes independentistes Última actualització Diumenge, 4 d'octubre de 2009 05:00 h

12 de desembre, 28 de febrer i 25 d'abril: les dates dels propers referèndums

Decidim.cat recomana un d'aquests tres dies als municipis que vulguin realitzar-ne · Aprova un protocol que fixa quina pregunta s'haurà de fer als ciutadans

---

La plataforma de batlles i regidors per l'autodeterminació Decidim.cat va recomanar ahir que les entitats que vulguin organitzar una consultes populars sobre la independència de Catalunya ho facin en una de les següents tres dates per atènyer la millor coordinació: el dissabte 12 de desembre de 2009, el diumenge 28 de febrer i el diumenge 25 d'abril de 2010.

En una reunió que es va celebrar a Caldes de Montbui (Vallès Oriental), la plataforma també va aprovar un protocol organitzatiu amb tots els passos a seguir per convocar les consultes. Un protocol que, entre d'altres coses, fixa la pregunta que es farà a tots els municipis que acabin organitzant els referèndums: 'Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?'

'No és una agregació de consultes locals, sinó un referèndum nacional que es celebra per fases a diversos municipis en dates comunes i conjuntes', afirma el text que servirà de pauta per al conjunt de referèndums que es faran arreu del país i que té per objectiu sumar 100.000 vots per la independència.

71 municipis de tot Catalunya ja han aprovat una moció de suport a la iniciativa de la societat civil d'organitzar consultes populars, i 45 localitats més ho podrien fer abans de 15 dies, segons Fàbrega. Fàbrega ha explicat que es proposen tres dates diferents perquè 'és interessant que la resposta sigui unitària, i hi ha pobles amb situacions més madures que altres'.

D'altra banda, Fàbrega ha ressaltat la creença que hi ha des de Decidim.cat que el fenomen de els consultes anirà creixent: 'Creiem en l'efecte dòmino o taca d'oli. Cada cop hi ha més gent que vol tirar endavant aquestes consultes, fins i tot a títol individual. Això demostra que la gent veu com actua un estat espanyol que no reconeix el dret a determinar quin futur volem, entre ells la independència'.

Fàbrega fins i tot ha declarat que el fenomen encetat des d'Arenys de Munt (Maresme) 'és un toc d'atenció a l'estat espanyol i a les forces polítiques catalanes. El debat sobre la independència no és una utopia, és un debat d'avui i que entra també en sintonia amb la crisi. Per què? Tot i el bon acord de finançament, és obvi que l'augment d'impostos representa aquesta xifra que es va aconseguir fa poc. Només la independència ens pot fer sortir de la crisi', ha sentenciat.

Finalment, Fàbrega ha explicat que, de moment, cap ajuntament de la resta dels Països Catalans s'ha posat en contacte amb ells per interessar-se en traslladar les consultes fora del Principat. Sé que ho han fet, segons Fàbrega, entitats socioculturals.

Majors de 16 anys

El protocol organitzatiu estableix les bases per tirar endavant els referèndums. A banda de les dates i la pregunta en concreta, es fixen altres punts per desenvolupar-les amb normalitat i garanties.

S'estableix, per exemple, que les persones amb dret a vot han de ser els majors de 16 anys que estiguin empadronats al municipi, siguin de la nacionalitat que siguin.

També es recorda que l'èxit del referèndum d'Arenys es va deure a dos factors: 'un gran nombre de gent i entitats motivades i actives, sense exclusions, que són capaços d'obviar les seves diferències en altres àmbits per treballar colze a colze. I alcalde i regidors impulsant activament i treballant per la consulta'.

Es ressalta, d'altra banda, la 'dificultat tècnica' que comporta no poder comptar amb la llista d'electors, cens estatal o padró municipal, així com la 'dificultat política' que és 'la hostilitat i persecució per part de les autoritats espanyoles'. Tot i això, s'encoratja que es poden vèncer aquestes dificultats seguint l'exemple d'Arenys establint un sistema electoral 'del màxim rigor' i 'no comptant per res amb cap institució pública, per evitar que les institucions espanyoles exigissin responsabilitats administratives o penals a alcaldes o regidors'.

Finalment, el protocol fixa tots els passos a seguir per organitzar el referèndum: des de vuit setmanes abans, aproximadament, que seria quan es difondria el dia i hora de la consulta, fins els actes de promoció de la jornada de vot.