Política Última actualització Dijous, 8 d'octubre de 2009 05:00 h

La fiscalia acusa Fèlix Millet, Jordi i Gemma Montull i dos tresorers del Palau de desviar 10 MEUR

Se'ls imputa un delicte de falsedat documental, continuada apropiació indeguda i delicte societari

---

La fiscalia ha inclòs en el 'cas Millet' als tresorers de la Fundació i l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música, Enrique Álvarez i Pau Duran, i els acusa d'haver desviat més de deu milions d'euros de l'entitat -Millet va confessar-ne només tres- entre el 2003 i 2008, segons es desprèn de la querella que s'ha fet pública aquest dimecres després que s'h aixecat el secret de sumari. La querella també inclou a l'expresident del Palau, Fèlix Millet, la seva mà dreta, Jordi Montull, i la seva filla, Gemma Montull. A tots ells se'ls acusa d'un delicte de falsedat documental, continuada apropiació indeguda i delicte societari.

La fiscalia acusa als tresorers de la Fundació i l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música, Enrique Álvarez i Pau Duran, respectivament. Caldrà, però, esperar a que avanci la investigació per saber si Álvarez i Duran van participar conscientment en el que el fiscal qualifica d'espoli patrimonial' i se'n van beneficiar o no, segons ha explicat a l'ACN el fiscal portaveu Pedro Ariche. Álvarez i Duran encara no han estat citats de declarar en qualitat d'imputats pel magistrat que porta el cas, Juli Solaz, com tampoc ho ha estat la filla de Montull. No obstant, el pare d'aquesta i Fèlix Millet si que hauran de declarar com a imputats per les presumptes irregularitats en la gestió del Palau el proper dia 19, gairebé tres mesos després del registre de la seu.

A la querella, presentada el 10 de juny, l'acusació pública xifra en més de deu milions d'euros els diners desviats dels fons del Palau pels querellats. De moment, però, Millet només ha admès –en una carta remesa al jutge instructor per a que tingui en compte l'atenuant de confessió- que ell i Montull es van quedar amb poc més de tres milions per pagar obres al seu domicili i realitzar viatges de plaer amb les seves respectives famílies.

'Sòlids' indicis de desviament 'continuat'

El fiscal del cas sosté que hi ha 'sòlids' indicis que els màxims responsables executius de les entitats procedien 'de forma continuada' a desviar 'quantioses sumes de diners' a través d'un 'embull' de comptes bancaris, justificacions documentals falses i, fins i tot, a través de d'empreses pantalla.

L'Àrea d'Afers Econòmics de la Fiscalia de Barcelona considera que els fets són d'una 'gravetat afegida' donada la 'significada rellevància cultural' que té el Palau de la Música en el sí de la ciutadania catalana. A més, rep importants donacions privades –tant de particulars com de grans empreses- i 'quantiosíssimes' subvencions públiques, així com altres ajudes.

Va ser l'Agència Tributària la que va destapar el cas al detectar que en l'exercici 2003 la Fundació i l'Associació van retirar en bitllets de 500 euros més d'1,7 milions d'euros i prop de 600.000 euros, respectivament. Les Unitats Regionals d'Inspecció (URI) números 22 i 67 van iniciar diferents actuacions per detectar eventuals irregularitats. Els inspectors es van detectar la 'sospitosa particularitat' que les retirades de fons es feien 'immediatament' després que s'ingressés un xec bancari –signat per Millet i Álvarez- a càrrec d'una altra compte corrent del mateix titular. A més, les transaccions no figuraven en la comptabilitat oficial o es feia de forma irregular.

Obres fantasma

Els representants de la Fundació van assegurar que els diners retirats eren destinats a fer front a les obres de remodelació del Palau de la Música que encarregava l'Associació. Per aquest motiu, van aportar rebuts de diferents empreses a les que suposadament havien pagat en efectiu amb els diners extrets. No obstant això, dues de les tres constructores –CBM 10 SL i Horencat SL- 'difícilment' podien haver dut a terme els treballs. Les factures de les altres tres –Triobra SA, FM2 Instal·lacions SA i Manteniments Integrals FM2 SA- feien referència a obres cobrades amb anterioritat i mitjançant transferències bancàries.

Pel que fa als diners retirats per l'Associació, el fiscal explica que els fons procedien de donacions i subvencions que es van utilitzar per pagar en efectiu obres que suposadament es van dur a terme a la seu de l'entitat per les mateixes empreses. De fet, fins i tot les factures presentades eren les mateixes. A preguntes dels inspectors, els responsables van rectificar i van dir que els diners van utilitzar els diners per pagar a diferents artistes i orquestres i van entregar un fals llistat per demostrar-ho –sense cap factura-.

Donades les circumstàncies, l'Agència Tributaria va posar el cas en coneixement de la fiscalia. Les investigacions apunten 'fonamentadament' a que els fons retirats en efectiu dels comptes de la Fundació i l'Associació el 2003 no s'han destinat als propis de les entitats 'ignorant-se per el moment a què han pogut ser tan legítimament aplicats'.

La fiscalia també ha trobat documentació de diferents entitats bancàries que, a manca de més informació, apuntarien a que els querellats haurien extret diners a través de 'talons-reintegres' amb imports que superen els 60.000 euros.

Per tot plegat i sense descartar la possibilitat d'ampliar la querella un cop s'analitzi la documentació decomissada pels Mossos d'Esquadra el 23 de juliol i aquella que es pugui trobar, el fiscal considera que hi ha indicis suficients sobre la possibilitat de que els querellats cometessin un delicte continuat de falsedat en document oficial i mercantil, un delicte continuat d'apropiació indeguda especialment greu i un delicte societari.

---

Notícies relacionades