Política Última actualització Divendres, 9 d'octubre de 2009 13:20 h

Ausàs rebutja 'devaluar' la Llei de consultes amb la proposta de CiU i reclama 'seriositat'

Creu que és una excusa legítima per marcar distàncies amb el projecte que impulsa el Govern

---

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha rebutjat aquest divendres la proposta de CiU de crear la figura de les consultes ciutadanes, amb un cens diferent, per tal d'evitar haver de demanar l'autorització de l'Estat espanyol. Ausàs creu que aquesta proposta només provocaria 'devaluar' el Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum i ha recordat que aquests requereixen de l'autorització de l'Estat perquè ho marca la Constitució. Aquest dijous, Anna Simó ja apuntava que CiU busca amb aquesta proposta que la llei caigui en 'els mateixos errors' que Ibarretxe. 'Siguem seriosos, juguem a primera divisió', ha demanat, tot apostant per 'una llei escrupolosa, impecable, però al mateix temps ambiciosa'.

Ausàs han inaugurat aquest divendres, juntament amb el president del Parlament, Ernest Benach, una jornada al Parlament, organitzada pel Departament de Governació, sobre la llei de consultes populars per via de referèndum, en un moment en què el projecte de llei està en tràmit parlamentari.

El conseller de Governació i Administracions Públiques ha participat en aquest acte amb la proposta de CiU sobre la taula de crear la figura de les consultes ciutadanes per tal d'esquivar la Constitució espanyola i no haver de demanar autorització a l'Estat. La federació nacionalista creu que aquesta fórmula és possible si se substitueix el cens electoral per un registre de consultes gestionat per l'IDESCAT. CiU s'aferra a un pronunciament del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'anomenat pla Ibarretxe, que impedia a aquest fer una consulta sense permís de l'Estat si utilitzava el cens i l'administració electoral.

Sorprès amb la proposta de CiU

Ausàs, però, s'ha mostrat 'sorprès' amb la proposta de CiU i l'ha rebutjada. 'El que pretén la llei és regular les consultes populars per via de referèndums, fer una veritable llei de referèndums de Catalunya, com qualsevol país normal', ha dit, mentre que altres tipus de consultes als ciutadans, com el que proposa CiU, 'forma part d'un altre àmbit i d'una altra divisió'. Així, el conseller s'ha negat a 'rebaixar o devaluar la llei de referèndums de Catalunya amb altres tipus de consideracions que no siguin referèndums'. A més, el conseller ha qüestionat 'com es pot confeccionar i elaborar un cens propi' al marge de l'electoral, i ha dit que 'hem de ser tots molt seriosos'.

El conseller ha garantit que 'aquesta és la llei més ambiciosa possible en l'actual marc jurídic', però ha recordat que 'la Constitució diu de manera molt clara que l'Estat ha d'autoritzar cada vegada un referèndum'. De fet, ha recordat que aquesta va ser l'opinió de 'tots els compareixents' al Parlament per valorar la llei 'tenien molt clar que aquesta qüestió no es podia passar per alt'. Ausàs ha recordat que, tot i que ell és independentista, el Govern i el Parlament han d'impulsar 'marcs legals dins del marc jurídic vigent'.

Ausàs creu que la proposta de CiU no té lloc en aquest projecte de llei, sinó que en tot cas s'hauria d'incloure en una llei sobre el foment de la participació de la ciutadania. 'Volem una llei de referèndums de Catalunya, no ho volem devaluar amb altres propostes que no siguin referèndums', ha assegurat.

El conseller ha dit creure que havia 'aclarit' amb CiU els 'topalls' i el 'contingut' de la llei i ha advertit que no li estranyaria que aquesta proposta 'servís com a excusa legítima per marcar distàncies amb la llei que impulsa el Govern'. En tot cas, Ausàs ha dit confiar encara en què CiU acabi donant suport a la llei, tot esperant que 'no s'utilitzi una estratègia de fer petita política i distanciar-se d'una llei de país'.

Benach: 'Un abans i un després'

Per la seva banda, durant la inauguració, el president del Parlament s'ha mostrat convençut que aquest projecte de llei marcarà 'un abans i un després de la democràcia al nostre país', ja que 'ha de permetre al poble català expressar de manera oficial, reglada, institucionalitzada, la seva opinió sobre qüestions d'interès col·lectiu' i 'participar directament en la presa de decisions polítiques'.

Benach ha afegit que 'obrir la porta a la participació' és una qüestió que 'sembla difícilment rebutjable'. A més, creu que aquest és un mecanisme que, sense ser la 'solució' a l'actual desafecció amb la política que sent part de la ciutadania, sí és un instrument que pot ajudar a combatre-la. 'Poden permetre a la ciutadania ser partícip directa, estar connectada a les decisions i gaudir d'un cert poder polític', ha afegit. De fet, ha recordat que aquest efecte s'ha produït en aquells municipis on s'han fet consultes en els últims anys.

---

Notícies relacionades