El digital dels que votaran #SíSí. N. 3870. Divendres, 15 de desembre de 2017 22:37 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Cultura doble fletxa

La Biblioteca de Catalunya fa cent anys

Ha aconseguit sobreviure dues dictadures i una guerra civil amb les aportacions d'institucions catalanes i ciutadans anònims

Comentaris 0  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
carregant Carregant

La Biblioteca de Catalunya (BC) compleix un segle de vida i ho fa amb un programa d'activitats que inclourà concerts i exposicions. I és que arribar als cents anys no ha estat gens fàcil, si es té en compte que ha sobreviscut a dues dictadures militars i a una guerra civil. Tampoc s'ha d'oblidar que durant aquests anys s'ha alimentat bàsicament dels diners de les institucions catalanes. És per tant una institució nacional, feta des d'aquí, amb una història plena d'entrebancs que ha anat superant amb l'esforç de persones que han cregut en aquest projecte i amb les donacions de particulars que han anat engruixint el seu fons bibliogràfic.
biblioteca catalunya
La Biblioteca de Catalunya fa 100 anys

Comparteix
   


Etiquetes
El pròxim setembre sortirà publicat el llibre Biblioteca de Catalunya. Cent anys- 1907-2007, un volum de 350 pàgines i més d'un centenar de fotografies que recollirà dades inèdites de la seva història, fruit del treball d'investigació de les seves autores, Reis Fontanals i Marga Losantos, l'arxivera i la responsable del servei d'atenció al públic de la Biblioteca de Catalunya (BC), respectivament.

Alguns dels secrets millor guardats d'aquesta biblioteca es troben en les 3.000 unitats, entre lligalls i caixes, que actualment es conserven i que ocupen uns 300 metres lineals de prestatgeries. La majoria d'aquests documents no s'havien estudiat mai a fons –si bé fa uns anys es van catalogar amb les descripcions del contingut i van quedar registrades en una base de dades-. Les autores del llibre reconeixen haver-ne consultat almenys un 40%. 'Ha estat un treball molt emocionant', explica Marga Losantos, 'però encara queda molt material per estudiar i per tant hi ha pendent molta feina d'investigació'.

El llibre que trauran el pròxim setembre s'estructura en dues parts, que es corresponen al treball que han fet les dues autores a partir dels documents preservats en la mateixa BC però també visitant altres arxius com el de la Diputació de Barcelona. La primera etapa va des de la seva fundació, l'any 1907, com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans al Palau de la Generalitat, fins a la guerra civil, mentre que la segona, des del 1940 fins a l'actualitat. Si bé el primer període ja estava molt estudiat – el temps de la Mancomunitat, la II Repúbica i la Guerra Civil- del franquisme no se'n sabia gairebé res, i per tant aquest llibre 'dóna molta llum' a aquest període, segons explica Reis Fontanals.

Una de les novetats que han constatat durant els quatre anys que porten d'investigació és que durant el període de postguerra hi treballaven un grup de bibliotecàries que estaven molt ben considerades a nivell professional i que s'havien format en l'única escola que hi havia a l'Estat espanyol, fundada a Barcelona l'any 1915. Així es desprèn de les cartes i cròniques descobertes, on es parla dels congressos en els quals participaven.

Una projecte nacional

'El gran somni dels intel·lectuals catalans del segle XIX era crear una gran biblioteca nacional que pogués recollir el patrimoni bibliogràfic del país, que en aquells moments ja començava a dispersar-se per la compra d'antiquaris', explica Fontanals. L'home que ho va fer realitat va ser Enric Prat de la Riba el 1907, quan va crear l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la seva biblioteca. En aquells moments era president de la Diputació de Barcelona i per primer cop es tenien els recursos per fer-ho.

La primera gran aportació al fons d'aquesta biblioteca recent creada va provenir d'un estudiós mallorquí establert a Barcelona anomenat Marià Aguiló, que va cedir la seva col·lecció. En total, tenia 4.800 obres i entre elles exemplars molt valuosos, com l'edició incunable de Tirant lo Blanc del segle XV. El fons va començar a créixer ràpidament, gràcies a les donacions de grans mecenes i particulars procedents de la burgesia, però també fruit de les compres que va fer la mateixa biblioteca, que va adquirir per exemple el fons particular de Mossèn Cinto Verdaguer, quan aquest va morir.

Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya (de qui també era president Prat de la Riba) va atorgar a la Biblioteca de l'IEC el caràcter de 'servei cultural públic'. Mentre abans només estava oberta als estudiosos i investigadors, a partir del 1914 va obrir les seves portes al públic general. Entre les novetats respecte a altres centres, oferia una 'biblioteca de mà' o de referència a l'abast dels lectors, el préstec a domicili i l'accés lliura als catàlegs, que fins llavors només estaven a l'abast dels bibliotecaris.

Els primers visitants


En el primer any, es van prestar un total de 400 llibres, dels 75.000 volums que tenia en aquell moment i hi van entrar fins a 4.663 visitants. Una xifra que contrasta amb els més de 59.800 usuaris que van trepitjar la biblioteca el 2006 i el més d'un milió de persones que van accedir a la base de dades a través d'Internet. Actualment, s'estima que el fons de la biblioteca supera els tres milions de documents.

El primer dia de l'obertura de la biblioteca hi van entrar un total de quatre dones, totes elles procedents de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i entre elles, Francesca Bonnemaison, creadora d'aquesta entitat. Des de llavors i durant els primers anys, la presència de dones va ser gairebé inexistent, atès que els usuaris que més la freqüentaven –estudiants, advocats, enginyers, metges- eren homes.

Amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), el projecte de la biblioteca nacional es va aturar. Els retalls pressupostaris, l'anul·lació del Patronat i l'aplicació de la censura en les publicacions van ser algunes de les conseqüències de la dictadura militar. Tot i això, va ser més una etapa de parèntesi que no pas de retrocés, i de fet el primer director, Jordi Rubió i Balaguer, elegit el 1913, va continuar al seu càrrec fins acabada la guerra civil.

El ressorgiment de la biblioteca va arribar amb la proclamació de la II República, l'any 1931 i l'Estatut d'autonomia, que atorgava competències culturals a la Generalitat. Durant aquell període van augmentar les inversions, la plantilla va créixer de forma important i es va lliurar a la Diputació de Barcelona les claus del nou edifici que acolliria la BC, l'antic Hospital de la Santa Creu, cedit per l'Ajuntament de la ciutat. L'increment del fons bibliotecari requeria amb urgència el seu trasllat a un edifici més gran.

La guerra civil i el franquisme

L'esclat de la guerra va obligar a tancar la biblioteca al públic però el préstec a domicili va continuar en funcionament. Fins i tot, es va organitzar un servei de biblioteques del front, durant els anys 1938 i 1939, que consistia a portar llibres als soldats ferits que es recuperaven als hospitals i als combatents del front.

En aquella època, però, es va dur a terme una de les iniciatives més ambicioses que marcà el futur de la biblioteca: el Pla de salvament de biblioteques, impulsat per Jordi Rubió. Aquest pla consistia a localitzar i traslladar a la BC les obres procedents de convents, particulars o institucions que podien estar en perill pels saqueigs o les bombes. Durant el 1937 es van recuperar més de 100.000 llibres.

A banda del pla de salvament, també es van traslladar més de 300.000 llibres i documents originaris de l'antic edifici, alguns portats en braços des de la Generalitat fins al nou edifici.Una feina descomunal', segons Fontanals, que va causar l'admiració de les tropes franquistes.

Durant el franquisme, la Biblioteca va patir un procés de 'reespanyolització'. Les autoritats franquistes van canviar-li l'orientació i la van convertir en una biblioteca hispànica, rebatejada ara com a Biblioteca Central. El fins llavors director, Jordi Rubió, va ser apartat del seu càrrec el 1930 i va ser ocupat pel valencià i reconegut numismàtic Felipe de Mateu i Llopis fins al 1973.

Segons apunta Marga Losantos, a pesar de ser un director franquista 'no va destruir el fons ni va fer cap desastre irreversible'. Com a molt, amagava les obres conflictives i les enviava al 'purgatori' o a l''infern', els dos espais on es guardaven aquelles obres amb continguts 'perillosos' que anaven contra la moral i ideologia del règim– sobre nacionalismes, comunisme, pornografia, anarquisme o socialisme-. Al ser una biblioteca científica, però, el nombre d'exemplars apartats tampoc va ser tant rellevant, i de fet les tasques d'investigació al voltant del seu fons, especialitzat en obres en català i cultura catalana, va continuar.

La transició

A partir del 1973 Rosalia Guillermas, esposa de Jordi Rubió, passa a ser la nova directora i a partir dels vuitanta, amb la restauració de la Generalitat i els traspassos de competències, comença un període de normalització, encara que els primers anys hi van haver poques inversions. Entre altres esdeveniments, el 1981 és declarada Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal es converteix en la receptora del Dipòsit legal de Catalunya, que recull totes les còpies que havien de cedir els impressors catalans de cadascun dels exemplars que publicaven cada any.

El 1980, es recupera el patronat, integrat per l'Ajuntament, la Diputació i l'IEC, i el 1987 es constitueix el Consorci de la BC, format per aquests tres i la Generalitat. En aquest moment, les institucions prenen consciència del caràcter nacional de la biblioteca i a partir del 1990 es fa una aposta molt forta a nivell d'inversions. Manel Mundó assumeix la direcció de la BC des del 87 fins al 1990, moment en què dimiteix, i la seva tasca se centra en reclamar la recuperació dels espais de l'edifici, ocupats en aquell moment per altres institucions.

El Parlament aprova, el 1993, la Llei del Sistema Bibliotecari, segons la qual la BC estructura el seu fons en els quatre apartats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. Aquest període coincideix amb l'equip del nou director, el catedràtic Manuel Jorba, qui juntament amb Vinyet Pinyella com a gerent, impulsaran un procés de reforma i modernització de la biblioteca.

Millores en l'edifici


Els problemes d'espai i el mal estat del magatzem comencen a solucionar-se a partir del 1991, quan s'inicia la reforma de les naus gòtiques. Tres anys més tard s'inauguren les noves sales de lectura, mentre que el dipòsit subterrani, amb quaranta quilòmetres de prestatgeries per preservar els fons en condicions òptimes, i l'edifici de serveis es fan realitat el 1998.

Els treballs de rehabilitació d'aquest edifici gòtic del segle XV, la primera pedra del qual es va col·locar el 1401 en presència del reu Martí l'Humà, van merèixer el premi FAD d'interiorisme el 1995 i el Premi Nacional de Patrimoni el 1998.

La millora de l'edifici anirà acompanyada de la digitalització del seu fons, a partir de l'any 2000, per tal de fer-lo accessible mitjançant les noves tecnologies. Entre els projectes més ambiciosos, figura l'adhesió al Projecte Google Books aquest 2007, juntament amb quatre biblioteques catalanes més, per a digitalitzar centenars de milers de llibres de domini públic, és a dir, no subjectes a drets d'autor, i fer-los accessibles a través d'Internet.

La creació d'una Biblioteca Digital de Catalunya, que permeti consultar per Internet totes les revistes científiques publicades aquí és un altre dels projectes que a curt termini esperen tenir a punt. Però segons paraules de l'actual directora, Dolors Lamarca, un dels reptes més importants que haurà d'afrontar la biblioteca és la de ser 'més visibles'. 'Aquest edifici mateix, que anteriorment havia acollit el primer hospital públic de l'estat espanyol i d'Europa, és una joia que hem de fer lluir'. Per això, tenen previst col·locar panells informatius i audioguies al pati, a sota del claustre, 'un dels més bonics de la ciutat', a pesar de les condicions en què es troba al ser un lloc de pas de molta gent. El seu somni, diu, seria poder incorporar aquest espai exterior com a un lloc de lectura més de la biblioteca.



COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat








#CATALUNYAusurpada fletxa







BLOGS enquestes

El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
El 21D no va solo de Independencia
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
Espanya apunyala la sobirania de Catalunya a marxes forçades
Estanis Alcover Estanis Alcover
Sàpiens aporta una bona història del periodisme de Catalunya
Vicenç Plans Vicenç Plans
La resposta és a l’extrem, si volem evitar noves eleccions (1512/2017)
Sergi Tarrés i Sales Sergi Tarrés i Sales
16 HORES AL DIA
Jordi Solà Coll
Només una part de la veritat. Opressió i independència de Catalunya
Carles Agustí Carles Agustí
ESTRATÈGIA I PROCÉS
Xai Negre Xai Negre
TANTES AJUDES SON BONES O DOLENTES






publicitat





EDITORIAL fletxa

Els independentistes guanyaran sinó es creuen les enquestes

Som davant unes eleccions “il·legals” i cal que ho recordem. Els grans mitjans de comunicació tenen clar que volen acabar amb els independentistes i han descobert que les enquestes manipulades són una eina clara de desestabilització. ... Llegir-ne més



#xocdetrens fletxa






publicitat





ELS VÍDEOS fletxa

#21D Silvia Bel posa veu al darrer vídeo de @juntsxcat

comentaris
publicitat







publicitat



publicitat



publicitat



logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.