Societat Última actualització Dimecres, 28 d'octubre de 2009 15:30 h

Molta més presència de castellà i anglès que de català a l'aeroport del Prat

Segons dos informes de la Plataforma per la Llengua

---

El català continua marginat a l'aeroport del Prat. Aquesta és la conclusió que s'extreu dels dos estudis de la Plataforma per la Llengua presentats aquest dimecres. La llengua predominant en la retolació dels establiments comercials de l'Aeroport del Prat continua essent la castellana, mentre que el català encara pateix discriminacions davant el castellà i l'anglès. L'estudi detecta una lleugera millora dels usos del català a la nova T1, on el 60% dels rètols són en la nostra llengua, mentre que a la T-2 només n'hi ha un 42,2%. La plataforma també ha presentat una nova versió de l'informe sobre l'ús del català en la toponímia. En aquesta actualització es torna a denunciar que Aena continua marginant la nostra llengua, ja que la presència del català en topònims és nul·la: Els avions no volen a 'Eivissa', l'única nomenclatura oficial, sinó que continuen volant a 'Ibiza'.

Segons l'estudi 'Usos lingüístics i presència del català en la retolació comercial de l'Aeroport de Barcelona' (pdf) els rètols dels productes i els de senyalització, d'horaris i d'obertura són els que presenten uns dèficits més destacables pel que fa a la presència del català. Tot i així, en cap de les tipologies de rètols analitzades hi ha una presència plena i normalitzada de la llengua pròpia i oficial del territori on es troba l'aeroport, segons denuncia Plataforma per la Llengua. Si es compara amb la presència de les diferents llengües, els resultats ens mostren que la llengua castellana hi té una presència preeminent i àmpliament majoritària, sent present en el 86,5% d'ítems de retolació analitzats, mentre que la presència del català només arriba al 48,8% dels rètols analitzats. Així mateix, la presència del català és inferior a la de l'anglès, que és present en el 59,9% dels rètols.

D'altra banda, l'anàlisi per empreses ha permès constatar a l'entitat que només en el 20,8% dels establiments hi ha una presència plena i normalitzada de la llengua catalana en la retolació. En canvi, el percentatge d'establiments en què la presència del català és nul·la s'eleva fins al 28,3%. Per tant, un 79,2% dels establiments comercials aeroportuaris que tenen rètols amb significat lingüístic no empren el català en la totalitat de la retolació. Per la Plataforma per la Llengua encara queda un 'llarg camí per recórrer' en la normalització de la llengua catalana en aquest àmbit.

Finalment, tot i que s'ha observat una presència creixent del català en els rètols dels nous establiments de la recentment inaugurada Terminal 1, en relació a la Terminal 2, existeixen encara mancances notables que fa que no es pugui parlar d'una situació normalitzada, segons l'entitat. La situació del català en els rètols dels comerços de la Terminal 2 és 'força més precària i totalment insuficient', per Eloi Torrents, tècnic de l'àrea de consum i empresa de la plataforma per la Llengua.

La toponímia a l'Aeroport del Prat

Quant a l'estudi d''Usos lingüístics i la presència del català a la toponímia emprada a l'Aeroport de Barcelona' (pdf), la Plataforma per la Llengua constata la 'nul·la presència' del català en els topònims utilitzats als panells informatius i als teleindicadors de trànsit dels vols. L'entitat ja va elaborar un altre estudi sobre aquesta mateixa temàtica l'any 2008 en què ja es constava la matexa situació. Amb l'obertura de la nova Terminal 1 s'ha cregut oportú realitzar una nova actualització per tal de veure si hi ha hagut canvis.

'AENA continua marginant el català en la toponímia de l'Aeroport de Barcelona', ha sentenciat Torrents. Al seu entendre, els casos més greus de marginació del català es roben en diverses destinacions de l'àrea lingüística catalana. Aixa, per exemple, en el cas d'Eivissa no s'utilitza mai l'única forma oficial, sempre apareix com a 'Ibiza', i en el cas de Palma, s'utilitza la denominació incorrecta 'Palma de Mallorca'. També es remarcable el cas d'Alacant, on només s'utilitza la forma castellana, tot i que la forma catalana és oficial, i l'única pròpia. Pel que fa a les destinacions internacionals, la política de traducció és clara: traduir les destinacions a les formes castellanes si existeix una forma tradicional en aquesta llengua, i en cas contrari mantenir la forma original.

Segons la Plataforma per Catalunya, els dos estudis posen de relleu les mancances en l'ús i presència de la llengua catalana a l'Aeroport de Barcelona i posen de manifest que la presència normalitzada del català en la retolació dels establiments comercials i en la toponímia encara és 'una assignatura pendent'. Per l'entitat, la presència plena de la llengua catalana en tots els àmbits de l'Aeroport de Barcelona és un 'requisit ineludible' per aconseguir una normalització lingüística íntegra de la llengua pròpia de Catalunya i, per això. Exigeix a les autoritats aeroportuàries competents que en garanteixin un 'ús ple i normalitzat'.

---

Notícies relacionades