Política Última actualització Dissabte, 7 de novembre de 2009 05:00 h

El Col·legi Professional de l'Audiovisual denuncia que la llei estatal està feta a mida de les televisions privades

Creu que no té en compte el paper de la comunicació, la cultura i la llengua a banda del component empresarial

---

El degà del Col·legi Professional de l'Audiovisual a Catalunya (CPAC), Daniel Condeminas, fa una valoració molt crítica del 'text' i l''esperit' del projecte estatal de Llei audiovisual perquè està feta a mida de les televisions privades. En una entrevista a l'ACN, Condeminas també critica que l'articulat d'aquesta normativa concep el sector audiovisual com una 'activitat comercial més', en detriment del seu pes dins la comunicació i la cultura, i no preveu cap mesura de promoció de la diversitat lingüística i cultura de l'Estat. A més, també inclou un article que posa en perill, en opinió seva, la capacitat de les televisions públiques per comprar productes competitius com ara el futbol o el cinema.

La Llei general de l'audiovisual, aprovada pel Consell de Ministres i a punt d'entrar en tràmit parlamentari espanyol, no compta amb el suport del sector català, segons ha manifestat el degà del Col·legi Professional de l'Audiovisual a Catalunya, que ha convocat una taula rodona el 10 de novembre per debatre la qüestió entre professionals de l'audiovisual.

Per Condeminas, el principal problema d'aquesta llei és que no concep el món audiovisual com un espai de cultura i comunicació, sinó que el redueix a una 'activitat comercial més', amb les televisions privades com a principals beneficiades, per sobre dels interessos de les cadenes públiques, que podrien perdre pes competitiu, apunta.

Com a exemple, Condeminas explica que, en aplicació de l'article 43.7, les televisions públiques veuran reduïda la seva capacitat d'accedir al mercat amb igualtat de condicions, ja que se'ls impedeix anar a subhasta, argumenta Condeminas, cosa que dificultaria la compra dels drets d'alguns programes d'alt interès ciutadà, com els partits de futbol o pel·lícules i sèries.

La normativa, que considera d'una importància cabdal i mereixedora d'un tràmit parlamentari molt més extens i complet, amb compareixences de tots els agents implicats, enlloc del tràmit 'curt' que es pretén donar-li, afegeix Condeminas, 'passa de puntetes' per preocupacions ciutadanes com ara el temps de publicitat i l'horari protegit.

El degà argumenta que aquesta llei obre les portes a 'donar garantia' a allò que ja està passant actualment en les televisions privades estatals, on hi ha una 'sobresaturació' de la publicitat. D'alguna manera, regula una situació que no es produeix arreu d'Europa, que és l'abús de publicitat en hora de màximes audiències, afegeix Condeminas.

A més, la previsió de crear un Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA), una autoritat independent que considera del tot necessària però insuficient tal com està plantejada, podria envair les competències del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que aquí té més atribucions de les que tindrà aquest nou organisme estatal.

A banda de fixar la renovació automàtica de les llicències de televisió cada 15 anys, un condicionant que no veu bé tenint en compte la titularitat pública de l'espai radioelèctric, també critica que el 5% de pressupost que les cadenes de privades han de destinar a producció cinematogràfica també inclogui les sèries i l'animació, que són productes propis de les seves graelles.

Si fins ara tot aquest percentatge es destinava a llargmetratges, curtmetratges i telefilms, a favor del sector cinematogràfic, el pressupost que les privades destinaran al cinema quedarà reduït perquè només el 60% d'aquesta quota recaurà en les pel·lícules i la resta podrà destinar-se a les sèries i l'animació.

Condeminas també alerta que la llei 'no està pensada per donar joc al conjunt del sector audiovisual', sinó que podria comportar una centralització cap a Madrid. La pluralitat lingüística de l'Estat tampoc està garantida en aquesta llei, a parer del degà, que només hi troba un article que qualifica d''eufemisme' perquè no va acompanyat de cap mesura de preservació de les diferents llengües.

A més d'organitzar un debat entorn a aquesta llei, que comptarà amb la presència dels principals representats professionals i del sector públic, el CPAC també farà arribar els seus arguments en contra als grups parlamentaris, amb l'objectiu que puguin presentar esmenes a la llei.