Jordi València

Carreterils acèrrims com la Marta de Badalona demostren com és la ceguera dels rebotats sense rumb de Reagrupament: tota crítica contra el nou Mesíes Carretero ve de l'aparell, i no pot vindre de qualsevol militant amb un mínim de crítica pròpia, objectiva i no dogmàtica. Aquest tipus de ceguera i dogmatisme personalista és el que ens espera si Carretero i els seus carreterils posen les seues mans en la Direcció del Partit. La diferència entre Carod i Carretero és que Carod ha fet un... Llegir més

Marta Badalona

Lluís del Prat,

El diumenge 19 de març del 2006, Joan Carretero, en aquells moments conseller de Governació i Administracions Públiques, en la mateixa entrevista a la Vanguardia que es va fer famosa perquè va definir amb precisió a ZP com un "demagog espanyolista", va dir que ELL VOTARIA QUE NO A L'ESTATUT PACTAT PER MAS I ZP. En aquelles dates, el que deia Puigcercós era que NO ES PODIA VOTAR QUE NO (recordeu el vídeo amb declaracions en aquest sentit tant del Carod com del PuigcercÃ... Llegir més

Gus&Cefe Sabadell

Està molt bé que hi hagi diferents opinions i corrents crítics dins del partit, ja que en això consisteix la democràcia, però cal respectar la direcció que es va escollir al seu moment i les seves decisions.

D’en Carod es podrien dir moltes coses, però amb ell i en Puigcercós al front del partit, ERC ha crescut com mai des de l’any 78 i qui no es doni compte és que no té ulls a la cara. També a ficat la pota (i ben ficada), però sempre és més fàcil treure les porqueries d’... Llegir més

jordi c bcn

ufff, sincerament, trovo que en Carod, ja fa masses dies, que ens estem esforçant per tenirlo en actiu, i ell solet s'ho fa tot. Es facil, si no te gaires idees clares i potents, millor que deixi el lloc a gent nova amb mes forçes i no nomes amb anim de poltrona, es evident que aixo es el que el mou, o millor dit, l'inmoviltza.

Lluís El Prat

La Marta de Badalona ha dit que:

"(Carretero) des de la seva cadira de conseller (març del 2007) va propugnar el NO a l'Estatut"

Un altre mite carreteril. Carretero, mentre era conseller, mai va demanar el "no" a l'Estatut. Simplement va dir que no s'hi podia votar a favor. És a dir, el mateix que deia Puigcercós i mitja directiva. Però el vot negatiu no el va demanar fins que el van fer fora del Govern.

Bucarest Barcelona

Las bases no han de marcar cap direcció a seguir, perquè les bases són això, bases: el subsol, el matalàs. Però el LIDERATGE és una altra cosa. A la societat, i als partits, hi ha d'haver èlits intel·lectuals que marquin la direcció. És aquesta èlit la que ha de marcar el camí a les bases, i no a l'inrevés. I mentre ERC no canviï això, crec que tenim mala peça al taler: el seu destí serà liquidar les cúpules del partit cada 10 anys, i tornar a partir de zero cada cop. És aqu... Llegir més

Àlex Sant Vicenç dels Horts

Tal i com ho explica el Xavi de Barcelona fa la impressió que hi hagués un cop d'estat dins el partit per forçar el No al referèndum, i a més sense consulta a les bases.

Fins ara sempre he sentit que "les bases van imposar a la direcció el No" i ningú no ho posava en dubte. I què hi ha més democràtic que les bases marquin la direcció a seguir?

Xavi Barcelona

Una cosa que quedi clara: el procés de debat que va seguir-se per forçar la direcció d'ERC a posicionar-se sobre l'estaut no va ser precisament una mostra de funcionament democràtic. Els partidaris del "no" van fer un ús fraudulent de les assemblees i van demostrar un nul respecte a la democràcia participativa per que sabien que ni tan sols les bases del partit tenien clara la postura a seguir. La direcció tampoc no va saber ni negociar a Madrid, ni prendre una postura valenta quan en Mas... Llegir més

Lluís Igualada

Si us plau, que ningú decent contesti l'última vomitada del Jordi de València. Es desqualifica per si sola. L'haurien de posar de titular destacat del web.

Amb gent com ell, ara entenc perquè vam treure el 0,4%...

Àngel Sabadell

En el meu parer, en Carretero no es més que un instrument de la Sociovergencia per a intentar destruir per a dins el que no poden destruir per fora.