Política Última actualització Dimarts, 24 de novembre de 2009 16:45 h

El Govern rebutja novament traçar un pla d'acció contra una retallada de l'Estatut

Consideren que seria acceptar que la sentència serà adversa

---

La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha rebutjat aquest dimarts preparar un pla d'acció o 'pla B' davant de la sentència de l'Estatut, ja que seria com acceptar que aquesta serà 'adversa' al text català. Després de la reunió del Consell de Govern, Tura ha explicat que el president de la Generalitat, José Montilla, manté el seu compromís a celebrar una cimera de líders polítics catalans el mateix dia que s'emeti la sentència. A més, la consellera de Justícia ha apel·lat a l'esperit del pacte constitucional, tot remarcant que la carta magna 'ha de permetre aquesta segons generació d'estatuts' i, sinó, s'estaria davant d'una 'lectura molt restrictiva' del que preveu la Constitució. D'aquesta manera el Govern desestima la proposta d'Artur Mas, que va plantejar la necessitat de traçar un pla d'acció conjunta davant la sentència, que segons les filtracions contindrà importants retallades a l'Estatut aprovat pel Parlament i el Congrés i ratificat pel poble català.

Tura, que aquest dimarts ha exercit de portaveu del Consell de Govern, ha insistit en el convenciment del Govern que l'Estatut 'compleix plenament els requisits constitucionals per ser declarat constitucional' i, de fet, ha remarcat que el text està en 'plena vigència'. A tall d'exemple, ha recordat la presa de possessió dels membres del Consell de Garanties Estatutàries que va tenir lloc aquest dilluns. 'L'Estatut és vigent i s'està desenvolupant', ha assegurat.

Després que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, hagi fet una crida a la 'calma', Tura ha remarcat que des de Catalunya hi haurà un comportament 'serè i sensat', però ha afegit que es defensarà amb 'fermesa' el contingut de l'Estatut i la seva 'plena constitucionalitat'.

Un dia després que el president de CiU, Artur Mas, plantegés al president Montilla la necessitat de fer un pla d'acció conjunt davant de la sentència, Tura ha rebutjat que es comenci a dissenyar algun pla català, o 'pla B'. 'Al contrari, no ho fem perquè si ho fem estaríem acceptant que ja tenim una sentència negativa', ha assegurat. La consellera ha apostat per 'reforçar' l'Estatut dient que és 'vigent' i que cal 'desenvolupar-lo tant com puguem'. 'No estarem elaborant plans B que seria tant com dir que aquest Estatut ja no ens val i n'hem de fer un altre', ha afegit, 'aquest va valdre i va rebre el suport del Parlament i del sufragi directe'.

En tot cas, Tura ha recordat que el president de la Generalitat ja va anunciar una cimera de líders polítics per al dia que es conegués la sentència. 'Així es farà', ha assegurat.

'Ens mantenim amb la idea de pensar que és constitucional i per tant, sense que algú pensi que pequem d'ingenuïtat, esperem poder-ho celebrar aquell dia', ha dit. Tura ha dit que, si no és així i hi ha una retallada, la decisió es prendrà en el seu moment. I sobre quina hauria de ser la resposta del govern espanyol, Tura ha dit que aquesta sigui 'alegrar-se' en cas d'una sentència positiva. En tot cas, la consellera creu que el govern espanyol ha d'anar 'explicant que aquest Estatut té cabuda en la Constitució, cosa que ja fan'.

L'esperit del pacte constitucional

Però més enllà de com s'ha d'afrontar la sentència, Tura ha fet una apel·lació al pacte constitucional i ha recordat que la carta magna espanyola 'ha permès 30 anys de desenvolupament d'autogovern' i ara 'ha de permetre aquesta segona generació d'estatuts'. Si no fos així, ha remarcat, s'estaria davant d'una 'lectura molt restrictiva' del que preveu la Constitució, un text que es va fer amb voluntat de 'voler reconèixer les realitats, i avui la realitat catalana requereix de l'Estatut del 2006'.

Tura ha demanat que es faci una 'lectura àmplia d'aquest concepte d'estat plurinacional, d'aquestes regions i nacionalitats que, si no fos perquè hi havia realitats nacionals diverses en el si de l'Estat, no s'haurien posat mai a la Constitució' i 'no hauríem viscut un procés de descentralització important'. La consellera ha demanat una 'visió àmplia i generosa' de l'article 2 i el títol vuitè de la Constitució, que parla d'un 'estat compost'.

La consellera creu 'plenament possible que els continguts de l'Estatut del 2006 càpiguen dins de la Constitució', que a més de donar 'drets inviolables' als ciutadans va 'definir un estat compost i descentralitzat, i no va definir un estat centralitzat, unificat i homogeni'. 'Volem ratificar-nos en la defensa d'aquesta visió de la Constitució', ha reblat.

Tura no veu necessàriament imminent la sentència del Constitucional, tot recordant que els temps al TC són 'llargs'. En tot cas, demana que 'ningú posi en qüestió la vigència de la llei duri el que duri l'espera'.

---

Notícies relacionades