Els Altres Andalusos carreguen contra la FECAC i la CECREC i els animen a convertir-se en partit polític
Creuen que les federacions contràries a les consultes 'treballen a favor de l'espanyolisme més ranci'
El polèmic manifest de la Confederació de Cases Regionals espanyoles a Catalunya contra les consultes està obligant una pila d'entitats regionals a desmentir les acusacions de la FECAC i la CECREC i expressar públicament el seu suport als referèndums. La darrera d'aquestes entitats és l'Associació Altres Andalusos, que a través d'un duríssim comunicat ataca la bel·ligerància espanyolista de les federacions de cases regionals i les insta a transformar-se en un partit polític donada la seva 'vocació declarada d'intervenir en la política catalana'. Pels Altres Andalusos, la FECAC i la CECREC només representen 'un grup reduït de persones' i denuncien que aquestes formacions disposen d'una 'cobertura externa que els injecta ideologia', en clara referència al PSC.
Comparteix
TweetActualitat
amb 10709 lectures.
TVE puja el volum de l'himne artificialment per amagar la xiulada
Segons els Altres Andalusos, ambdues entitats 'treballen incondicionalment a favor de l'espanyolisme més ranci, el de "antes roja que rota" i "de una grande y libre"', i contràriament al que afirmen els impulsors del manifest contrari a les consultes, Els Altres Andalusos defensen que la mobilització social catalana a favor de les consultes no pot ser mai motiu de conflicte.
En el seu comunicat, els Altres Andalusos demanen que Mas i Puigcercós es posicionin davant les acusacions de la CECREC, que els acusava de 'voler canviar les regles del joc' i de mantenir postures 'extremistes i maximalistes' i insta la FECAC i la CECREC a fer carrera política, 'tot preparant els seus programes electorals per participar en les properes conteses electorals, per tal de conèixer el seu suport real'.
Finalment, donen suport exprés a les consultes sobiranistes, que qualifiquen d''eina d'aprofundiment de la democràcia', i defensen que qualsevol idea que es dugui a terme sense pressions i amb llibertat, tot respectant les posicions de tothom, sense violència i fins i tot amb un cert to festiu, serviran indubtablement a afirmar-nos com a poble'.




