Política Última actualització Dijous, 24 de desembre de 2009 05:00 h

Recta final per a la llei que dirà adéu a les províncies i recuperarà les vegueries

Ausàs intensifica els contactes amb el territori i el Govern per aprovar el projecte de llei el 5 de gener · Carod admet que hi ha discrepàncies al si del tripartit

---

El Departament de Governació està intensificant aquests dies els contactes amb el territori per tal d'aprovar el Projecte de llei de vegueries amb el màxim consens possible. Governació manté la previsió d'aprovar el projecte a Govern el 5 de gener, tot i que no descarten que s'ajorni uns dies. Els contactes no només es produeixen amb els alcaldes sinó també amb Presidència, ja que no hi ha unitat de criteri dins del Govern. Destacats alcaldes socialistes s'han mostrat reticents i el secretari general del PSC, Miquel Iceta, ha apuntat que si no s'arriba a un consens ara serà millor deixar-ho córrer per sempre, i ha afegit que els catalans s'ho haurien de 'fer mirar' si al final prefereixen les províncies.

Després que la llei passés dimarts pel Consell Tècnic del Govern, Governació i Presidència estan ara mantenint contactes que s'allargaran molt probablement fins Any Nou. De tota manera, el Departament dirigit per Ausàs ha remarcat que tant la Llei de vegueries com la de l'Àrea Metropolitana ja estan consensuades al Govern i només falta concretar la data d'aprovació.

En tractar-se de lleis complexes, Governació ja fa mesos que parla amb el territori, intentant resoldre les discrepàncies existents, però també està en contacte amb CiU, perquè es faciliti el futur debat parlamentari.

ICV demana una posició 'clara' i 'única'
En plena polèmica i discrepàncies sobre la futura llei de vegueries al territori i entre els partits polítics, la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha demanat aquest dimecres als seus socis de Govern, PSC i ERC, i a CiU que tinguin una posició 'clara' i 'única' sobre les vegueries tant a nivell nacional com a nivell territorial. Per la seva part, ERC ha destacat que hi ha acord del Govern en aquest assumpte i ha assegurat que la feina s'ha fet 'sense pressa'. Els republicans han fet aquestes declaracions un dia després que el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, manifestés que en aquests moments el Govern està 'en fase de confecció d'una posició comuna'.

Nova organització territorial per a Catalunya
Tot i que la Llei no estableix quantes ni quines seran les vegueries, hi hauria les de Girona, Barcelona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran. La divisió territorial és una assignatura pendent de fa anys. El 2001 es va elaborar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut popularment com l'Informe Roca però des de llavors no s'ha pres cap decisió política per implementar canvis ja que hi ha poblacions que discrepen de la seva ubicació i d'altres que reclamen agrupar-se en altres vegueries com el Penedès, o formar altres comarques com el Moianès.

Una discussió lligada a la llei electoral
A banda de les reivindicacions de reconeixement per part d'alguns territoris, el canvi en l'organització territorial de Catalunya també s'ha vist obstaculitzat per l'estreta relació que té amb les circumscripcions electorals i l'efecte que això pugui tenir en els resultats de les eleccions. Els diferents partits polítics ja treballen al Parlament per dotar Catalunya de la seva primera llei electoral, tot i que sense avenços significatius. El conseller Ausàs ha manifestat que 'no tindria sentit que un ciutadà de les Terres de l'Ebre hagués de seguir votant segons l'actual circumscripció electoral de la demarcació de Tarragona', un cop s'apliquin les vegueries. El conseller recorda que 'Catalunya es l'única comunitat de l'Estat espanyol que no té una llei electoral pròpia.

---

Notícies relacionades