Internacional Última actualització Divendres, 1 de gener de 2010 11:53 h

Van Rompuy treu protagonisme a la presidència espanyola de la UE

---

El govern espanyol estrena aquest divendres la presidència de torn de la Unió Europea. Una presidència, però, en què el nou president estable de la UE, el democratacristià flamenc Herman van Rompuy, traurà protagonisme al cap del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, al capdavant dels 27. La plena aplicació del Tractat de Lisboa, la recuperació econòmica, la consolidació de la Unió com un actor de pes en l'escenari internacional i el desenvolupament de polítiques que posin el ciutadà al centre seran els quatre grans eixos de la tasca de l'executiu de Zapatero a Brussel·les.

Zapatero no ha deixat de repetir que 'prestarà tot el seu suport' als nous alts càrrecs creats amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa i, sempre que pot, deixa clar el compromís de la presidència espanyola de 'no competir amb els nous dirigents'. Tot i així, el cert és que les noves cares de la Unió Europea –la del president permanent Van Rompuy i la de l'Alta Representant per a la Política Exterior i Seguretat Comuna, la baronessa laborista Catherine Ashton- restaran protagonisme internacional a Zapatero durant el semestre que hauria hagut de servir-li per remuntar la popularitat després de la davallada que ha patit per la crisi. Tant és així, que seran ells i no Zapatero ni el cap de la diplomàcia espanyola, Miguel Ángel Moratinos, els qui presidiran les reunions dels socis comunitaris. L'executiu espanyol només s’encarregarà de la logística i les reunions sectorials.

Aplicar Lisboa de forma 'plena i ràpida'
L'espanyola serà la primera presidència de torn sota el Tractat de Lisboa i per això un dels principals reptes de l'executiu de Zapatero serà posar-lo en marxa de forma 'plena i ràpida'. Un altre dels objectius prioritaris del semestre és preparar estratègies de sortida de la crisi i consolidar la recuperació econòmica, així com fomentar la creació d'ocupació. Objectius difícils especialment per al govern de Zapatero, a qui se l'acusa de ser l'últim a sortir de la crisi i de tenir les xifres més altes d'atur dins de la Unió –les dades de la tardor mostraven que l'atur espanyol (18'9%) doblava la mitjana europea (situada al 9,1%)-.

Per tal d'augmentar el protagonisme d'Europa a l'escena internacional, el govern espanyol espera intensificar les negociacions amb Croàcia per convertir-lo en el 28è soci comunitari sota la seva presidència, i amb Islàndia, que ha presentat recentment la seva sol·licitud d'entrada a la UE. Per contra, encara es resisteix a reconèixer la independència de Kosovo.

La presidència espanyola espera, a més, establir relacions estables amb els veïns del continent, tant de l'est com del sud. Per això, d'una banda impulsarà la creació d'un estat palestí com a solució al conflicte amb Israel i, de l'altra, celebrarà una cimera amb Marroc. El govern espanyol pretén també estrènyer llaços amb Estats Units, Rússia i Amèrica Llatina, entre d'altres, amb qui mantindrà cimeres durant el semestre de la presidència.

Els ciutadans del segle XXI
El quart gran objectiu de la presidència espanyola és apropar la UE als ciutadans, i potenciar que hi participin. Per fer-ho, una de les principals eines que es proposa desenvolupar amb força és la iniciativa legislativa popular europea, un mecanisme que contempla el Tractat de Lisboa pel qual es podrà fer arribar a la Comissió qualsevol iniciativa política que hagi recollit un milió de signatures de ciutadans de diversos estats de la Unió, i que aquesta haurà d'estudiar i tramitar.

El govern de Zapatero pretén, també, traslladar a la UE la seva política de lluita contra la violència de gènere i per això promourà mesures com la creació d'un Observatori europeu sobre violència de gènere i la posada en marxa d'una ordre europea de protecció a les víctimes de maltractaments.

El moment del català
Tot i que els ciutadans que ho desitgin ja es poden adreçar a totes les institucions europees en català i ser respostos també en la seva llengua, l'ús del català al ple de l'Eurocambra no és oficial. El semestre de la presidència semblava el moment més oportú per demanar l'oficialitat del català a la UE però, tot i que fonts properes a l'executiu de Zapatero han declarat que el govern treballarà perquè 'els eurodiputats puguin parlar totes les llengües cooficials de l'estat espanyol' al ple del Parlament Europeu, la presidència espanyola no ha presentat encara cap proposta concreta.

---

Notícies relacionades