Societat Última actualització Dilluns, 4 de gener de 2010 10:52 h

Mor l'historiador reusenc Pere Anguera i Nolla

Era autor d'importants estudis sobre l'origen del catalanisme

---

L'historiador reusenc Pere Anguera ha mort aquest dilluns després d'una llarga malaltia. Nascut el 18 de novembre de 1953, era professor de la Universitat Rovira i Virgili, d'on era catedràtic des del 1992 i estava especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme. La seva activitat pública recent més destacada va ser com a president del Centre de Lectura de Reus entre 2001 i 2007. La capella ardent s'instal·larà aquesta tarda a la sala de plens de l'Ajuntament de Reus entre les sis i les nou del vespre. El 2007 se li va concedir la medalla d'or de la ciutat i la nova biblioteca durà el seu nom.

Anguera va ser autor d'obres com 'La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868' (1980), 'Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX' (1982), 'Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873' (1985), 'Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868' (1983), 'A bodes em convides. Estudis d'història social' (1987), 'Menjacapellans, conservadors i revolucionaris' (1991), 'Els malcontents del corregiment de Tarragona' (1993), 'Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya' (1995), 'La premsa a la província de Tarragona' (1996), 'El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional' (1997), 'Del Reus contemporani: fragments d’història' (1998), 'El carlisme a Catalunya, 1827-1936' (1999), 'Societat, sociabilitat i ideologia a l’àrea reusenca' (1999) i 'El General Prim: biografia d’un conspirador' (2003).

Ha estat director del volum 7è de l'obra 'Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans', titulat 'La consolidació del món burgès, 1860-1900' (1996) i ha col·laborat en diverses obres col·lectives, com són 'El catalanisme conservador' (1996), 'El catalanisme d’esquerres' (1997) i 'La España de los nacionalismos y las autonomías' (2001).