Política Última actualització Divendres, 29 de gener de 2010 05:00 h

L'ampliació europea als Balcans pot alimentar el secessionisme lingüístic valencià

La UE marcaria el conflicte si acceptés l'oficialitat de dues llegües iguals com si fossin diferents

---

L'ambaixador de la República de Croàcia a l'Estat espanyol, Neven Pelicaric, ha anunciat aquest divendres que Croàcia entrarà a la Unió Europea (UE) 'amb el croata' com a llengua oficial i vol que Sèrbia entri a la Unió amb el serbi, tot i tractar-se de la mateixa llengua. Si la UE acceptés l'oficialitat de dues llegües iguals com si fossin diferents podria alimentar el secessionisme lingüístic valencià respecte al català. Casos similars es poden trobar amb el neerlandès que es parla a Holanda i a Flandes o amb el macedoni i el búlgar. Segons Pelicaric, Croàcia serà membre de ple dret de la UE el 2012 i sotmetrà la seva adhesió a referèndum.

L'ambaixador de Croàcia a l'Estat ho ha deixat clar en un esmorzar informal amb la premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya i ha assegurat que Croàcia només oficialitzarà el croata quan s'adhereixi a la UE, al marge de les minories. 'Croàcia té un idioma que és el croata i l'ha tingut des de fa 15 segles', ha afirmat l'ambaixador. Pelicaric ha acceptat que aquesta és una qüestió 'molt sensible' però que 'existeixen nombroses diferències' entre el croata i el serbi, ja que són 'idiomes de cultura, tradició literària, alfabet i gramàtica molt diferents'.

Aquesta setmana, el grup verd del Parlament Europeu va intentar introduir una moció abans que Croàcia entri a la UE perquè Croàcia i altres països amb el mateix idioma s'incorporessin a la UE oficialitzant una sola llengua. 'Croàcia ha rebutjat aquesta moció', ha destacat Pelicaric i ha recordat que el 1949 es va determinar que 'cada país té dret al seu idioma a la UE' i que 'tots els països dels Balcans occidentals necessiten entrar i ho faran en la seva llengua'.

Tot i això, Pelicaric ha explicat que la constitució búlgara protegeix les minories lingüístiques del país. 'El percentatge més alt de les minories són els serbis, que tenen com a dret constitucional tres escons nacionals al Parlament croata, els hongaresos i italians un escó cadascú i tres escons més compartits per la resta de minories', formada per xecs, eslovacs, macedonis, bosnians, romanesos i gitanos. A més, l'ambaixador també ha remarcat que segons la constitució croata, a les administracions locals on les minories tenen majoria relativa, aquestes tenen dret a utilitzar el seu idioma al carrer, a l'escola i en la relació amb l'administració local.

Membre de ple dret el 2012
Quant a la incorporació de Croàcia al club europeu, es preveu que es tanqui el tractat d'adhesió a finals d'any i que sigui membre de ple dret el 2012. Entre finals d'any i 2012 Croàcia sotmetrà a referèndum la seva adhesió a la Unió. 'Es demanarà als ciutadans si volen entrar o no', ha afirmat Pelicaric, que ha afegit que l'adhesió compta amb un 60% del suport dels croates. L'ambaixador ha manifestat que el seu país compta amb '2.300 persones treballant en l'adhesió cada dia, el que representa un gran esforç' i que els punts 'més problemàtics' perquè es faci efectiva la incorporació són 'qüestions de competència i drets fonamentals'.

Croàcia també ha de resoldre els problemes de corrupció i el crim organitzat, així com intensificar la cooperació amb el Tribunal Internacional de la Haia, reformar el seu sistema judicial i administratiu i establir els drets de les minories. Tot i aquesta feina pendent, Pelicaric s'ha mostrat convençut que Croàcia 'serà el número 28 de la UE'.

El seccesionisme lingüístic valencià a Europa
Aquestes pretensions de Croàcia podrien potenciar el seccesionisme lingüístic valencià respecte al català, el qual ja s'ha fet notar a Europa en diferents ocasions. El Tractat Constitucional Europeu (TCE) – aprovat el 18 de juny del 2004, signat el 29 d’octubre del mateix any i ratificat a l’estat espanyol en referèndum el 20 de febrer de 2005- recull la possibilitat de traduir el tractat constitucional a les llengües pròpies de les autonomies de l’estat amb una llengua diferent a la castellana, tot i que la traducció només té valor simbòlic.  Aquestes traduccions foren lliurades al govern espanyol, qui va encarregar-se de dipositar-les el 13 de desembre del 2004 a la Secretaria General del Consell Europeu en forma de  Memoràndum Lingüístic on es proposava la semi-oficialitat del català, gallec i basc a l’UE. Tot i això, el govern valencià va presentar una traducció independent de la traducció del govern català, pretenent així presentar a Europa el valencià com a llengua autònoma i independent de la catalana.

---

Notícies relacionades