Economia Última actualització Dilluns, 17 de setembre de 2012 05:00 h

Espanya, setge a La Caixa

La principal entitat financera de l’estat és una peça clau per a la construcció nacional de Catalunya i també un objectiu per Espanya, i més desprès del #11s2012.

---

La Caixa és  una entitat d’utilitat pública amb l’obligació estatuària i fundacional de servir l’economia catalana i els interessos generals de Catalunya, així, en base als seus estatuts, i altres documents públics, La Caixa ha d’estar al servei del Govern de Catalunya i del seu poble, perquè aquesta era la voluntat dels seus fundadors. Malgrat això, els objectius de l’entitat han estat profundament pervertits, primer per la grapejada obscena que va patir l’entitat durant el franquisme, després perquè els seus dirigents han abdicat dels objectius de l’entitat. La Caixa és un veritable poder econòmic que no pot estar en mans de persones que treballen més per Espanya que pel Govern de Catalunya.

De qui és “La Caixa” i com es governa

A diferència d’un banc privat que té propietaris i accionistes nominals, i es governa per la junta d’accionistes,  a La Caixa  l’òrgan suprem de govern i de decisió és l’Assemblea General, que fixa les normes i directrius d’actuació i  vetlla  per la integritat del patrimoni, la salvaguarda dels interessos dels dipositants i la consecució dels fins d’utilitat pública de l’Entitat. D’aquí aquell lema publicitari de “La Caixa de tots”.

L’Assemblea General està formada per 160 membres; 58 representants dels impositors, 34 representants de les corporacions locals – Ajuntaments i Consells Comarcals-, 20 representants dels empleats i 48 de les entitats fundacionals i d’interès social.

Els membres de les entitats fundacionals i d’interès social els designa directament  cada entitat. 20 membres són designats per les cinc entitats fundadores, quatre per a cada una: l’Ateneu Barcelonès, l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i el Foment del Treball Nacional. Els 28 restants són designats per les 28 entitats d’interès social recollides als estatuts.

Fainé un representants dels impositors i president

L’Assemblea General designa els  21 membres del Consell d’Administració, en toquen 8 en  representació dels impositors - 6 dels quals han de ser necessàriament consellers generals d’aquest sector i 2 són de lliure designació, és el cas d’Isidre Fainé i de Salvador Gavarró, president i vicepresident primer- , 4 representants de les corporacions municipals, 3 dels empleats i 6 de les entitats fundadores i d’interès social.

Entitats fundadores i entitats socials

Entre les cinc entitats fundadores(20) i les 28 entitats d’interès social (28) nomenen a l’assemblea general un total de 48 membres i entre aquests 6 representants al consell d’administració.

Els socis de l’Ateneu Barcelonès saben qui posen al capdavant de La Caixa?

Una entitat amb solera i progressista com l’Ateneu Barcelonès té l’heroïcitat de nomenar com a representants seus a l’entitat catalana a persones a les antípodes del seu ideari, ja va ser sorprenent en el sen moment que el franquista Juan Antonio Samaranch aconseguis ser president de La Caixa gràcies a l’elecció com a membre de la junta general de La Caixa a proposta de l’Ateneu, però les sorpreses no s’han aturat com és el cas de haver elegit en els darrers temps com a representant seu a Javier Godó, president del Grup Godó, editor de La Vanguardia.

Els representants sindicals estan al servei dels seus treballadors?

Els treballadors de La Caixa, mitjançant els seus sindicats nomenen 20 membre a l’assemblea general i 3 membres en el consell d’administració, ells sols no són decisius, però el seu silenci en relació a les participacions preferents, o en fusions i reducció de personal és més que sospitós que no exerceixen un control sobre l’entitat.

Representants del impositors, elecció per sorteig!

Els impositors tenen 58 representants a l’assemblea general, elegits per sorteig i nomenen fins a 8 representants al consell d’administració, 6 entre aquests 58, i casualment 2 de lliure elecció, i és per aquesta via que Isidre Fainé arriba a la presidència de “La Caixa.” Sorprèn també el silenci en els consells d’administració dels representants dels impositors, cap retret a las participacions preferents o en els abusos de l’entitat en comissions i execució hipotecaria entre els clients.

“La Caixa” pot decidir perdre la majoria del capital de CaixaBank sense autorització del Govern de Catalunya

Dos terços de l’Assemblea General poden aprovar perdre la majoria del capital de CaixaBank. Diferents acords de la junta general ja han permès a Isidre Faine realitzar disminucions en el capital que controla “La Caixa” a CaixaBank.  En aquests moments el percentatge es situa una mica per sobre del 60%, en els seus inicis s’havien compromès a no baixar del 70%. No contents amb això, van modificar els estatuts per poder decidir amb rapidesa si cal restar per sota del 50% i perdre el control efectiu del banc.

El poder de La Caixa

Segons consta en la seva memoria d’activitats “La Caixa controla un 12,8% de Repsol, un 5,4% de Telefonica, un 35,3 de Gas Natural, un 23,5 d’Abertis, un 24,1% d’Aigües de Barcelona, un 55,8% de SABA, un 50% de Port Aventura, un 100% de Mediterranea Beach (els futurs terrenys de Barcelona World) i un 20% d’UMR (Hospitals) entre moltes més participacions. Un veritable poder econòmic que no pot estar en mans de persones que treballen  més per Espanya que pel Govern de Catalunya.

---

Notícies relacionades