El digital dels que votaran #SíSí. N. 3811. Dimarts, 17 d'octubre de 2017 09:44 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Cultura doble fletxa

Clam a l'Aragó perquè Eixea retingui els quadres cedits i no els torni a Catalunya

Els veïns de la Vall de Lierp reclamen que les obres d'art es quedin però l'alcalde vol complir l'acord

Comentaris 21  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
carregant Carregant

La Vall de Lierp (ACN).- El litigi per l'art de la Franja de Ponent ha obert aquest cap de setmana un nou episodi. El Museu de Lleida ha cedit durant tres dies dos quadres al seu lloc d'origen, l'església de Sant Esteve d'Eixea (Ribagorça Oriental), a Osca. Aquest diumenge ha estat l'últim dia abans no tornin al Museu de Lleida, opció que la majoria de veïns rebutgen fins al punt que un advocat aragonès ha presentat denúncia a la Guàrdia Civil perquè no permeti el retorn de les obres d'art a Catalunya.
El quadre del càstig d'Ananies, col·locat a l'esquerra de l'altar
El quadre del càstig d'Ananies, col·locat a l'esquerra de l'altar
© @acn

Comparteix
   


Etiquetes
Tornarant o no les obres d'art?

El que havia de ser una Festa Major alegre pel retorn temporal dels dos quadres d'Eixea ha acabat sent un maldecap pel seu alcalde, José Maria Ariño, que assegura que complirà l'acord amb Catalunya.

La tranquil·litat de la Vall de Lierp, una zona despoblada del pirineu d'Osca on viuen unes 60 persones, s'ha trencat aquest cap de setmana per la polèmica de l'art de la Franja de Ponent. El rumor que corria al poble sobre uns quadres de la parròquia de Sant Esteve que guardava el Museu de Lleida ha quedat confirmat. Molts veïns no sabien ni com eren i ni tant sols si era cert ja que des del 1894 estaven al Bisbat de Lleida. Ara, durant tota la Festa Major han observat atents els dos olis del segle XVIII, el càstig d'Ananies i Jesús curant un cec, que s'han col·locat a banda i banda de l'altar. Aquest dissabte, durant la missa major en honor a les festes patronals, més d'un centenar de persones es van aprovar a l'església per veure el què no es podien creure. Encara aquest diumenge el poble, on només resideixen 13 persones, ha estat un anar i venir de curiosos que volien veure els quadres. Sorpresos, els veïns no entenien per quin motiu aquest dilluns els tècnics del Museu de Lleida s'emportaran aquestes dues obres d'art que havien estat propietat del poble, adquirides pels seus avantpassats, i que ara l'alcalde havia aconseguit retornar.

L'alcalde admirat

José M. Ariño presideix un ajuntament rural on ell i dos regidors gestionen la Vall de Lierp, escassament habitada i exclosa de les aglomeracions turístiques. Després d'intenses negociacions, per la sorpresa de tots els veïns ha aconseguit que el Museu de Lleida cedís temporalment les obres, opció que des de Catalunya s'observa com una bona possibilitat per calmar els ànims a l'Aragó dins el litigi per l'art. Els veïns han celebrat aquesta iniciativa que no s'esperaven, segons han assegurat.

Però l'alcalde, a més d'admirat, ha estat criticat entre els mateixos veïns que destacaven el seu valor per haver aconseguit la cessió dels quadres. Ara no entenen perquè els ha de tornar. Segons Ariño "l'únic objectiu de l'acord era que els habitants del municipi poguessin tenir l'oportunitat de veure els dos quadres que el 1894 van ser traslladats a Lleida i que de moment no tornaran mentre es segueixi retardant la devolució". Una devolució que Catalunya no reconeix ja que les obres d'art estan protegides com a part d'una col·lecció indissoluble del Museu de Lleida segons la Llei de Patrimoni de la Generalitat. Aragó però, insisteix que les sentències han deixat clar que la propietat és del Bisbat de Barbastre.

L'alcalde no ha volgut expressar clarament la seva opinió davant la pregunta 'Vol que es quedin els quadres?'. Només ha dit que ara ha de complir l'acord amb el Museu de Lleida i el Bisbat, i que ja opinarà després. En tot cas, José M. Ariño probablement s'hauria posat al costat dels seus veïns que ara veuen amb recel el retorn de les obres d'art a Catalunya.

A l'espera de la Guàrdia Civil

L'últim dia d'exposició dels dos quadres s'ha viscut a Eixea amb una certa esperança de que en un moment o altre aparegués la Guàrdia Civil per evitar que el Museu de Lleida se'ls emporti. "A veure què passarà demà", deia el Julian, un dels fills d'Eixea que torna al poble cada cap de setmana.

Els mal de caps han arribat aquest cap de setmana quan la premsa aragonesa s'ha fet ressò de la denúncia que ha presentat l'advocat Jorge Español a la Guàrdia Civil per un suposat delicte d'apropiació indeguda de les obres d'art per part del Museu de Lleida, basant-se en les sentències del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó on es reconeix que les obres formen part de l'inventari del Patrimoni Cultural d'Aragó. Si el jutge de Boltaña ho permetés, la Guàrdia Civil podria retenir els quadres i evitar així que tornin a Catalunya, cosa que de moment sembla que no passarà, segons els veïns.

A més, l'alcalde ha assegurat que malgrat la polèmica, tornarà les obres i que està agraït al Museu de Lleida. L'advocat però deixa clar en declaracions a la premsa aragonesa que "el Museu de Lleida no és el propietari de les peces i per tant no les pot cedir al Bisbat de Barbastre perquè ja són seves". L'actuació de l'alcalde ha estat considerada com a "política barata". Alcaldes com els de Berbegal, Peralta de Alcofea o Vilanova de Sigena han criticat durament aquesta cessió dels quadres.

Només una veïna ha dit que el millor lloc on poden estar els quadres és al Museu de Lleida, que és on s'han guardat i cuidat fins ara. La resta han insistit en que aquests olis del segle XVIII s'haurien de quedar d'on van sortir en el seu moment. Un dels veïns, Jesús Castel, feia una comparativa vital, justificant que els quadres han de tornar d'on van emigrar igual com ell, nascut a la Vall de Lierp, torna de tant en tant al lloc dels seus orígens. "Es pot donar el valor que es vulgui a aquests quadres, però el valor sentimental només se'ls hi pot donar a la Vall de Lierp d'on no haurien de marxar", ha afegit.

La Teresa, que viu al poble, ha explicat l'alegria dels veïns que fins que no van veure els quadres "no esperaven que arribarien". El dubte de tots és "perquè no es poden quedar?". Més enllà d'Eixea, un recorregut per la comarca de la Ribagorça serveix per descobrir el rebuig generalitzat que s'ha creat cap al Bisbat de Lleida i la Generalitat. Aquest mateix cap de setmana una conferència a Roda de Isábena ha encès els ànims dels veïns que fins el moment s'havien mantingut totalment al marge del litigi de l'art sacre, a diferència dels dels pobles situats més al sud. Del capellà de la Vall de Lierp només n'han sortit unes poques paraules: "Tant de bo Jesucrist no estigui veient això".



COMENTARIS fletxa taronja

item
#21
l'Esteve fletxa Vallès Oriental
27 d'agost de 2013, 12.32 h

Sobre el meu comentari d'ahir , 26 d'agost de 2013, 13.28 h, he de dir que de moment, me l'envaino donat que tot i que hi ha hagut pressions de molta gent per tal que els quadres es quedessin a Eixea, per un cop i sense que serveixi de precedent la cordura ha preval-escut sobre l'extremisme aragonesista.
Però no tingueu cap dubte que ens l'intentaran fotre per un altre banda, podeu estar-ne segurs.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#20
26 d'agost de 2013, 16.27 h

#13 Escucha el palurdo centromesetario,como si levantara un palmo de la mierda donde yace!!!!si tuvieron de robar una provincia a Castilla la Vieja para que pudierais tener autonomía!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#19
Olotí fletxa OLOT
26 d'agost de 2013, 14.14 h

AQUEST "MAÑICOS" no saben que la seva major glòria va venir amb els comptes catalans.
Ja van començar les envejes i gelosies amb el compromíos de CASP.
Agraïts que son els xicotets.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#18
l'Esteve fletxa Vallès Oriental
26 d'agost de 2013, 13.28 h

Es veia a venir. Jo ho vaig comentar en un dinar familiar i .. HE GUANYAT (per desgràcia) , l'aposta.
Vaig dir que els quadres no tornarien.La meva sogra es "maÑa" i se de quin peu calça aquesta gent.
Em podria estendre en adjectius qualificatius sobre els aragonesos, però diuen i penso que al generalitzar es pot insultar a gent que no s'ho mereix, així que aquí paro.
Referent a nosaltres, els catalans, es que no aprenem. Estic far de la gent que va amb el ciri a la ma o que creu que 300 ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#17
26 d'agost de 2013, 13.17 h

Comunicado de la Resistencia :

Desde la Resistencia Antiespañola expresamos al Gobierno Británico en particular ya la opinión pública en general, nuestro firme apoyo a cualquier acción política que garantice la defensa territorial y la salvaguarda de los ciudadanos de Gibraltar y el derecho inalienable a su soberanía.
También,deseamos dirigirnos al Gobierno español para INSTARLE a mover ficha y dar pasos para el reconocimiento internacional del territorio libre de Gibraltar y su volu... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#16
Jaume fletxa Barcelona
26 d'agost de 2013, 12.05 h

ARAGONESOS, UNS PALETOS I PUTATIUS LLADRES

No hi ha res més patètic que veure el grau de paletisme (= analfabetisme) que hi ha a molts llocs d'España. Ara és l'Aragó amb el famós litigi de les obres de la Franja. És més que evident gregar les parròquies de la Franja. Doncs com sempre a España: per política i per fastiguejar/combatre al català. Per res més. Perquè el burro aquest del Rouco no ho fa a d'altres demarcacions eclesiàstiques que no coincideixen amb les provincials? PA... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#15
Isabel fletxa Barcelona
26 d'agost de 2013, 11.49 h

#2 Els anomenats "papers de Salamanca" eren documents privats de persones (empresaris, intelectuals, escriptors, periodistes...) a les que el régim franquista va expoliar tota documentació per a estudiar-la: cartes, diaris, agendes, notes, factures, pasaports, fotografies, records, testaments... Aquests "papers", varen estar sustrets sota coacció i violència en ple régim feixista.
Les obres d'art a les que es fa referència en aquest article varen ser comprades legalment i d'això existeix... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#14
Isabel fletxa Barcelona
26 d'agost de 2013, 11.47 h

#3 Els anomenats "papers de Salamanca" eren documents privats de persones (empresaris, intelectuals, escriptors, periodistes...) a les que el régim franquista va expoliar tota documentació per a estudiar-la: cartes, diaris, agendes, notes, factures, pasaports, fotografies, records, testaments... Aquests "papers", varen estar sustrets sota coacció i violència en ple régim feixista.
Les obres d'art a les que es fa referència en aquest article varen ser comprades legalment i d'això existeix... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#13
26 d'agost de 2013, 11.41 h

Pero ya sabemos como sois los catalanes lo meu meu y lo de vosaltres también de nosaltres que gentuza !!!!!!!!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 26
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#12
" con la independencia Catalunya subiría como un cohete " fletxa La independencia de Cataluña según un vecino de Hospitalet de Llobregat.
26 d'agost de 2013, 02.40 h

http://www.youtube.com/watch?v=FCFZ1jtgHkg


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






EDITORIAL fletxa

President: ja som república, celebrem-ho!

Espanya ha estat el primer país del món que ens ha reconegut, desprès de més de 300 anys de sotmetiment, aquest 1 d’octubre ha fet el pas decisiu amb el reconeixement del naixement de la República Catalana, això sí, ho ha fet a l’espanyola. ... Llegir-ne més



BLOGS enquestes

Jordi Solà Coll
Els dies que ara vénen. Mobilització permanent
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
PRESÓ sense fiança per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
Josep Huguet Josep Huguet
LA LLAVE ES ECONÓMICA
Josep M Gatnau
La irracionalidad de volver al "seny" ahora
Joan Lladonet Joan Lladonet
On són i qui són els violents i els mentiders?
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Que pretenen aquesta gent ?
Ricard de Girona Ricard de Girona
Data de caducitat: 19 d'octubre
Víctor Gonçal Víctor Gonçal
Puigdemont no ha de decidir, ha d’obeir
publicitat


publicitat


publicitat





#xocdetrens fletxa
















publicitat







LES MÉS fletxa








NO-DO - ESTAT D'EXCEPCIÓ fletxa

[4] Votar pot significar presó!



publicitat




logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.