El digital dels que votaran #SíSí. N. 3868. Dimecres, 13 de desembre de 2017 06:04 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Sellarès explica en les seves memòries com se'l va expulsar de CDC per denunciar la corrupció de Prenafeta

Atribueix la polèmica per l'informe sobre mitjans a un malentès i manté en secret l'autor del document que li va costar la dimissió com a secretari de comunicació

Comentaris 7  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
carregant Carregant

Barcelona (ACN).- Miquel Sellarès detalla en el seu llibre 'Construint un estat nou. Memòries polítiques' (Angle Editorial) com la seva denuncia dels negocis bruts del secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta, li va costar l'expulsió de CDC. Explica com va alertar el llavors president, Jordi Pujol, de com el podia perjudicar la manera de fer de Prenafeta, però Pujol li va demanar que no s'hi fiqués. A partir d'aquí, Sellarès assegura que va ser víctima d'una "campanya d'amenaces encobertes" fins que se'l va expulsar del partit. D'altra banda, en el llibre també relata l'episodi polèmic de l'informe sobre mitjans de comunicació que li va costar el càrrec de secretari de comunicació del Govern de Maragall.



Comparteix
   


Etiquetes
En el capítol titulat 'Destapar el sector negocis i les clavegueres de CDC', Sellarès narra com la denuncia de la "pedagogia de la corrupció" del secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta, li va costar l'expulsió de CDC. "Quan vaig arribar a CDC l'any 1986 vaig adornar-me que dins del partit hi havia un contrapoder: l'ombra del fill del president, Jordi Pujol Ferrusola, i l'ombra de Prenafeta", explica. Per Sellarès, el més preocupant no eren les irregularitats i els delictes sinó que Prenafeta "difonia la idea que pel finançament del partit tot valia i aquest lema servia perquè alguns, d'amagat i de passada, també financessin les seves butxaques", assegura.

En aquest sentit, descriu que hi havia una "mena de tolerància" amb la corrupció i que les frases més habituals eren "el poder és també això" o "què hi vols fer, ja se sap", "algú li ha d'arreglar les coses"... i assenyala que pel partit corria que Prenafeta li deia al president Pujol: "Jordi, tu preocupa't de fer política que jo m'ocupo del teu futur". També revela com alcaldes de CDC explicaven que un familiar de Pujol els deia el promotor o constructor que havia de fer un determinat equipament. Segons Sellarès, Jaume Casajoana donava instruccions als alcaldes perquè no seguissin aquestes odres si no ho demanava personalment el president Pujol. I, com que el president no ho demanava, "es van evitar moltes operacions fraudulentes", relata Sellarès. 

Assegura que es "mossegar la llengua" durant dos anys fins que un dia es va reunir amb Miquel Roca, Josep Maria Cullell i Max Cahner per proposar-los fer saltar Prenafeta argumentant que "algun dia explotaria a les mans de Pujol". Després d'aquesta primera reunió, Sellarès narra com va alertar el president Pujol de les "maniobres" de Prenafeta. Tot i que no en tenia proves, assegura que li va traslladar que tot allò l'acabaria perjudicant. Segons l'autor, Pujol va clavar un cop de puny sobre la taula i li va demanar que no s'hi fiqués. Una reunió que Sellarès qualifica de dura.
A partir de llavors, Sellarès denuncia que va ser víctima d'una "campanya d'amenaces encobertes" per haver-se negat a fer una declaració per retirar les calumnies contra Prenafeta tal com li va demanar la comissió de conflictes del partit. Segons Sellarès, no se sentia sol ni aïllat perquè " hi havia molta gent que li feia costat". "Jo vaig sentir que estava fent allò que molts haurien volgut fer però no s'atrevien a fer", afegeix.

Segons el relat de Sellarès, com a mesura de represàlia, el Govern va tallar els subvencions que rebia el Centre de Documentació Política i assegura que va passar por fins al punt de sortir de casa armat. Finalment, explica com el gener del 1990 CDC el va expulsar després que mantingués les acusacions de corrupció contra Prenafeta. Cent dies després, però, el secretari general de la Presidència va dimitir. 

Manté en secret l'autor del polèmic informe sobre els mitjans

Sellarès també explica un dels episodis més polèmics de la seva carrera política, el famós informe sobre mitjans de comunicació que va desencadenar amb la seva dimissió com a secretari de comunicació del primer tripartit, presidit per Pasqual Maragall. L'autor assegura que la polèmica va ser fruit d'un "malentès", ja que d'una banda el seu equip estava elaborant el Llibre Blanc de la Comunicació i, d'altra banda, ERC li va encarregar un informe per conèixer l'estat dels mitjans de comunicació. Sellarès explica que aquest últim encàrrec el va delegar a un col·laborador, de qui no revela el nom, i que se'n va desentendre perquè tenia moltes coses al cap. "Aquest col·laborador havia tingut alguns enfrontaments amb el Grup Godó i va afegir a l'informe unes apreciacions personals molt dures contra aquest grup que jo ni tan sols m'havia llegit", afirma. Una de les causes del malentès, segons Sellarès, és que el disseny i la maquetació que va tenir l'informe encarregat pels republicans era molt similar a la del Llibre Blanc. 

Una vegada es va fer públic l'informe sobre els mitjans, Sellarès es va reunir amb el president Pasqual Maragall juntament amb el llavors conseller en cap, Josep Bargalló. El president li va preguntar qui havia estat l'autor però Sellarès no li va dir i en va assumir la responsabilitat amb al seva dimissió. "El problema de fons va ser que em tenien ganes per l'afer d'Ona Catalana i Prisa i que estava desprotegit des de la dimissió de Carod. Amb Carod-Rovira de conseller en cap les coses haurien anat d'una altra manera", conclou.

Segons Sellarès, si hagués volgut mantenir el càrrec només hauria d'haver fet dues coses: disculpar-se davant del Grup Godó i cedir competències en favor del Departament de la Presidència. De fet, segons Sellarès, aquesta última condició és el que va haver de fer el seu substitut en el càrrec, Enric Marín. I és que Sellarès explic que no tenia bones relacions amb el director de comunicació de Presidència, Jordi Mercader, qui estava sota la seva responsabilitat però "anava per lliure". 

Sobre com es va filtrar el document, Sellarès explica dues versions. La primera és que Jordi Mercader l'hagués difós per guanyar competències, separar Presidència de Comunicació i aconseguir les emissions d'Ona Catalana per Prisa. Una operació a la qual Sellarès s'hi oposava. Segons aquest versió, Mercader hauria fet arribar l'informe al comte de Godó que al seu torn l'hauria fet arribar a mans de David Madí, qui l'hauria fet escampar. L'altre versió, que Sellarès vol creure que no és certa, atribueix la difusió de l'informe a una "indiscreció" de grup parlamentari d'ERC. Sellarès reconeix que no era conscient que aquesta polèmica arribaria a "dinamitar" tant la seva imatge i que se l'ataqués "sistemàticament" durant un període llarg de temps. 

23-F, Banca Catalana i Carod a Perpinyà

Al llarg de les seves memòries polítiques, Sellarès també fa un relat de com es va viure a Catalunya el cop d'estat del 23-F i conclou que sense aquest episodi avui en dia Catalunya no tindria una policia tan desenvolupada com té ara.

En referència a l'afer Banca Catalana, Sellarès es mostra convençut que va sorgir de l'entorn del president Josep Tarradellas i assegura que si es fa un estudi seriós de l'obra de govern de Tarradellas s'arriba a la conclusió que "no es va fer res" durant el seu mandat.

Sellarès narra com va viure des de dins del Govern un dels episodis polèmics del tripartit, la dimissió de Carod-Rovira per la seva reunió a Perpinyà amb membres d'ETA. Segons Sellarès, Carod "tenia la talla suficient per ser president de la Generalitat però no tenia perfil de conseller en cap". "El govern ideal tindria Carod-Rovira de president i Artur Mas de conseller en cap", conclou citant Raimon Carrasco. Concretament, sobre la reunió de Carod a Perpinyà, defensa el fons però lamenta que no es tinguessin en compte "qüestions bàsiques de seguretat" i afirma que aquest episodi va provocar un "tsunami" que va arribar al Palau de la Generalitat. 

Sellarès va ser membre fundador de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971 i el 1974 va contribuir a la fundació de CDC. Posteriorment, també va ser present en el naixement de Nacionalistes d'Esquerra. Va ser director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat entre el 1983-1984 des d'on va contribuir al naixement dels Mossos d'Esquadra i entre el 2003 i 2004 va ser secretari de comunicació de la Generalitat. A més, ha estat president de la Fundació Centre de Documentació Política, membre de la junta d'Òmnium Cultural i president del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya.
 



Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#7
11 de març de 2014, 21.01 h



EsPPanya és patatera, mocosera, patosa, enganxosa com una paparra que xucla la sang fins a esdevenir rènec . . .

Els catalans MAI no estarem bé a l'estat esPPanyol, i si per un d'aquells rars capricis de la hustòria haguessim de seguir gaire temps en ell, seriem els típics "ENEMICS INTERIORS", PERTANT VAL MÉS QUE NO S'OPOSIN A LA NOSTRA SEPARACIÓ.



Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
11 de març de 2014, 16.16 h

#5 la Agrupación Mutua del Comercio y la Industria, la cuál dejaron con el culo al aire.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
11 de març de 2014, 16.13 h

#2 que en aquells anys la tribu del OASIS CATALA o Pujolandia dominaba totes les entitas, SENSE ANIM DE LUCRE.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
Almogaver fletxa La Figuera
11 de març de 2014, 16.07 h

Si us plau, feu fora el matat aquest que omple totes les noticies amb brossa!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
11 de març de 2014, 11.21 h

Comunicado de la Resistencia :

a los españoles:
desde la Resistencia al invasor español,luchamo s por el reconocimiento del derecho a decidir de todos los pueblos que han pensado en su INDEPENDENCIA,q ue quieren ser libres,que no se sienten españoles,que quieren tener un futuro independiente y sin coacciones por parte del fascismo español del psoe y pp,upyd,etc
iNSTAMOS a los que se consideran españoles,a permitir,a tolerar,con mente abierta,que por fin,los pueblos puedan decidir sobre su... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
11 de març de 2014, 09.16 h

un hombre integro y honrado al que putearon Pujpl, Prenafeta y entorno, de CORRUPTOS.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
11 de març de 2014, 07.32 h


El Barça busca un acuerdo con la Fiscalía para evitar el juicio por el 'caso Neymar'

El pacto, que supondría el reconocimiento del delito y la existencia de una sentencia condenatoria, estaría supeditado a los análisis de los peritos de la Agencia Tributaria.

No hase falta desir nada mas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






EDITORIAL fletxa

Els independentistes guanyaran sinó es creuen les enquestes

Som davant unes eleccions “il·legals” i cal que ho recordem. Els grans mitjans de comunicació tenen clar que volen acabar amb els independentistes i han descobert que les enquestes manipulades són una eina clara de desestabilització. ... Llegir-ne més





BLOGS enquestes

El Dietari del Procés El Dietari del Procés
Unilateralitat: sí o no?
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Luxemburg , l’alcohol i el tabac
Jordi Solà Coll
Només una part de la veritat. Opressió i independència de Catalunya
Josep Huguet Josep Huguet
DESMONTANDO EL CÍRCULO
Xavier Guarque Xavier Guarque
I si tornem el favor ?
Vicenç Plans Vicenç Plans
Domesticació eclesial, una història persistent, més enllà de Sixena (12/12/2017)
Manuel Pérez Nespereira Manuel Pérez Nespereira
Eleccions bastardes.
Joan Lladonet Joan Lladonet
L'article 155 no diu que es faci el que Rajoy ha fet


#CATALUNYAusurpada fletxa









publicitat





#xocdetrens fletxa






publicitat













publicitat



publicitat




publicitat






logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.