Internacional Última actualització Dimarts, 11 de maig de 2010 16:47 h

Històrica primera intervenció en gaèlic al Consell de la UE

El ministre escocès d'Educació, Michael Russell, l'ha utilitzat per primer cop a la història i n'ha reclama l'oficialitat

---

El ministre escocès d'Educació, Michael Russell, ha intervingut per primer cop en gaèlic al Consell de ministres europeus d'Educació i Cultura, aquest dimarts a Brussel·les. Tot i que el gaèlic d'Escòcia és llengua materna de menys de 60.000 persones, té el mateix grau d'oficialitat que el català a les institucions europees i pot ser utilitzat en alguns àmbits. Russell, que ha participat al Consell com a representant no només d'Escòcia sinó de tota la Gran Bretanya, s'ha mostrat satisfet amb aquest pas però ha reclamat que el gaèlic esdevingui plenament oficial a la UE perquè creu que 'qualsevol llengua parlada significativament a la UE hauria de tenir aquest estatus'.

El gaèlic, llengua materna d'un 1% dels habitants d'Escòcia, té el mateix nivell d'oficialitat a les institucions europees que el català, que amb 13 milions de parlants repartits en diversos estats membre, és la novena llengua més parlada a la UE i la que compta amb més parlants d'entre les 60 llengües europees no oficials a la Unió. Des del mes d'octubre del 2009, i gràcies a uns acords signats entre la Representació Permanent de Gran Bretanya davant de la UE i el govern escocès, el gaèlic pot ser utilitzat en alguns escenaris de la UE. Per això, Russell, del partit independentista escocès SNP, ha parlat en gaèlic en la seva intervenció al Consell de ministres d'Educació i Cultura de la Unió Europea d'aquest dimarts. 'Crec que cal fer avançar el gaèlic a Europa i provar als parlants de gaèlic que és una llengua que pot ser utilitzada a qualsevol lloc', afirma Russell.

El gaèlic d'Escòcia no és la llengua materna de Russell, que confessa haver-lo après perquè la seva dona prové d'una família on es parla gaèlic, i, tot i així, en defensa la importància perquè, afirma, 'una llengua és una manera de mirar i de relacionar-se amb el món. Si perdem una llengua, perdem part de la diversitat cultural i una manera de veure la vida. Si no hi hagués català, la riquesa de Catalunya i de tota Europa en sortiria perjudicada. Igual que si es perdés el gaèlic, la riquesa d'Escòcia i de tota Europa en sortiria danyada'.

La intervenció en gaèlic d'aquest dimarts forma part d'un pla d'acció del govern escocès per garantir el futur d'una llengua minoritària, que està perdent parlants i que ha de lluitar contra la invasió del 'totpoderós' anglès. 'El nostre pla té diversos passos: oferir cursos de gaèlic a la gent que no en parla, assegurar que les escoles incorporen nous parlants a la llengua, i promoure el gaèlic mostrant, a la gent que ho posa en dubte, que és part de la nostra herència cultural i és massa preuat per perdre'l', explica el ministre.

Tot i que Russell és només ministre a Escòcia, i no a tot el Regne Unit, ha participat al Consell en representació de tot l'estat, igual que quan un ministre flamenc o való representa tota Bèlgica a les trobades de ministres europeus. Aquesta situació representa un avantatge respecte dels consellers catalans, que quan acudeixen a les reunions de ministres a Brussel·les ho fan només acompanyant, i no substituint, el ministre espanyol de la matèria. 'Estic orgullós del govern britànic, que ens ha permès arribar a aquest punt i ha fet possible que avui hagi pogut parlar en gaèlic representant de tota la Gran Bretanya', ha afirmat Russell.

---

Notícies relacionades