directe ! a La República. N. 4082. Dilluns, 16 de juliol de 2018 04:27 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

La Vanguardia censura un article "incomode" d'Albert Sánchez Piñol

La xarxa se’n fa ressò i el professor Sala i Martín recorda al director del diari, Màrius Carol, que “censurar en l’era d’internet és no entendre els temps en els que vius”.

Comentaris 35  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 30 vots )
carregant Carregant

L’article “Sí al museu militar!” d’Albert Sánchez Piñol només va estar uns moments penjat al web del diari dissabte al vespre, després va desaparèixer misteriosament i tampoc ha estat publicat al diari en paper. La xarxa s’ha fet ressò del fet i ha penjat l’article en el què amb to irònic Sánchez Piñol aposta pel museu militar sempre i quan el tinent general de l’exèrcit que ha proposat la creació del museu, Ricardo Álvarez Espejo, dediqui una galeria a les “massacres que l'exèrcit ha comès històricament contra la població civil catalana”, una secció “Bombes sobre Barcelona”, un apartat sobre “els malalts de psicopatia que s'han enfundat l'uniforme militar i han recalat a Catalunya”, un sobre es governadors militars i al seva relació amb Catalunya, o un  sobre “La premsa militar i Catalunya”.
Sala i Martín en una piulada espera que Jordi Basté i Pilar Rahola preguntin al director de La Vanguardia, Màrius Carol, que expliqui  aquest dilluns a RAC1 el motiu de la desaparició de l’article


El tuitaire @RafaelCubi, el va poder capturar i l’ha publicat en la versió en castellà. Esperem què ha de dir Màrius Carol  


Sí al museu militar!

El señor Ricardo Álvarez-Espejo, teniente general del ejército, ha propuesto recientemente que se cree un Museo Militar en Barcelona, objetivo que considera “ambicioso e irrenunciable”. Nuestra opinión es que ya era hora que el ejército hiciera una propuesta que pudiera ser muy acogida por la sociedad catalana. Estamos seguros de que el señor Álvarez-Espejo se dejará asesorar, en una amable colaboración entre las fuerzas armadas y mundo civil.
 
Para empezar sería muy interesante que el Museo Militar dedicara una galería a las masacres que el ejército ha cometido históricamente contra la población civil catalana. Por ejemplo, escogiendo una entre tantas, los hechos de Cambrils de 1640, cuando después de un breve asedio la plaza se rinde a las tropas castellanas. Incumpliendo todos los pactos, el ejército masacró a más de setecientos cambrilenses.
 
Muy apropiada y visual sería una sección que se titulara: “Bombas sobre Barcelona”, donde se detallaran todos los bombardeos que el ejército español, y sus aliados, han perpetrado históricamente contra la capital catalana. Difícilmente encontraríamos otro caso de una urbe bombardeada tantas veces, y tan salvajemente, por el mismo ejército que supuestamente tenía que defenderla. Digo que sería una sección muy visual porque se podrían incluir croquis y gráficos de la devastación urbana y humana, así como modelos de los proyectiles empleados, que incluirían desde la arcaica balística del siglo XVII hasta las modernas bombas de fragmentación de la guerra civil española.
 
Otro apartado lo merecerían los enfermos de psicopatía que se han enfundado el uniforme militar y han recalado en Catalunya. Como por ejemplo Charles de Espagnac (1775-1839), un francés expulsado de su país, por reaccionario, pero que hizo carrera en el ejército español. Su demencia lo llevó a prohibir las barretinas, el pelo largo en los hombres y las trenzas en las mujeres. Le gustaba bailar bajo la horca, entre los pies de los cadáveres que había mandado colgar, borracho por una combinación de ron y aguardiente. Fernando VII siempre lo defendió: “Está loco, pero para estas cosas no hay otro”.
 
Una temática indispensable para cualquier Museo Militar que se precie sería la de los gobernadores militares y su relación con Catalunya. Recordemos la famosa frase del general Espartero. “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenerla a raya”. Menos célebre es el capitán general Juan Zapatero y Navas, conocido por sus propias tropas como el general Cuatro Tiros. Y con razón. Su frase preferida era: “Yo sé cómo se arregla; a ese, ‘cuatro tiros’; a ese otro, igual. Cuatro tiros y se acabó el problema”. Los civiles catalanes, en cambio, preferían denominarlo el Vampiro por su afición a los fusilamientos indiscriminados. En cierta ocasión ajustició a un pobre chico jorobado, escogido al azar. ¿El motivo? Que según algunos delatores en la última revuelta obrera había participado un chico jorobado.
 
El general Severiano Martínez Anido no desmerecía a sus predecesores: en 1920, como gobernador militar de Barcelona, se enfrentó con el gobernador civil Carlos Bas, a quien acusaba de “blando”. Anido le exigió que le dejara fusilar a “gente como Eugeni d’Ors, Lluís Companys, Joaquín Montaner, Francisco Layret, Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Mario Aguilar, Guerra del Río, los hermanos Ulled, y otros”. En sus memorias Bas narra el diálogo. Bas: “Señor gobernador militar, soy el gobernador civil, no un asesino”. Anido: “No es cuestión de asesinar sino de ejecutar. No emplee usted palabras malsonantes”.
 
Y puesto que nos referimos a “palabras malsonantes”, también se podría dedicar una sección del museo a la temática “La prensa militar y Catalunya”. En las hemerotecas hay centenares y centenares de artículos del siguiente estilo, publicado en La Correspondencia Militar, el 13 de diciembre de 1907: “El problema catalán no se resuelve, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego”.
 
¡Qué gran fortuna que hoy en día el ejército español ya no practique las “palabras malsonantes”, que sólo sean materia de memoria y de museo! Esto es loable y es cierto. Tan cierto como que el pasado mes de noviembre publicamos el artículo “¡Un paso al frente!”, en el que describíamos el caso de un militar en activo, el teniente Luis Gonzalo Segura, a quien la fiscalía militar le ha abierto un expediente que podría acabar con la solicitud de seis años de prisión. ¿El delito? Ser el autor de una obra de ficción, concretamente una novela, donde se describen unas fuerzas armadas en las que reina el nepotismo y la corrupción a gran escala. Cuesta de creer, así que lo repito: en pleno siglo XXI la jurisdicción militar española puede pedir una pena de seis años de prisión por escribir una novela.
 
Precisemos, para acabar, que el mismo señor Álvarez-Espejo, que ahora nos regala la afortunada iniciativa del Museo Militar, publicó inmediatamente un artículo de réplica en este diario, titulado “Otro paso al frente”, una réplica extraordinariamente peculiar, por cierto, puesto que en todo su artículo no mencionaba ni una sola vez el motivo de réplica: es decir, el teniente Segura y su caso.
 
Cuando escribo estas líneas, el teniente Segura vuelve a estar bajo arresto



COMENTARIS fletxa taronja

item
#35
16 d'abril de 2015, 11.42 h

El tal Sánchez Piñol, com estudiant d'Antropologia... ¡Uf! Ell, la Rahola, el Cuní, el Marc-Alvaro... Com deia Pasolini, "l'intelectual que no és critic amb els poders, polítics o económics, es un BUFÓ dels seus amos. Això és el que són els esmentats a Catalunya. També hi ha uns quants a la resta d'Espanya.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#34
Jaume fletxa Barcelona
14 de febrer de 2015, 20.31 h

#32. CATALUNYA I L'EXÈRCIT. HI HA MÉS COSES JAVIER

Bon escrit Javier i bons arguments, tot i que t'has deixat unes quantes coses fora. La principal és que al ser regió fronterera, Catalunya ha estat durant segles lloc on han entrat i sortit els exèrcits españoles i francesos molts cops. Aquestes anades i vingudes, apart de sofriment i morts, provocàven l'ocupació temporal de hisendes i bens, violència, violacions, i moltes més coses. Lògic és que la memòria que es té a Catalunya ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#33
14 de febrer de 2015, 16.19 h

#32. En un mitjà de comunicació l'autocensura mai te lògica. Es censura i prou. En segón lloc no estém debatin quina trajectóriua te l'exercit espanyol en tot s els territoris que ha invait i que actualment controla i la seva história durant molts segles. Tots la sabèm amb mes o menys profunditat. D'el que parlem es de la intenció d'aquest exercit en fer un museu militar a Barcelona i no a Argamasilla de Alba. Per tant amb sembla d'alló mes coherent el artcle del Sr. Sánchez Pinyol. ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#32
Javier fletxa L´Hospitalet del Llobregat
13 de febrer de 2015, 21.21 h

Aquesta autocensura la trobo una mica lògica, no perquè estigui d´acord amb el director, però tampoc amb el to de l´article de sr. Sánchez Pinyol. Primer de tot dir que no cal oblidar que des dels àmbits de l´exèrcit hi ha un gran neguit amb la qüestió catalana. Sobretot tenint en compte que una de les tradicions d´aquest exèrcit és el mantra de la "unitat d´Espanya": No crec que arribessin a fer el numeret del Cu-Cut de 1905, però una acció judicial si que haguéssin fet. El p... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#31
12 de febrer de 2015, 19.33 h

La Vanguardia mai ha deixat de ser LA VANGUARDIA ESPAÑOLA. Jo també comento algunes noticies i m’han estat censurades moltes. no veig que en censurin de les que van contra el procés, de la Generalitat i dels polítics de CIU i ERC.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#30
11 de febrer de 2015, 11.42 h

Gràcies per la informació.

:-)

El que resulta "curiós" és veure com gent suposadament preparada per (viure de) fer llibres i articles sobre història, repeteix "errors" com el d'atribuir a Espartero la frase sobre bombardejar Barcelona cada 50 anys.

Perquè a Espartero no li calia dir-ho: ell ja ho feia!

La frase surt a les memòries d'un suposat "demòcrata espanyol" (un oxímoron claríssim) anomenat Manuel Azaña:

"Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#29
9 de febrer de 2015, 21.38 h

LA TRINCA ...Tenia una Canço , que parlaba de aixo que fa LA Vanguardia hi altres diaris hi tambe a la Xarxa Social plactican molt LA CENSURA VALGUEN DEU QUINA INCULTURA Deia algu aixis he . ES INCULTURA NOPAS CULTURA LA CENSURA Ataca Directa ala LLIBERTAT DE EXPLECIÓ . A La LLibertat de Opinar en LLibertat sense por aque te faixin callar aque te borrin la teva opinio APROFITU .. PER CRITICA ... LA CENSURA DEL GOVERN CATALÀ DE C.I.U. ...... Si els tambe fam CENSUR... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#28
Synera fletxa Barcelona
9 de febrer de 2015, 20.19 h

Aquest parell de funcionaris es pensen que estan a l'alçada del NY Times?
Hahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahaha
Fa temps em vaig donar de baixa com a subscriptor malgrat tenir un dels números més antics del diari (dels avis).
Prou preses de pel. Que vagin a vendre cabres a la meseta. Aquí, llibertat de premsa. La Vanguardia ês ja Retaguardia. Un diari d'anuncis i esquelles.


Valora aquest comentari:   votar positiu 19   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#27
ALERTA: Guanyem és la marca blanca d'Iniciativa fletxa són els pijo-progres que han estat 32 anys manant a BCN amb el PSC i ara s'han canviat el nom
9 de febrer de 2015, 20.09 h

https://twitter.com/neustomas/status/558200669971447808

Pablemos i Colau estan pagats i promocionats per José Manuel Lara:
http://www.elconfidencial.com/empresas/2015-01-22/saenz-de-santamaria-y-soria-se-reunen-con-jose-manuel-lara-para-controlar-a-podemos_627344/

@Enganyem Vilafranca són tots gent del PSC-PSOE i d'Iniciativa:
https://twitter.com/jordisalvia/status/562951089453289472

Reunió secreta de Pa... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#26
9 de febrer de 2015, 17.25 h

#18 Dons jo encara i afegirìa , que can Cuní, es encara pitjo que el diari . Aquet element es irritant, soberbi i te molts defectes mes com a periodista.


Valora aquest comentari:   votar positiu 32   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat




EDITORIAL fletxa

1986 #CridaNacional a ERC, 2018 #CridaNacional per la República

32 anys després del manifest “Crida Nacional a ERC” on diferents dirigents independentistes feien una crida a la unitat del moviment independentista a l’entorn del partit republicà, es aquest dilluns es presenta una nova Crida Nacional ... Llegir-ne més

comentaris


ELS VÍDEOS fletxa

Emotiu 'Cant dels ocells' pels presos polítics a Lledoners

comentaris




BLOGS enquestes

El Dietari del Procés El Dietari del Procés
Convivència suspenent diputats votats per la gent?
Joan Lladonet Joan Lladonet
Lliçó necessària per a la justícia espanyola
Joan Guerola
Contes d'en Jan Bosch 206 Digues-me, que fas aquí? 25
El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
Nuevo Contexto Jurídico
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Una urgent crida cívica i republicana
Vicenç Plans Vicenç Plans
Espanya desconfia d’Europa i Catalunya no. (13/7/2018)
JOSÉ LUIS ORTIZ GUELL
Quan la veritat s'imposa ...(Cuando la verdad se impone...)
Cesc Batlle Cesc Batlle
Línies divisòries
publicitat



#xocdetrens fletxa






publicitat
















#CATALUNYAusurpada fletxa








logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.