El digital dels que votaran #SíSí. N. 3811. Dimarts, 17 d'octubre de 2017 06:00 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Màrius Carol acaba la paciència a Sánchez Piñol

L'escriptor anuncia a Facebook que deixa de col•laborar amb La Vanguardia, el diari li ha tornat a refusar un article, aquest dedicat a José António Zarzalejos, que convida a llegir a tothom

Comentaris 27  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 15 vots )
carregant Carregant

Sánchez Piñol explica que últimament ha mantingut “certes discrepàncies” amb la direcció de La Vanguardia, que dos dels seus articles han estat refusats i que això i altres qüestions li han fet prendre la decisió de deixar de col•laborar amb el diari. A principis de febrer, el diari de Godó va censurar l'article de Sánchez Piñol dedicat a la proposta de museu militar, llavors la xarxa social va destapar l’afer perquè, per error, La Vanguardia va penjar l’article al seu web fent-lo desaparèixer poc després, el que va generar una forta polèmica. Màrius Carol, que havia negat la censura es va veure superat pels esdeveniments i va publicar l’article. Amb l'aclariment de Piñol s’entén el silenci d'avui a can Basté sobre la misteriosa no publicació de l’article quinzenal de Sánchez Piñol a La Vanguardia que li reclamava la xarxa.
 

Comparteix
   


Etiquetes
L'article que Carol ha refusat: 

Zarzalejos, lejos, lejos"


¿Hi pot haver res més carregós, més fastiguejant i més digne d’animadversió que els articles del senyor José Antonio Zarzalejos? Passi el que passi al món, el senyor Zarzalejos dedicarà totes i cada una de les seves peces periodístiques a atacar, infamar i vituperar el procés sobiranista.
El que acaba resultant insofrible no són tant les opinions exposades com la reiterada idiotesa dels arguments; la insidiosa cançó de l’enfadós contra Artur Mas, obtusa i sens dubte contraproduent, perquè l’assetjament monomaníac faria semblar simpàtic el mateix Barrabàs. El to d’estrateg de saló, de domador de puces. Els raonaments alienígenes. Les ínfules barates.
Siguem justos: la prosa zarzalejiana no és exaltada ni forassenyada; ni és estultícia furibunda ni abunda en atzagaiades, però pateix un mal molt pitjor, un mal imperdonable en un home que va de periodista d’elit: és de laboratori. Els catalans de qui parla diríeu que són molècules enfocades per un microscopi. I quan el nostre insigne exdirector de l’'Abc' al·lega un sinceríssim amor per Catalunya, aquest sentiment és tan creïble com immodificable: ell ens estimarà sempre que els catalans siguin allò que ell exigeix que siguin: que no ho siguin.
 
A Madrid, la política és cosa de gabinet. Per a les elits espanyoles, el carrer no existeix. Només hi ha seus, cúpules i ministeris. Tan sols un món com l’aznarià podia ser capaç de crear el vocable 'pancartero'. I Zarzalejos ve d’aquest món. Per tant, que la mirada zarzalejiana intenti valorar el procés és com demanar a un daltonià que ens descrigui l’arc de Sant Martí.
 
Quants secessionistes deu haver convertit a la fe unionista, el senyor Zarzalejos? La pregunta és irrellevant. En una certa ocasió em trobava en una remota ciutat del Congo on només hi havia dos blancs: jo i un vell missioner belga. Recordo que li vaig preguntar, de la manera més delicada possible: “N’està segur, que les idees religioses del milió de persones que ens envolten són perfectament errònies i en canvi les seves, que no manté ningú més que vostè, són veritats d’una aclaparadora perfecció, inqüestionables i superiors?” Resposta: “Per descomptat”. La pregunta següent va ser quants africans havia convertit a la fe apostòlica i romana en trenta anys de missió. “Ah, no, això no”, va confessar, tot cofoi: “Cap ni un”. El que importava era l’apostolat.
 
Però tornem a la qüestió del principi: hauríem de trobar odiós José Antonio Zarzalejos, o almenys els seus articles fútils i baladrers, els seus estrèpits d’ideòleg arcaic i periclitat?
 
En un relat autobiogràfic, Herman Hesse explica que es va recloure en un balneari per superar una crisi nerviosa. Tot va bé fins que a l’habitació contigua s’hi instal·la un client holandès, impertinent i panxut, que li converteix l’estada en un infern. Només els separa un lleu envà, i l’holandès arrossega mobles, les seves riallades són escandaloses. El seu llit grinyola i renilla, esbronca la dona amb uns udols guturals. Més que tossir, bramula. Hesse no pot més. I havia acudit al balneari per superar un estat depressiu! Però aleshores es fa una pregunta màgica: "I si per un instant, només un, substitueixo l’odi per la commiseració? Hesse intenta visualitzar l’holandès quan era petit, les seves frustracions, les seves penes. Tota la seva vida. Intenta imaginar quin dolor profund l’havia dut al balneari. La matinada següent, Hesse ja es mira el seu veí d’una altra manera. Combrega amb el seu sofriment. L’estima. Podríem fer el mateix amb Zarzalejos? A veure.
 
Diuen del jove Churchill que el primer cop que va ocupar un escó, assegut al costat d’un vell parlamentari del seu mateix partit, va mirar les files rivals i va exclamar: “Ahahà! De manera que aquests són els nostres enemics!”. (Recordem que el parlament anglès no és un hemicicle, és un rectangle: els grups oposats seuen cara a cara). I el veterà diputat li contesta: “No, jove, no; els d’aquí davant són els nostres adversaris. L’enemic seu darrere nostre”.
 
Al pobre José Antonio Zarzalejos li passa el mateix. Dir que la seva gent el va apallissar seria quedar-se curt. Va ser triturat, esquarterat, anorreat en diverses pugnes d’aquestes de gabinet, tan madrilenyes, que les molècules no entenen. (I que els importen un rave, a més a més.) Com ens pot resultar odiós un home que ha sofert l’atac cavernari des de tots els seus fronts? Jo no sabia que la cosa fos tan salvatge fins que vaig llegir una sentència en què el jutge condemnava Jiménez Losantos per haver difamat Zarzalejos. Durant més d’un any, pel que sembla, Losantos havia fet servir el seu micròfon per dedicar-li els epítets següents: "calvorotas [sic], mentiroso, traidor, sicario, embustero, bobo, analfabeto funcional, inútil, zote, zoquete, fracasado, pobre diablo, pobre enfermo, nulidad, ruindad, pésimo director, director incompetente, ignorante, escobilla para los restos, Zanzalejos [sic], Carcalejos [sic]" i, per acabar-ho de rematar, "despojo intelectual" i "detritus humano". Amén.
 
 
Molt bé: l’estimarem. Una miqueta, si més no. Però sisplau, que se’ns concedeixin dues gràcies. Primera: que, abans de bramular que a Catalunya vivim un “ambient crispat”, llegeixi en veu alta les sentències de les seves batalletes intestines. I segona: en lloc de fer-nos tant la murga, no es podria dedicar una mica més als seus enemics?".



Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#27
4 de març de 2015, 02.24 h

#18 !!!VADE RETRO !!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#26
Emma fletxa Badalona
3 de març de 2015, 23.26 h

Val més una neurona d'en Sánchez Pinyol que els cervells d'en Godó, el Màrius carol i el Zarzalejos junts!. Ah! Em deixava l'egòlatre d'en Cuní, que un dia rebentarà en pantalla perquè el seu ego ja no cabrà a la seva pell.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#25
3 de març de 2015, 17.37 h

Pobre Basté, ja nomes sap arrastrar-.se com una rata espanyolista, del clan Godó del Caudillo Arriba España!!!
Cal esfonsar a la camorra franquista Godó-Planeta, cal portar a aquestes dues families feixistes a la misèria


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#24
Jaume fletxa Barcelona
3 de març de 2015, 16.16 h

MOLT BÉ SANCHEZ PIÑOL!!!! CANYA AL BURRO DEL ZARZALEJOS I ALS TARATS GODÓ I CAROL!!!

Com molt bé diu en Sanchez Piñol, el Zarazalejos, ex-director del ABC (uix, quin fàstic!!!) és el clàssic paio monotemàtic: sempre contra el soberanisme. Es evident que, ideologíes apart, el paguen per això. Es com tots aquests estúpits que escriuen a La Vanguardia (des d'ara LV) signant com escriptors, politòlegs, essagistes, professors de la UB, UAB, Pompeu, etc,.... i que només fan que repeti... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#23
3 de març de 2015, 13.20 h

Comunicado de la Resistencia :

a los españoles:
desde la Resistencia al invasor español,luchamos por el reconocimiento del derecho a decidir de todos los pueblos que han pensado en su INDEPENDENCIA,que quieren ser libres,que no se sienten españoles,que quieren tener un futuro independiente y sin coacciones por parte del fascismo español del psoe y pp,upyd,etc
iNSTAMOS a los que se consideran españoles,a permitir,a tolerar,con mente abierta,que por fin,los pueblos puedan decidir sobre su ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#22
3 de març de 2015, 11.18 h

#14 Ella tenía que estar lligada els feixistes. No podía ser de un altre manera!
Es consustancial em ella, va em els seus gens .


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#21
Synera fletxa Barcelona
3 de març de 2015, 08.08 h

Carols i Godols a l'enfern de dos en dos.


Valora aquest comentari:   votar positiu 22   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#20
3 de març de 2015, 05.44 h



#19 both are true


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#19
Peter fletxa Peter és le menere d'elleberer els gueses de l'entesté
3 de març de 2015, 05.41 h


#17 #18

Catalonia is'nt Spain and ... Miguel Romualdo is'nt a man, is a fearful girl




Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#18
3 de març de 2015, 03.12 h

SIRENITA DE LOS MARES

BARCELONA IS SPAIN.....IS NOT ANDORRA LA VELLA


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 25
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






EDITORIAL fletxa

President: ja som república, celebrem-ho!

Espanya ha estat el primer país del món que ens ha reconegut, desprès de més de 300 anys de sotmetiment, aquest 1 d’octubre ha fet el pas decisiu amb el reconeixement del naixement de la República Catalana, això sí, ho ha fet a l’espanyola. ... Llegir-ne més



BLOGS enquestes

Jordi Solà Coll
Els dies que ara vénen. Mobilització permanent
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
PRESÓ sense fiança per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
Josep Huguet Josep Huguet
LA LLAVE ES ECONÓMICA
Josep M Gatnau
La irracionalidad de volver al "seny" ahora
Joan Lladonet Joan Lladonet
On són i qui són els violents i els mentiders?
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Que pretenen aquesta gent ?
Ricard de Girona Ricard de Girona
Data de caducitat: 19 d'octubre
Víctor Gonçal Víctor Gonçal
Puigdemont no ha de decidir, ha d’obeir
publicitat


publicitat


publicitat





#xocdetrens fletxa
















publicitat







LES MÉS fletxa








NO-DO - ESTAT D'EXCEPCIÓ fletxa

[4] Votar pot significar presó!



publicitat




logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.