Internacional Última actualització Dimecres, 9 de gener de 2008 16:00 h

ERC reclamarà amb els seus socis europeus que la UE reconegui Catalunya com a estat membre si s’independitza

Es vol rellançar el projecte de l'Aliança Lliure Europea

---

ERC i els altres cinc partits independentistes europeus que governen actualment, Eusko Alkartasuna, el Bloc Nacionalista Gallec, l'Scotish National Party, el Plaid Cymru gal·lès i l'Spirit flamenc, reclamaran conjuntament que es respecti el dret d'autodeterminació dels seus països. Josep-Lluís Carod-Rovira i els seus socis europeus impulsaran, el 19 de gener a Edimburg, una declaració en què, segons ha pogut saber l'Agència Catalana de Notícies, reivindicaran que es debati l'ampliació interna de la Unió Europea, és a dir, la possibilitat que si Escòcia, Flandes, Gal·les, el País Basc, Galícia o Catalunya mai són independents es converteixin, automàticament, en un nou estat membre. Carod, precisament, es reunirà aquest mateix dijous, però com a vicepresident de la Generalitat, amb el primer ministre escocès, Alex Salmond.

Amb la Declaració d'Edimburg es vol rellançar el projecte de l'Aliança Lliure Europea (ALE), que ara només actua i es visualitza al Parlament Europeu: l'eurodiputat basc Mikel Irujo –que substitueix el republicà Bernat Joan–, els escocesos Ian Hudghton i Alyn Smith, el gal·lès Jill Evans i la letona Tatjana Zdanoka formen part del mateix grup parlamentari, que comparteixen amb els Verds. Fins ara, l'ALE 'només havia ofert un discurs de minories ètniques i lingüístiques', ha explicat a l'ACN Jordi-Eduard Perales, un dels responsables de la formació. Però, d'ara en endavant, oferirà 'un nou discurs dirigit al paper que han de tenir els petits estats d’Europa en la construcció europea, segrestada per les grans potències tradicionals i els seus interessos particulars'. La Declaració d’Edimburg, defensa Perales, 'enfortirà i donarà múscul' a aquest nou discurs en un moment històric, ja que 'mai abans els independentistes havien participat en els governs de sis nacions sense estat d’Europa'.

El president d’Esquerra signarà la declaració, a la una del migdia del dissabte 19 de gener, amb els seus homòlegs Unai Ziarreta (EA), Anxo Quintana (BNG), Ian Hudgton (Scotish National Party), Ieuan Wyn Jones (Plaid Cymru) i Bettina Geysen (Spirit). Carod participarà, abans, en la taula rodona 'Els canvis constitucionals a Escòcia, Gal·les, Flandes, País Basc, Catalunya i Galícia'. També el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manel Tresserras, viatjarà a Edimburg per representar ERC en la taula rodona 'El paper de les polítiques lingüístiques i culturals en la construcció d'una nació'. Hi participaran també els ministres, o consellers, de Cultura d'Escòcia, Linda Fabiani; Gal·les, Rhodri Glyn Thomas; Flandes, Bert Anciaux; País Basc, Tontxu Campos; i Galícia, Anxela Bugallo. El debat el moderarà, precisament, Bernat Joan, actual secretari de Política Lingüística de la Generalitat i secretari general de l'ALE.

Amb aquesta primera cimera del que s'anomenarà Grup d'Edimburg, format per partits independentistes europeus que governen o participen en governs, l'ALE també espera atreure al seu projecte 'partits progressistes d'altres estats d'Europa com Irlanda o Finlàndia o de petits com Dinamarca, els estats Bàltics o Eslovènia', amb que ja mantenen contactes, i que comparteixen els objectius de la declaració: reclamar respecte pel dret d'autodeterminació i que la UE reconegui automàticament com a nou estat membre qualsevol nació que s'escindeixi dels actuals 27 socis europeus.