Política Última actualització Dijous, 8 de juliol de 2010 11:49 h

Benach estudia la possibilitat de dur la sentència de l’Estatut al Tribunal d’Estrasburg

El president del Parlament demana a la societat civil que engegui el projecte · Lluís Recoder es mostra favorable a que una bandera europea encapçali la manifestació

---

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, considera que no s’ha de descartar portar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg. Benach creu que Europa és una ‘via de futur’. Per la seva banda l’alcalde de Sant Cugat Lluís Recoder, s’ha mostrat en la mateixa línia que Benach, i aposta per demanar ‘empara a Europa’ després de la sentència de l’Estatut i que la manifestació sigui encapçalada per una gran bandera europea.

La via Europea com a solució. Aquesta és la idea del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, per defensar l’Estatut de Catalunya. El republicà a declarat que Europa ‘és una via de futur’ que cal ‘explorar amb rigor'. Malgrat ha reconegut les dificultats per impulsar-ho des del Parlament o des de la Generalitat, Benach considera que no s'ha de descartar portar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) a un estament més alt com ara el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg i ha animat a la societat civil a fer-ho.

Lluís Recoder en la mateixa sintonia

L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder ha parlat aquest dimecres en termes similars als que ho ha fet Ernest Benach. El polític de CiU ha declarat que després del retall del text estatutari s’ha de demanar ‘empara a Europa’. Recoder va donar una solució a la polèmica sobre l’encapçalament de la manifestació del proper dissabte proposant que els polítics i la societat anessin darrera d’una gran bandera europea. D’aquesta manera, segons Recoder, ‘seria una gran manifestació d’europeisme’. L’alcalde de Sant Cugat ha demanat a la ciutadania que ‘no faci cas de la polèmica’ i respongui massivament a la convocatòria d’Òmnium Cultural, ja que fora de Catalunya ‘hi ha gent que afilen el verb i el llapis per dir que ha estat un fracàs’.