El digital dels que votaran #SíSí. N. 3847. Dimecres, 22 de novembre de 2017 19:14 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Cadena de confiança fins a la llibertat plena

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Comentaris 14  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 12 vots )
carregant Carregant

Ha estat comentat abastament: els polítics independentistes, de totes les tendències, necessiten transversalment reforçar-hi la confiança entre ells. També, la gent, ens hem d’esforçar per deixar-los fer amb tranquil·litat. Temps tindrem de demanar-los comptes si és que la legislatura queda en no res. Tots plegats hem de donar-nos suport i posar, cadascú, el nostre granet de sorra. Convé que els electes donin la cara i també totes aquelles persones que, des del seu àmbit, estiguin en disposició de fer un servei en el moment de l’enlairament de la nova República. El president ha marcat ja les fites principals i clarificat gairebé del tot el full de ruta. Ara ja només ens queda la incògnita de si el referèndum serà de convalidació o no, de fet, anterior o just posterior a la ruptura. Confiem per acabar-ho de determinar en els qui van al capdavant. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.
 

Comparteix
   


Etiquetes
MIRATGE. L’actitud dels QWERTY durant la qüestió de confiança ha fet que els mitjans es llancessin a constatar cert desgel entre la majoria parlamentària independentista i l’unicornisme confederal de l’actual amalgama entre Podemos i Iniciativa. Certament, el debat ha permès reconduir una relació que de feia mesos semblava francament malmesa. Ara bé, no ens enganyem. El camí del referèndum acordat, com ja s’ha demostrat disset vegades, és del tot impracticable. Té un recorregut curtíssim. Més, quan es faci realitat el nou govern Rajoy. Arribats a l’estiu, la gent del Comuns hauran de decidir si, a la vista del bloqueig del referèndum per part de L’Estat, s’avenen o no a emprendre, finalment, la via d’un de vinculant dins la legalitat catalana que prevegi la Llei de Transitorietat Jurídica. I convé que no ens enganyem ni albirem falses esperances: per desgràcia, arribats al moment decisiu, els QWERTY tornaran a triar dependència.

PRESSUPOSTOS. El president Puigdemont ha fet la mar de bé en lligar qüestió de confiança i pressupostos. Cap Govern pot tirar endavant sense poder disposar de la llei fonamental. D’aquí a final d’any, doncs, toca arromangar-se i negociar a fons. El vicepresident Junqueras haurà de fer autèntiques filigranes. Ben aviat la qüestió de la pressió fiscal tornarà a surar al debat i els mitjans de l’establishment aprofitaran per fer-ne un autèntic Vietnam. De fet, la venda de la imatge que el Govern de Catalunya està sotmès a la voluntat dels anticapitalistes ja fa molts mesos que va i ve sense treva. Caldrà, doncs, dosis extres de generositat per part de tothom, sabent que l’acord és imprescindible i que només sorgirà de les cessions mútues, que haurien de ser proporcionals al pes de cada qual. Els canvis en la cúpula de la CUP i l’actitud de la seva portaveu ofereixen bones vibracions.

REFERENT. Durant la campanya electoral ja n’havíem escoltat lloances molt estranyes de gent com ara Joan Coscubiela o Gemma Ubasart, però la nit electoral a Euskadi, des de Catalunya, els encomunistes Raimundo Viejo i David Cid reblaren el clau amb una eloqüència desconeguda. Urkullu i el PNB com a model. Espectacular. Per a dir tots plegats, simplement, en el paroxisme de la revolució, que troben a faltar el d’abans, que volen que torni la Convergència i Unió de Josep Antoni Duran i Lleida, la que defensava a capa i espasa el comte de Godó, la de l’oasi autonomista. Consideren que a Neguri no hi ha casta, que la dreta només és catalana, que el PNB és nova política. Francament, un espera que l’establishment es faci seus els èxits d’altres establishments, però que els QWERTY tinguin com a referent el nacionalisme conservador basc és realment de traca i mocador.

SIMPÀTIC. Tot i que Miquel Iceta li’n doni suport de manera tan histèrica, al final, Pedro Sánchez ens caurà bé i tot, de tant carregar gairebé tots els seus contra ell. El secretari general del PSOE (sí, no?) es manté en lluita desesperada contra els elements de manera coherent: els seus electors no l’han votat en cap cas per fer president Mariano Rajoy. A mitjà termini, a més, qualsevol opció que passi per col·laborar ara amb el PP acabarà amb el vell partit socialista a la paperera de la història. Només resistir el permetrà sobreviure a ell i al seu partit. Que entre els seus crítics aparegui Carme Chacón (però no havia plegat?) per engaltar-nos que la situació del PSOE és dramàtica, ella que va portar el PSc, enganxada amb cola de contacte a la cadira, dels 25 diputats a només 8 al Congreso espanyol, té un mèrit espectacular.

SOLIDESA. El president ha revestit novament de la màxima solidesa el full de ruta cap a la independència. Cal explicar-lo amb solvència i amb una sola veu. Sense cap discordança. Naturalment, posar-hi el màxim detall en tot allò que es pugui, però sense donar totes les pistes a l’enemic. Després que el president hagi posat damunt la taula l’opció d’un referèndum, però, hi ha una cosa ben contrastada: tal i com van tornar a posar de relleu inoportunes filtracions de les deliberacions del Consell Executiu al diari comtal, els consellers d’Interior i Governació no creuen en la viabilitat d’un referèndum vinculant. Es tracta de dues conselleries implicades en l’organització dels processos electorals. Potser per això, el president Puigdemont ha encarregat al vicepresident i el conseller Romeva l’arquitectura fonamental del referèndum. D’aquí a la segona quinzena de setembre caldrà reflexionar sobre la idoneïtat de tothom per assolir l’objectiu.

UNTAR. El diari madrileny tantes vegades corretja de transmissió del Ministeri de l’Interior espanyol ha publicat aquesta setmana tots els detalls, àudio inclòs, de l’intent de suborn del Borbó dimissionari als peces de l’organització autoanomenada, amb sorna, “Manos Limpias”, amb l’objectiu d’exonerar la seva filla del cas Nóos. És deliciós: el monarca que ha fet una fortuna estratosfèrica, de les més grans del país, a base (presumptament) del tracte de favor permanent, intenta untar els advocats d’una organització dedicada (presumptament) a l’extorsió, per a evitar l’encausament de la seva filla, (presumptament) involucrada en un cas massiu de tràfic d’influències de diverses administracions públiques per al seu (presumpte) benefici privat. Que bonic tot a l’Espanya borbònica. Però tranquils, que aviat canviarà, amb una República i la rendició de la casta. Es veu venir de manera imminent.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 



Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#14
LLUIS fletxa bcn
4 d'octubre de 2016, 18.32 h

Joana Ortega, ofereix les dades definitives de la consulta independentista del 9Ngencat.cat

Política 01/12/2014 21:02 Hi va votar un 37%.
La Generalitat xifra la participació final en la consulta en el 37% del cens, i el suport a la independència en el 30% .


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#13
3 d'octubre de 2016, 16.46 h



#12 Jolines, chaval, tu eres aun más tonto que el Aragoneses, que ya es decir. No sé sde donde salís tantos subnormales, pero es como si todos los manicomios de España hubieses abierto sus puertas.



Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#12
LLUIS fletxa bcn
3 d'octubre de 2016, 14.39 h

9-N .Llamada potencialmente a votar es de 6.228.531 personas. Teniendo en cuenta este censo, orientativo, habría votado un 37,02%.

Este es el escrutinio:
· -Sí-Sí: (1.861.753 votos).
· -Sí-No: 10,07% (232.182 votos).
· -Sí-En blanco: 0,97% (22.466 votos).
· -No: 4,54% (104.772 votos)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#11
3 d'octubre de 2016, 10.19 h


#6 Nen, tu no pots decidir quan els altres han d'anar a cagar. Que potser et penses que tothom es passa el dia cagant com tu , vull dir com tu quan no estas llepant i rellepant amb fruició els meus pèls del cul lleugerament empastifats de caca.

Au, nen, caga tu i deixa que els altres caguin quan els vingui de gust, no siguis SUBNORMAL.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#10
Gentil Tallaferro fletxa Osona, no, perdó, volia dir Ripollès
2 d'octubre de 2016, 22.08 h


#7 Corra, corra, A.Mas, anbiam el pèls encaconats ben dapresa perquè e mirat si m'hanaban bé els pels del cul de la gossa del veí y no macavan de conbenser. No dic ca tinguin mal gust, pro es un altra gust difaren, no y astic acustomat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#9
2 d'octubre de 2016, 22.03 h


Si us plau, no abuseu de l'estupidesa malaltissa del NEN SUBNORMAL CONVERGENT.

És molt lleig riure-se'n del malalts mentals.

Aquest NEN SUBNORMAL CONVERGENT de #6 , quina culpa té, pobre nano, d'haver nascut tarat?

No sigueu cruels, si us plau. Deixeu-lo estar, ÉS INOFENSIU, POBRET.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#8
Gentil Tallaferro fletxa Osona, no, perdó, volia dir Ripollès.
2 d'octubre de 2016, 21.59 h


#7 Primerement, no ma diguis nen susnolmal conbargent. Lo de conbargent no em desegrada, lo de susnolmar sí. Si que em desegrada, buy dir, perquè jo puc ser una mica raru, pero tant com susnolmar ma semble que no.

Segonament, gracias per la teva genarosa oferte. No crec que pugui confondre les dalicadas aromas de la caca dels meus estimats líders amb l'olor de les altres caques, de gent que no són líders conbargents. De totas meneras enbiemalas y probaré si magradan.

ah y A CAGAR AL WC... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#7
2 d'octubre de 2016, 21.45 h


#6 Vols dir que notaries la diferència, NEN SUBNORMAL CONVERGENT, si t'enviés un grapat de pèls del meu cul (convenientment amarats en la meva femta) , trobaries la diferència amb els pèls del cul untats de cacona, del meu homònim que tant adores?

Ho dic per ajudar-te a superar el mono que tens des de que se t'han acabat els pèls de cul bruts de caca dels teus adorats Mas, Homs, De Gispert, etc. , i amb ganes de veure que deixes de patir l'abstinència.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
2 d'octubre de 2016, 19.07 h

Sense insultar al Sr. Mas, en Junqueras i la seva secta religiosa d'erc no son res de res.
Quina vergonya, pobre tontet se la salsa del calamar


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
L'estat espanyol està podrit. fletxa i a més fa una pudor insuportable !
2 d'octubre de 2016, 18.53 h



Joan Coscubiela

diuen que se la pela


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat




#CATALUNYAusurpada fletxa







EDITORIAL fletxa

Sense un cop de força democràtic no guanyarem la República Catalana

Sense cap mena de dubte els independentistes guanyaran les eleccions “il·legals” del 21D i segurament ho faran amb més diferència que mai, fins i tot poden superar el 50% més un dels vots i s’acabarà el mite que els independentistes ... Llegir-ne més



BLOGS enquestes

Vicenç Plans Vicenç Plans
La violència institucional o la instigada (21/11/2017)
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
L’efecte Puigdemont fa tremolar les enquestes
Alethéia
Veneçuela i Catalunya, Catalunya i Veneçuela
Jordi Aviñó
Què ens podem endur de l’habitació d’un hotel i què no?
Josep Pinyol Josep Pinyol
L’estratègia unilateral, un èxit inqüestionable. La repressió condemnada al fracàs
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Violència antiga versus candidesa política
Joan Lladonet Joan Lladonet
Manipula que alguna cosa queda
El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
El Poder


publicitat


publicitat







#xocdetrens fletxa






publicitat



publicitat









publicitat



ENQUESTES enquestes

A qui votaràs el 21-D?




35%



30%



3%



1%



1%



2%



24%



1%



1%



1%




Vots 8363 vots   Comentaris 23


publicitat







publicitat





logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.