El digital dels que votaran #SíSí. N. 2539. Dissabte, 19 d'abril de 2014 09:14 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Cultura doble fletxa Última actualització Dimarts, 27 de juliol de 2010 05:00 h

El català és la desena llengua en traducció i la vintena en edició al món

En els darrers anys s'ha impulsat la Llei de la llengua de signes catalana i el projecte de Llei de l’aranès


El català és la vuitena llengua a la blogosfera, la desena en traducció, la catorzena en presència a Google, la quinzena a Viquipèdia, la vintena en edició i el domini .cat és considerat el segon més segur del món. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen del 'Balanç de Política Lingüística 2004-2010' presentat aquest dilluns pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment, Paquita Sanvicén. El desenvolupament legislatiu, el coneixement del català, el foment del seu ús i l'atenció, i els serveis a la ciutadania han centrat les actuacions en Política Lingüística durant el període 2004-2010.
Comentaris 1  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 11 vots )
carregant Carregant

Durant aquest període, el pressupost executat de la Secretaria de Política Lingüística ha estat de 192.765.138 euros, dels quals 30.711.446 pertanyen al pressupost aprovat del 2010 (28.808.672 euros al 2009).

D'aquest pressupost, aquest any s'han destinat 21.713.942 euros al Consorci per a la Normalització Lingüística, 1.575.000 euros han anat al TERMCAT i 318.635 euros, a l'Institut Ramon Llull.

Les subvencions per a entitats sense finalitats de lucre per a projectes de foment de l'ús social han suposat 5.550.597 euros des del 2004 al 2010. Les subvencions per al foment del coneixement i l'ús de l'occità (aranès, a l'Aran) han estat de 458.000 euros i les subvencions per al doblatge i subtitulació al català de cinema, de 14.090.374 euros.

Desenvolupament legislatiu

La Secretaria de Política Lingüística ha elaborat la Llei de la llengua de signes catalana i el projecte de Llei de l’aranès, que es troba al final de la tramitació parlamentària. Al mateix temps, ha col·laborat en l'elaboració de lleis com la Llei d'educació de Catalunya, el Codi de consum, la Llei d'acollida i la Llei del cinema.

Coneixement del català

Amb l'objectiu d'incrementar les activitats encaminades a aconseguir la incorporació de la població nouvinguda, s'han ampliat els cursos de català organitzats pel Consorci per a la Normalització Lingüística, que han passat dels 69.387 alumnes del curs 2004-2005 als 113.832 que hi ha actualment.

Entre el 2004 i el 2010, un total de 75.277 persones s'han inscrit a les proves de certificació de coneixement de català de la Secretaria de Política Lingüística, que ha acabat emetent 20.483 certificats fins al 2009.

Per altra part, el programa Voluntariat per la Llengua ha format 43.560 parelles lingüístiques entre el 2004 i l'abril del 2010. D'aquestes, 10.510 es van formar al 2009 i 4.413 s'han format al llarg d'aquest primer mig any.

Foment de l'ús del català

Amb l'objectiu de fomentar l'ús públic del català, el 2005 es va presentar la campanya popular 'Dóna corda al català' i l'any 2006 la campanya va passar a ser 'Dóna corda al català. El català va amb tu', ja que es va centrar en el públic d'entre 18 i 29 anys.

El 2009 es va llançar la campanya 'Encomana el català' amb l'objectiu de sensibilitzar la població que parla habitualment català perquè mantingui la llengua en totes les circumstàncies, i ha continuat aquest 2010.

Les subvencions per afavorir la presència del català en l'àmbit del cinema es concreten en els ajuts atorgats a 31 empreses per al doblatge de 130 pel·lícules, la subtitulació de 12 i el doblatge i la subtitulació (simultàniament) de dues més. En aquests 6 anys més de 4,5 milions d'espectadors han vist films en català.

Atenció i serveis a la ciutadania

Pel que fa a les eines tecnològiques, s'ha posat en funcionament el Parla.cat, l'entorn virtual d'aprenentatge de català en línia. Des de la seva posada en marxa a l'octubre del 2008, s'hi han inscrit 50.587 persones.

Els traductors automàtics posats en marxa a partir del 2006, han ofert 57.566.028 serveis lingüístics, que suposen 6 bilions i mig de paraules traduïdes. Les consultes lingüístiques al servei Optimo (un servei de la Secretaria de Política Lingüística en col·laboració amb el Centre de Terminologia Termcat i l'Institut d'Estudis Catalans) puja a 21.459.352 entre el 2004 i el 2010.

Presència internacional

Pel que fa a la presència internacional de la llengua catalana, durant aquests anys s'han establert acords de cooperació en matèria de política lingüística amb territoris com el Quebec o Flandes.

Per altra part, s'han intensificat les relacions amb països plurilingües com Estònia, Polònia, Escòcia, Taiwan o Nova Caledònia interessats a conèixer de primera mà el model d'immersió lingüística, les polítiques de promoció de la llengua o les mesures legislatives impulsades per la SPL.

Finalment, de la mà de l'Institut Ramon Llull, la llengua catalana ha estat present a la Fira del Llibre de Frankfurt, l'Expolangues de París o l'Expolingua de Berlín.

Una llengua 'viva, oberta i de futur'

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment, Paquita Sanvicén, han presentat el 'Balanç de Política Lingüística 2004-2010', que recull les actuacions de la Generalitat en aquesta matèria al llarg de les dues últimes legislatures.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit que és una 'llengua viva i oberta' i 'de futur', tot i que 'cal seguir treballant'. 'És una llengua que suma i no divideix', ha assegurat Carod-Rovira. El català 'no és només una llengua d'ús domèstic, sinó que ens posiciona molt bé qualitativament en l'àmbit internacional' ha sentenciat.

Carod-Rovira ha afegit que cal que el Parlament europeu 'posi fi a l'anomalia institucional' de no reconèixer com a oficial i de treball la llengua de 10 milions d'europeus, i, segons el seu parer, així mateix ho han de fer les institucions parlamentàries que també són a Europa. 'Perquè no tindria sentit reclamar a la resta d'Europa allò que no és possible a la resta de l'estat', ha afegit el vicepresident.

Així mateix, el vicepresident ha advertit que en la fermesa del compromís amb l'idioma 'no' els pot aturar cap sentència. Carod-Rovira ha recordat que el president José Montilla ja va assegurar que la Generalitat 'no té la més mínima intenció de modificar cap llei nascuda del marc legal sancionat favorablement pel poble català'.

La directora de Planificació i Foment, Paquita Sanvicén, ha dit que 'cal aprofundir en el concepte de transversalitat' i fer polítiques lingüístiques tant en l'àmbit públic i privat.


Notícies relacionades
lectures 18771 lectures Comentaris Un comentari

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
POL fletxa El Masnou
27 de juliol de 2010, 17.06 h

També el llatí en la seva darrera etapa de vida va donar els seus millors fruits literaris. Només cal que pareu l'orella arreu on aneu. Jo, personalment he agafat el vici de girar el cap enrere quan sento algú que parla la nostra llengua. Si la sentís molt acabaria, probablement, amb torticulis cronica.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

publicitat













logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.