Cultura Última actualització Dissabte, 21 d'agost de 2010 05:00 h

Un finlandès de la minoria sueca defensa el català a la UCE

Johan-Erik Haggman ha reflexionat sobre la diversitat linguística amb la conferència 'El català i les altres llengües minoritàries vistes des d'Europa'

---

Johan-Erik Haggman, eurofuncionari finlandès de la minoria sueca a la Comissió Europea, ha impartit, aquest divendres, una conferència en català a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, sobre el multilingüisme a Europa. Sota el títol El català i les altres llengües minoritàries vistes des d'Europa, Haggman ha reflexionat sobre el valor de mantenir la diversitat lingüística al continent alhora que ha defensat el multilingüisme com una eina positiva, tant pels individus com per les societats en general. 'Les persones multilingües són menys propenses a tenir malalties com l'Alzehiemer i, quan en tenen, és a una edat més avançada', explica Haggman.

Haggman defensa el multilingüisme, 'perquè es tracta d'una qüestió de democràcia'. 'Cada ciutadà té dret a tenir accés a la legislació que li afecta en la seva pròpia llengua, és una qüestió de transparència', conclou. A més, Haggman defensa el multilingüisme com un 'valor afegit': 'Les persones multilingües són menys propenses a tenir malalties com l'Alzehiemer i, quan en tenen, és a una edat més avançada. A més, es recuperen més fàcilment i ràpida dels accidents de trànsit', argumenta. Els avantatges de parlar més d'una llengua, però, no són només físics, sinó que també tenen un vessant econòmic. 'L'estat s'estalvia diners en metges i hospitals amb els ciutadans multilingües que, a més, són més competitius per a les empreses que els que no ho són', sosté l'eurofuncionari finlandès.

El català val la pena
Tot plegat són, per Haggman, raons suficients per animar la gent a aprendre idiomes. En el cas del català, Haggman considera que val la pena aprendre'l, i recorda que és una de les deu llengües més traduïdes al món. A més, 'quan vas a Catalunya i ets 'guiri', s'aprecia molt si parles en català', diu en un català fluït. 'L'any 2002, quan encara no parlava català, vaig participar en una conferència a Palma de Mallorca i el fet que tothom parlés català em va despertar l'interès per aprendre la llengua', explica. Una llengua que no li va costar gaire d'aprendre ja que, a part del suec, la seva llengua materna, Haggman ja parlava, entre d'altres, el finès, l'anglès, l'alemany, l'holandès, el romanès i l'italià.

El català a la Unió Europea
Encara que compta amb 13 milions de parlants repartits en diversos estats membre i és la tretzena llengua més parlada a la UE, el català no és llengua oficial a la Unió Europea. De fet, el català –que és la llengua amb més parlants d'entre les 60 llengües europees no oficials a la Unió- té el mateix nivell d'oficialitat a les institucions de Brussel·les que, per exemple, el gaèlic, que és llengua materna d'un 1% dels habitants d'Escòcia, unes 60.000 persones.