El digital dels que votaran #SíSí. N. 3730. Divendres, 28 de juliol de 2017 06:40 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa Última actualització Diumenge, 16 de juliol de 2017 05:00 h

Tot per Espanya (hereus del franquisme)

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Comentaris 7  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
carregant Carregant

L'onada repressiva desfermada és brutal. No respecten cap dels drets fonamentals. Ataquen la llibertat d'expressió, els drets de representació i d'opinió, l'autonomia de les cambres legislatives, la divisió de poders. I allà on no arriba un poder judicial convertit en instrument "ad hoc", ho fan les clavegueres de l'Estat, que baixen més pudents que mai en els darrers quaranta anys. Crida l'atenció fins a quin punt la suposada progressia catalana que ha dominat tants anys el discurs públic del país pensa justificar la restricció de les llibertats fonamentals de participació política. Semblen disposats a acceptar-ho tot en defensa de la sagrada unitat d'Espanya. Han acabant defensant l'herència del franquisme. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

Comparteix
   


Etiquetes
OFENSIVA. Amb poques hores de diferència, "El Periódico" de l'establishment publicava sengles articles, ben poc originals, de Xavier Sardà i Jordi Évole anunciant la seva voluntat de no participar l'1-O. Contràriament al que s'afirma des dels Comuns (entre altres moltes organitzacions) el Referèndum si serà vinculant. Bàsicament, per una raó: perquè així ho han anunciat els seus convocants, que no són altra cosa que el Govern i la majoria política al Parlament de Catalunya. Per aquest motiu cal no deixar passar cap dia sense insistir en el caràcter vinculant de la convocatòria i per tant agrair molt sincerament tots els conspicus partidaris del no que anunciïn públicament que no aniran a votar. Amb sarcasme, cal felicitar-los amb ganes i donar-los un cop displicent a l'espatlla mentre els diem que si s'abstenen en una votació decisiva és perquè potser, realment, en el fons, no estan tan en contra de la independència.

PREOCUPATS. Sí, és molt recurrent la frase aquesta que el Referèndum despulla tothom, però és que el Referèndum despulla tothom. A mesura que volen els dies d'estiu i es consumeixen les vacances, l'equidistància (suposada, en la majoria dels casos) es va desfent al sol. L'autodeterminació de postureig fa fallida. Davant la potència del repte cal cridar desesperadament al boicot del no. Tota l'estratègia del Govern espanyol s'ha centrat en el costum català tradicional de fer-nos enrere davant les amenaces. I a hores d'ara ja comencen a fer-se al càrrec que aquesta vegada és diferent, que això no funcionarà. I així, el dependentisme està cada vegada més preocupat pels efectes que la repressió pugui provocar en la bona gent, impulsant un creixement final de la participació que converteixi el resultat en incontestable. Des de Moncloa volen una actuació limitada a l'àmbit judicial: és tracta que nosaltres, arribat el moment, amb la insubordinació massiva, la fem inviable.

PRESSA. Des d'aquest "Temps de Sedició" hem posat sovint a consideració dels lectors la continua "yenka" argumental que suposa, dia sí, dia també, la posició dependentista. Dir el mateix i el seu contrari permanentment és el seu esport favorit. Aquesta setmana ho hem tornat a comprovar en la qüestió dels ritmes del procés. Dilluns, amb un potent acte d'Òmnium activant la campanya Crida a la Democràcia, celebràvem el setè aniversari de la gran manifestació del 10 de juliol de 2010, que va donar el tret de sortida al procés. El vídeo de record començava amb algunes imatges dels famosos cridats pels convocants d'aquella mobilització: en veure tothom tan jove t'adones fins a quin punt (irònic) ens estem precipitant. Hi ha qui continua insistint que anem massa ràpid després de cinc manifestacions multitudinàries i dues eleccions amb majoria per l'autodeterminació primer i la independència després. La majoria, en canvi, tenim pressa per millor les condicions de vida de tothom.

PREVARICADORS. Encara que la vicepresidenta del govern espanyol afirmi, tensa, que ho fa l'executiu de Puigdemont, en realitat és la democràcia espanyola la que cau pel penya-segat. Costa de creure. Jutges que una vegada i una altra porten endavant la instrucció de causes preventives que ells saben perfectament mancades de cap mena de base jurídica. Darrerament, n'hem tingut dos exemplars clamorosos. Primer, la instruïda contra la consellera Borràs per l'acord marc d'homologació d'empreses destinat al proveïment de material per als processos electorals per als quals el Departament de Governació té competències; el darrer exemple l'hem tingut en l'actuació duta a terme dijous per la Guàrdia Civil al Teatre Nacional de Catalunya, exigint informació sobre un acte polític. L'objectiu, naturalment, és el d'amenaçar, el d'agredir. D'aquí uns mesos s'anul·laran tots aquestes procediments abusius, quan ja no calguin. Però d'això, parlant clar, se n'hauria de dir ús polític prevaricador de les institucions.

RIDÍCUL. La tasca exterior de la Generalitat no és fàcil. Cal picar molta pedra. Sembrar a tort i a dret, a l'espera que allò que no trepitgin les ambaixades espanyoles pugui germinar. Costa implicar l'opinió pública internacional en qualsevol canvi de l'statu quo. Més encara en temps de mudança a la Unió Europea, amb el Brexit marcant l'agenda, el desastre de Síria i tres pirats presidint els Estats Units, Rússia i Corea del Nord. Però si per a nosaltres és difícil, Déu n'hi do el ridícul que els espanyols fan a cada passa paral·lela als canals diplomàtics establerts. L'acte dependentista convocat aquesta setmana al Parlament Europeu ha comptat amb la presència de quaranta persones i cap eurodiputat que no fos espanyol o català. El descrèdit internacional de la posició dels de Rajoy és espectacular, mentre ningú no demana al Govern de Catalunya que aturi els seus plans de consultar el país.

TARD. La brigada Aranzadi, la que suposadament ho té tot previst, resulta que fa tard. Mesos especulant amb l'aplicació de l'article 155 i resulta que a hores d'ara ja és inaplicable per manca de temps. Caldrien uns quatre mesos que ja no tenen per al feixuc tràmit al Senat. Descartada la catastròfica Llei de Seguretat Nacional, ara ja només compten amb un clàssic colonial, l'estat d'excepció, el règim preferit contra la Catalunya rebel dels segles XIX i XX, però una mesura impossible d'aplicar a l'Europa de 2017. Les possibilitats d'intervenció coercitiva s'esvaeixen i tot han de fiar-ho a la divisió interna dins el bàndol independentista. En els propers dies descobriran que, en aquest flanc, però, no només no se'n surten, sinó que els efectes de la seva agressió permanent són del tot contraproduents. I és que encarem la fase final del procés més ben preparats que mai.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 



Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#7
Pepet fletxa Vendrellot
16 de juliol de 2017, 18.11 h

Perece que es uno de los mandamientos que Dios dio a Moises " PANYA " solo hay una GRANDE Y LIBRE y asi lo siguen esta pandilla de vagos y maleantes, no pueden vivir sin la aportación que año tras año tenemos que hacer los catalanes para que ellos puedan vivir sin TRABAJAR a la merda VISCA LA TERRA CATALANA


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
16 de juliol de 2017, 12.01 h



El trio de la benzina, que unes vegades diuen una cosa y l'altre una altre.........

!! COM AGRADEN EL PODER Y ELS SILLONS...........!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
Emili fletxa Terrassa
16 de juliol de 2017, 11.04 h

Ens diu el titular. . .
Tot per Espanya (hereus del franquisme)
Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre agressió i la resistència.

Però a Catalunya volem la nostra part, NOMÉS LA NOSTRA.
No volem res de res de ningú més.
NOMÉS EL QUE ENS GUANYEM NOSALTRES AMB EL NOSTRE ESFORÇ.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
APAÑAMELAPELA fletxa II*II Republica Catalana
16 de juliol de 2017, 10.44 h





Vota "SI" l'1-OCTUBRE



II*II. CATALUNYA TORNARA A SER RICA i PLENA
SENSE PARASITS ESPANYOLS




.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
16 de juliol de 2017, 10.41 h



PER LA NOSTRE LLIBERTAT.....VOTAR.......


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
Vicenç Ramoneda i Ullar fletxa Sentmenat - República de Catalunya
16 de juliol de 2017, 09.11 h

La restauració de la llibertat i de l'estat català tindrà lloc el proper 1-O!


Visca Catalunya lliure altre cop||*||


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
|| || ★ || || PAÍS CATALÀ : DE SALSES A GUARDAMAR, DE FRAGA A MAÓ, UNA SOLA LLENGUA, UNA SOLA NACIÓ . . . . . . || || ★ || | fletxa L'estat espanyol per als espanyols i un estat català per als catalans. Volem un estat on la nostra llengua sigui oficial en tot l'estat
16 de juliol de 2017, 08.16 h




Ahir dissabte vaig acompanyar uns antics amics belgues a conèixer el hinterland, o , millor, l'arrera-país de la costa Brava Nord.


Varem visitar pobles de muntanya i de la plana, i en aquests darrers, varem poder constatar l'ESTUPIDESA d'algunes directrius de la Unió Europea. I varem enraonar molt sobre per què els països petits són administrats més EFICAÇMENT que els països massa grans.


Em refereixo en concret al fet de subvencionar el conreu del blat de moro (o moresc, o pan... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 19   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






giny

BLOGS enquestes

Josep Pinyol Josep Pinyol
Referèndum i desconnexió: la nostra marxa de la sal
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
A un pas del ‘calabozo’ i de l’estat d’excepció
Xavier Guarque Xavier Guarque
El moment de la veritat
Ramón Claramunt
Clash Royale - El joc per a móbils més popular de les principals tendes d'aplicacions
Vicent Luna Vicent Luna
Paco Ibáñez en Temps Incerts
Dolors Valls Dolors Valls
A la Recerca de la Democràcia
Lourdes Ciuró Lourdes Ciuró
Per una societat lliure de violència masclista
Josep M. Torres Josep M. Torres
Fora els peus i l´ànima del Parlament


EDITORIAL fletxa

Colau i Collboni una aliança per acabar amb el procés independentista

En unes hores el dotzè dilluns de vaga del metro, més ben dit, sembla que el metro a Barcelona faci festa els dilluns, cap resposta civil a una situació que afecta principalment  a les classes treballadores, és un dels grans mèrits de ... Llegir-ne més



#xocdetrens fletxa






publicitat






publicitat







LES MÉS fletxa















logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.