directe ! a La República. N. 4055. Dilluns, 18 de juny de 2018 17:02 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Cultura doble fletxa

Guia ràpida per entendre tot el que fem i mengem per les festes de Nadal

Per què fem el raïm? I el tortell? D'on surt el Tió i el caganer? I els tres Rreis Mags? L'home dels Nassos?

Comentaris 0  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant Carregant

Gerard Sesé @gerardsese | Les festes de Nadal són sinònim de tradició, d'abundant menjar i de reunions amb els éssers més estimats. Però, tot el que fem: menjar raïm per Cap d'Any, o el Tortell de Reis, fer cagar el Tió o els regals pel dia 6 de gener o la mateixa escudella tenen explicacions científiques o històriques que a vegades no coneixem ben bé. Aquí una guia ràpida per conèixer una mica més les nostres tradicions o, si més no, per a tenir alguna cosa per a explicar al dinar de Reis.
tradicions, nadal
Tradicions nadalenques catalanes
© Gerard Sesé

Comparteix
   


Etiquetes
El caganer del pessebre
 
Tradicionalment al petit de la família o al nounat li deien familiarment el caganer, perquè això és bàsicament el que fan els nadons "mam, pis i non". És de suposar que, als volts de Nadal, a les cases es muntava el pessebre i els visitants de la casa afirmaven amb sorna en arribar: "Ja heu posat el caganer?", referint-se al pessebre amb el nounat, el Nen Jesús, i que a partir d'aquí a algun fabricant de figuretes de pessebre amb enginy se li acudiria fabricar el primer caganer real per a fer mofa d'algun personatge del poble i així es popularitzaria.
 
Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per a l'any vinent. Col·locar aquesta figura al pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.
 
Avui dia, s'ha popularitzat tant, que es fan caganers amb figures públiques, polítics, artistes o celebrities.
 
L'escudella per Nadal i els galets
 
Temps a, es menjava sopa quan feia fred. Era, de fet, el plat més cuinat. Menjar-ne per Nadal és més aviat simbòlic respecte que és època d'hivern. De fet, la carn d'olla es menjava sovint, de les restes de la sopa, i no es feia festa. La paraula escudella, a l'edat mitjana, es referia al bol al qual se servien les sopes i plats amb salsa, més tard, com passa amb molts plats tradicionals (paella, caldereta, ollada, tià, tagina, etc.), el continent va passar a anomenar el contingut.
 
Sobre els galets també hi ha història: és probable que el seu origen fossin trossets de macarrons d'un centímetre de llarg que es tallaven per fer més fàcil agafar-los amb la cullera a l'hora de fer sopa. El seu origen podria ser català o provenir del pipe rigate italià, però la versió grossa de Nadal és considerada catalana.
 
Fer cagar el Tió
 
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renaixement de la natura després de l'estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, i altres insectes a les cases i als camps. Actualment, per la globalització, competeix amb el Pare Noel.
 
Els canelons de Sant Esteve
 
Està estesa la creença que els canelons de Sant Esteve haurien nascut com a una manera d'aprofitar les restes de carn del rostit o de l'escudella del dia de Nadal, per allò de què "els catalans ho aprofiten tot". Però podria no ser cert del tot: altres historiadors consideren que aquest suposat origen no és cert, sinó una llegenda urbana. Sigui com sigui, el costum de menjar canelons, per Sant Esteve o no, és recent. L'origen era italià i va arribar a Barcelona a principis del segle XX i era considerat un menjar burgès per ser un plat que requeria molta feina per a ser cuinat. Això es va acabar el 1911, gràcies a l'empresari Ramon Flo, propietari de la marca de pasta El Pavo, que va comercialitzar-ne les primeres plaques seques i la gent va poder començar a cuinar-los a casa. Abans de l'aparició d'aquest plat, per Sant Esteve es menjava arròs de la catedral o l'arròs colls-i-punys, dues receptes molt típiques que sí que servien per a aprofitar les restes del dinar de Nadal.
 
L'home dels Nassos
 
L'Home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l'any. Només se'l pot veure, però, el 31 de desembre o Cap d'Any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona. També existeix la variació, menys estesa, de l'Home de les orelles.
 
Segons el folklorista català Joan Amades, l'Home dels nassos representa l'esperit de la vegetació. Creia que l'Home dels nassos era una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any i que sovint era representat per l'arbre dels nassos; una espècie d'arbre molt estrany que es creia que era la llar de l'esperit de la vegetació. Amades afegia que al Pirineu Oriental francès es deia que l'Home dels nassos vivia dins la soca d'un arbre i que el darrer dia de l'any sortia del seu amagatall i es vestia amb fulles de quatre colors diferents i d'una dotzena d'arbres, llest per iniciar el camí des d'Occitània fins a Catalunya. També argumentava que tradicionalment era molt comú la representació de l'any com un arbre.Els tres Reis Mags

Els 12 grams de raïm
 
Aconseguir menjar-se els 12 grams de raïm fent-los coincidir amb les 12 campanades que anuncien l'Any Nou és sinònim de sort i prosperitat durant l'any que comença. Aquesta tradició té una explicació força acceptada i és més recent del que es pot imaginar. Joan Amades no en fa cap referència i això ens donaria una pista. Tot sembla indicar que aquest ritual no té un origen cultural, sinó més aviat relacionat amb la llei de l'oferta i la demanda. S'explica que l'origen d'aquesta tradició va ser quan la collita de raïm del 1909 va ser molt abundant. Tant va ser l'excedent que els viticultors, podrien ser de València, van decidir regalar-ne a la població assegurant que qui en mengés la nit de Cap d'Any tindria bona ventura l'any següent. Molta gent els va fer cas i la tradició s'ha mantingut fins avui tot i que es va anar estenent per tot l'Estat espanyol de manera molt lenta. Ara, fins i tot, alguns països llatinoamericans també ho practiquen.
 
Els tres Reis Mags
 
Tothom sap que els tres Reis Mags de l'orient són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, segons la traducció) que van portar regals a Jesús, guiats per un estel. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
 
Però hi ha una explicació astronòmica menys coneguda: Hi ha tres enormes estrelles visibles al cel de l'hivern i al centre de la constel·lació d'Orió. Aquestes tres estrelles formen una gairebé perfecta alineació inclinada, separades per distàncies pràcticament equidistants aparentment. Són conegudes com Les tres Maries o també com els Tres Reis Mags o el cinturó d'Orió -un gegant caçador de la mitologia. Al solstici d'hivern, quan Jesús va néixer, les tres estrelles queden alienades perfectament amb la sortida del sol. Per a molts astrònoms això indica que en realitat, els tres reis són les tres estrelles que segueixen el sol (la divinitat màxima a les cultures mesopotàmiques) i que el cristianisme hauria usat per a transformar-ho amb les tres divinitats que portaven presents al Déu fet home. Una tradició que també acompleixen altres religions on els sues deus monoteistes van néixer un 25 de desembre.
 
El Tortell de Reis
 
Sobre el nom, s'ha assegurat que venia de la paraula 'tort' per la seva forma, però podria ser també una derivació del mot italià "tortello" però el que és clar és que i "tortell" ve del llatí "torta" que vol dir pa o coca rodons.
 
El tortell de Reis commemora la festivitat catòlica dels Tres Reis d'Orient, tot i que té arrels paganes, ja que l'imperi Romà ja celebrava les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mel. Els romans utilitzaven les faves per votar el rei de les festes d'hivern en honor del déu Saturn.
 
El Tortell de Reis conté dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d'un dels Reis), aquesta segona seria un afegitó més modern. Segons la tradició, aquell qui troba la figureta dins el seu tros és coronat amb la corona daurada de cartró que decora el centre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pagar el tortell.
 
Explica el costumari català que no tothom podia anar a l'adoració i per tant en el tortell de reis hi posaven una fava seca; qui trobava la fava era nomenat rei, descrit com el "rei de la fava", era qui anava a la funció de l'església en representació de la família i adorava el Nadó de Betlem. Durant l'àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s'havien d'aixecar en acció d'acatament i cridar a cor "el rei beu, el rei beu".
 




COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






EDITORIAL fletxa

Alguns obliden massa aviat l’octubre republicà

Els grans grups de comunicació catalans, malgrat tots els diners rebuts, segueixen insultant els afectats per la repressió i els polítics que volen mantenir la seva aposta per la República. Aquests mitjans intenten que oblidem que més ... Llegir-ne més



publicitat


BLOGS enquestes

Vicenç Plans Vicenç Plans
La transparència és una actitud que no poden regular les lleis (18/6/2018)
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
Valls remena la cua entre el bloc del 155
Joan Puig i Cordon Joan Puig i Cordon
Teresa Cunillera, tota una vida dedicada a les clavegueres del PSOE
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
La UE . Un zero a l’esquerra ?
Jordi Vàzquez i Mir Jordi Vàzquez i Mir
Demà neix la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer
Joan Lladonet Joan Lladonet
Sense diàleg i amb cossos de seguretat prepotents
Joan Guerola
Contes d'en Jan Bosch 202 Digues-me, que fas aquí? 21
El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
Los Borbones hacen República


publicitat


#xocdetrens fletxa








ELS VÍDEOS fletxa

Les imatges d'una injustícia fruit d'un estat repressor

comentaris








publicitat





publicitat





publicitat



#CATALUNYAusurpada fletxa






logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.