directe ! a La República. N. 4028. Dimarts, 22 de maig de 2018 21:29 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Tecnologia doble fletxa

La innovació en el punt de mira: present i futur per a la reactivació econòmica

Les pròximes dècades són essencials i ja estan en marxa estratègies com l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic i la Xarxa de Centres d’Innovació Metropolitana

Comentaris 0  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant Carregant

La innovació, la transferència de tecnologia i el coneixement són prioritats contemplades en la nova estratègia per a la reactivació econòmica i la reindustrialització que encara l’àrea metropolitana de Barcelona en els pròxims anys. Les raons per fer-ho són evidents, però més enllà la innovació resulta un aspecte clau per enfortir els processos d’igualtat d’oportunitats per a les persones, organitzacions i empreses i de millora de la qualitat de vida.
© Diputació de Barcelona

Comparteix
   

L’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic: la suma d’esforços

Per tal d’articular tots els processos d’innovació i reindustrialització, el suport als serveis locals, l’impuls al mercat del treball i la internacionalització i promoció d’inversions a l’àrea metropolitana, s’ha creat un nou instrument de treball al territori metropolità: l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic.

L’ens neix amb vocació, òptica i mirada municipalista i amb la voluntat de cercar acords d’acció, especialment entre els municipis metropolitans, així com amb altres organismes que fan tasques de desenvolupament econòmic en territoris comuns. Es tracta d’una rèplica d’entitats que ja existeixen a ciutats com Londres, Amsterdam o Lió i que significa una fita històrica de la metròpoli barcelonina quant a estratègia compartida.

Segons Jaume Collboni, vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, “l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Econòmic ha d’estar al servei del territori metropolità per a l'impuls de polítiques d'internacionalització i promoció d'inversions, de foment de la innovació i de la reindustrialització i de suport als serveis locals de promoció econòmica i al mercat de treball metropolità. És una eina que ens servirà per caminar cap a un veritable model de metròpolis amb tots els elements de promoció públics i privats que tenim avui dia. Cal que abandonem l’òptica local i assumim la de la Gran Barcelona, per fer junts allò que ja no podem fer sols.”

Tots els ajuntaments metropolitans, com el de L’Hospitalet, Badalona i fins a trenta sis municipis que formen part de l’àrea metropolitana, podran nodrir-se de les accions de promoció econòmica de l’Agència, i tindran la possibilitat de posicionar-se millor a l’hora de connectar i col·laborar amb altres institucions metropolitanes i regionals per tal d’aconseguir millores en ocupació i economia local des d’una estratègia inclusiva i sostenible.
 
Una altra de les eines per a desenvolupar l’estratègia és la creació de la Xarxa de Centres d’Innovació Metropolitana, un teixit d’espais d’innovació o Fablabs d’influència metropolitana que esdevindrà un punt de referència i suport tecnològic per als municipis, la ciutadania i les empreses.

I és que és indissociable la tecnologia i el creixement econòmic a mig i llarg termini. Les TIC són aplicables a tots els sectors de negoci i a totes les àrees empresarials, des de l’àrea productiva a les àrees comercials i organitzatives.

La tecnologia té la capacitat de transformar les empreses i organitzacions d’infinites maneres. Alguns exemples són l’ús d’aplicacions integrals de planificació i gestió de l’empresa, que aporta rellevants eficiències, la integració d’informació amb proveïdors i clients, que millora els productes i serveis i facilita els processos o el màrqueting en línia que acosta les empreses a un volum ingent de clients potencials.

D’entrada, l’àrea metropolitana de Barcelona compta ja amb un destacat teixit enfocat a la innovació: d’acord amb dades de l’any 2015, Barcelona ocupa la 5a posició en el rànquing europeu de ciutats amb més producció científica, i la creació d’empreses de base tecnològica ha experimentat un important creixement en els darrers anys fins a esdevenir un ecosistema de més de 1.500 empreses, moltes en l’àmbit del software, les TIC i el món Bio.

Per contra, és més aviat a les petites i mitjanes empreses de tots els altres sectors, als quals s’enfoca principalment la Xarxa de centres d’innovació metropolitana. Moltes empreses coneixen la necessitat d’innovar però no saben cap a quina direcció o bé esperen recollir els fruits de la innovació d’altres.

Una de les finalitats de la Xarxa és, a banda de fer promoció de la innovació com a concepte, donar suport a les empreses com les pimes perquè puguin protagonitzar aquest canvi tecnològic i trobar elements que les diferenciïn de les competidores. A més, també permetrà establir mecanismes de cooperació per a sumar les capacitats de tots els membres en relació a les necessitats de les empreses.

També es té en compte el vessant financer, una de les principals preocupacions quant a innovació per a les empreses: la Xarxa serà una eina que servirà a les organitzacions per a dimensionar financerament el seu projecte de forma realista, tenint en compte costos reals i opcions de retorn de les inversions.
 
 
Ciutats metropolitanes i innovació: els exemples de Badalona i L’Hospitalet

Badalona, com molts altres municipis metropolitans, compta amb un elevat nombre d’hectàrees de sòl industrial. En aquest cas, davant del mar, connectades per metro i que formen un continu del 22@ i un campus de la UPC. Actualment la ciutat es troba amb el repte de transformar aquests polígons industrials del segle XX en espais d’activitat econòmica del segle XXI.

En aquests espais d’activitat econòmica de la Barcelona metropolitana, tal com exposa Àlex Mañas, el regidor de l’àmbit Badalona Pròspera i Sostenible, “han de contemplar la convivència de la industria d’alt valor afegit amb espais públics nous en els quals el polígon no és una realitat segregada sinó que forma part de la ciutat, juntament amb habitatges, serveis, empreses, equipaments i centres de coneixement”.

A l’Hospitalet, les previsions quant a innovació són bones, explica Mª Rosa Fiol, Vicepresidenta executiva i directora general de l’Associació Empresarial de L’Hospitalet i el Baix Llobregat, ja que la majoria de les empreses que han aguantat aquests anys de crisi estan en una posició destacada. Tot i així, Fiol recalca la manca de recursos financers, de personal o fiscals que alenteixen els processos d’innovació que poden augmentar la competitivitat.



COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat




publicitat


EDITORIAL fletxa

Godó i Zeta, 45 milions per fer mal a Catalunya

Els dos grans grup de comunicació catalans han rebut 45 milions d’euros de la Generalitat de Catalunya en els darrers sis anys, en concepte de “publicitat”. Unes xifres que salven i maquillen el resultat del Grup Godó i Zeta. Uns ingressos ... Llegir-ne més







BLOGS enquestes

El Dietari del Procés El Dietari del Procés
L'hòstia sideral
Albert Sanchez Fernandez
Com la curiositat pot canviar el teu cervell
Jordi Matas i Dalmases Jordi Matas i Dalmases
L’independentisme, moviment d’esquerres
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Montserrat Bassa ; la dignitat en majúscules
Pere Ribera i Pinós
QUAN FEM DE LA IGNORÀNCIA UN ARGUMENT
Vicenç Plans Vicenç Plans
L’activisme de l’estat espanyol (21/5/2018)
Joan Puig i Cordon Joan Puig i Cordon
La traïció de Xavier Sardà a Oriol Junqueras
Daniel Ruiz-Trillo Daniel Ruiz-Trillo
Qui són els secessionistes?
publicitat


#xocdetrens fletxa
















publicitat





publicitat





publicitat



#CATALUNYAusurpada fletxa






logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.