directe ! a La República. N. 4088. Dissabte, 21 de juliol de 2018 17:44 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Drets dóna a Llarena una lliçó legal per recordar-li que no pot suspendre com a diputats els presos polítics

El Suprem va confirmar ahir el processament dels 25 encausats pel procés i es va presentar com l'últim pas abans que Llarena pugui suspendre els diputats empresonats

Comentaris 6  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant Carregant

M.B| "El jutge Llarena hauria de saber que la suspensió de càrrecs polítics està prevista per terroristes rebels que usin armes de guerra o explosius, com va sentenciar el TC l'any 1987, i no per casos de rebel·lions imaginàries". Amb aquestes paraules ha carregat el col·lectiu Drets contra el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, davant la confirmació ahir de la sala d'apel·lacions del Tribunal de processar per rebel·lió, malversació i desobediència (després de desestimar 15 recursos) els 25 encausats pel procés en aquest tribunal. Aquesta decisió s'ha presentat com un últim pas abans de suspendre com a diputats els presos polítics, per la qual cosa cal una interlocutòria motivada de Llarena per demanar-ho. 
Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu
Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu
© Pol Solà

Comparteix
   


Etiquetes
La versió difosa ahir per la premsa espanyola, doncs, és que la confirmació del processament dels 25 encausats per part del Suprem dona via lliure a Llarena per suspendre de funcions els diputats empresonats per la justícia espanyola sense necessitat de judici, en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que diu que "ferma una ordre de processament i la presó provisional per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó". Molts professionals del dret han negat que l’article sigui aplicable al cas català, com ja va fer al febrer l'advocat i membre del col·lectiu Drets, Agustí Carles. Segons va explicar a directe.cat, el Suprem vol fer un mal ús de la Llei d'Enjudiciament Criminal en relacionar el terme "individus rebels" amb els líders independentistes. Però, per entendre-ho, cal buscar l’origen de l’article.

El 384 bis neix després de l’article 55.2 de la Constitució Espanyola, que regula primerament l’estat d'excepció o de setge a l’Estat espanyol. Emmarcat en el capítol sobre “suspensió dels drets i llibertats”, aquest article constitucional permet la creació d’una llei per “determinar la forma i els casos en que, de forma individual i amb la necessària intervenció judicial i l’adequat control parlamentari, els drets [...] poden ser suspesos per a persones determinades, en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes”. Aquí rau el problema: tot i que ho diu clarament, només bandes armades o elements terroristes; el 1984 -quan s'aprova la llei orgànica corresponent “excedint-se del que diu la Constitució Espanyola”-  s'introdueix el terme “rebels” en l’època dura del terrorisme d’ETA. Una llei que tant el Parlament Basc com el català recorren per inconstitucional, qüestionant al Tribunal Constitucional quin significat tenen els “elements rebels” que hi apareixen. El 1987, el TC fa pública una sentència en que interpreta el concepte i l’equipara amb l'ús il.legítim d'armes de guerra o explosius per trencar l'ordre constitucional. És a dir, els “rebels” són terroristes amb l’objectiu de trencar Espanya. 
 
No és fins al 1988 -amb tot- quan arriba el famós article 384 bis, amb una nova llei orgànica que deroga la de 1984. “Aquesta llei estableix el concepte d'’individus rebels’, que cal interpretar segons la sentència del Tribunal Constitucional” que es dicta mentre aquesta norma ja s'estava tramitant, explica Agustí Carles.  Segons ell, la “prova” que el terme “individus rebels” és només aplicable a casos de violència terrorista és que no apareix en cap reforma posterior del Codi Penal. De fet, en la reforma que esdevé -el 1995- en el Codi Penal de la democràcia ja només es parla de "bandes,organitzacions o grups terroristes" i en la darrera (que es fa el 2015 per introduir els casos de jihadisme) d’"organitzacions o grups terroristes". El delicte de rebel·lió comès per terroristes té una regulació diferenciada. 

Amb tot, la interlocutòria de la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem que obriria la porta a que Llarena demanés la suspensió d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva assegura que és "suficientment raonable" qualificar els fets de rebel·lió perquè va existir "un alçament" amb un ús "enganyós" per poder aconseguir la independència "al marge de la llei". Tot i que la sala reconeix que el codi penal parla de rebel·lió com un alçament "públic i violent",  s'atreveix a dir que això no implica necessàriament l'ús d'armes. En la interlocutòria, descriuen el terme "alçament" quan les autoritats catalanes decideixen "des de l'exercici del seu poder derogar la Constitució, l'Estatut i la resta de l'ordenament jurídic que s'oposa als seus designis", substituint-los -segons la interlocutòria- per "d'altres normes emanades dels seus propis poders legislatius, negant amb tot això l'autoritat de l'Estat i constituint-se en un poder polític absolutament autònom, usant de manera enganyosa el poder que se'ls va conferir amb finalitats molt diferents".

La sala torna a admetre que aquesta explicació no encaixa amb la descripció "clàssica" del pronunciament militar, però que la "falta de similitud formal no impedeix la possibilitat de considerar-la correctament inclosa en el precepte que correspon a la rebel·lió". També té la barra de dir que van existir "indicis suficients d'actes violents" almenys en els dies 20 de setembre i 1 d'octubre i que es van exercir "contra les persones i les coses". A més, apunta que els ciutadans es van "alçar pública i tumultuàriament amb la finalitat d'impedir per la força i al marge de les vies legals l'aplicació de les lleis" i alerta que això seria constitutiu d'un delicte de sedició.

Els magistrats també rebaten els arguments de la defensa d'Oriol Junqueras i neguen que existís persecució política. Apunten que es pot defensar un projecte polític "sempre dins el sistema constitucional", però apunta que en aquest cas es va fer "acudint a actes de violència que, tot i realitzats per tercers, haurien estat incitats de manera directa o indirecta i assumits per ells". Retreu als recurrents que parlin del procés independentista com una actitud "festiva i pacífica". Segons els magistrats, això és "una certa banalització del que va passar". Segons la sala, es van produir uns fets "d'inusitada gravetat en un sistema democràtic". Sobre el dret a vot, respon que no es pot exercir "en qualsevol moment ni de qualsevol manera o sobre qualsevol aspecte", i apunta que a Espanya el dret a vot és "extremadament generós" ja que permet la presentació de candidatures que "pretenen abolir el sistema constitucional". 
 
Com queda la situació dels diputats exiliats?

Està per veure quina interpretació de la llei fa el jutge Llarena en el cas dels diputats exiliats, Antoni Comín i Carles Puigdemont, que  tenen decretada la presó provisional a través de la mateixa interlocutòria de processament, on el jutge acordava mantenir les mesures cautelars contra ells. Segons recordava Carles, “no es poden prendre mesures com la inhabilitació sense ser escoltat” i -per tant- el jutge Llarena hauria de tornar a activar l’euroordre de detenció - "no de detenció i ingrés a presó”, perquè no pot empresonar els afectats abans que declarin- contra Comín a Bèlgica que ja va retirar en una ocasió per por a fer el ridícul davant la justícia europea. En el cas de Puigdemont, la resolució de la justícia alemanya encara no ha arribat. 
 
Responsabilitats penals per a Llarena 
 
“Qui apliqui l'article 384 bis al cas d'un presumpte delicte de rebel·lió on en cap cas s'han usat il·legítimament armes de guerra, munició i explosius -si ens atenem al segon apartat de l'article 55 de la  Constitució Espanyola- incorrerà en responsabilitat penal si fa un ús injustificat o abús d'aquesta prerrogativa”, explica Agustí Carles per afegir que “si el jutge Llarena aplica aquest precepte als representants polítics independentistes pot incórrer en responsabilitat penal per violació dels drets i llibertats fonamentals recorreguts per la llei”. “Aleshores, qui podria resultar querellat i -en el seu cas- inhabilitat, seria el mateix Jutge del Suprem”, sentenciava.




COMENTARIS fletxa taronja

item
#6
29 de juny de 2018, 17.20 h

ELS ADVOCATS DEL GRUP DRETS, FEU MOLT BONA TASCA, LA SOCIETAT US NECESSITA, NO US ATUREU, GRÀCIES ENDAVANT! ,


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
29 de juny de 2018, 08.22 h



Llarena, se hos desmunta la mala praxis judicial. Acabaràs amb la teva carrera per prevaricació.......


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
Eduard fletxa Bcn
29 de juny de 2018, 00.47 h

#2 Ñazi talibarnio, eres un cínico c3rdo fascista espanyol hdp !!*!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
Ercunyao Melo Afina fletxa Hotel del UXE Lá Rehá Clú
28 de juny de 2018, 23.51 h

Intenten fer combregar amb les seves invencions i interpretacions de la llei de l'embut a la gent, i aconsegueixen fer el ridícul i que tot-hom vegi quina mena de gàngsters a les ordes del capó suprem són to plegats. Som i serem, ocupants de merda!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
TABARNIA IS NOT CATALONIA AND ALBERT BOADELLA IS TABARNIA´S PRESIDENT fletxa QUERIDOS NAZIS: PONGO REPUBLICA CATALANA EN EL GPS Y ME SALE LA CARCEL DE ESTREMERA.
28 de juny de 2018, 21.32 h


A MI ME HUBIERA GUSTADO IR A MI PUEBLO A PASAR EL VERANO, MAS QUE NADA POR ENCONTRARME CON PACO, EL CHAVAL QUE CADA VEZ QUE ME VEIA ME ABAJABA LOS CALZONES Y ME LA METIA. LA VERDAD ES QUE LE ECHO MUCHO DE MENOS.

PERO NO PODRA SER PORQUE ESRTOY EN TRATAMIENTO LASER PARA CAUTERIZARME LAS ALMORRANAS, UN TRATAMIENTO QUE ME HA COSTADO MUCHO DINERO Y MUCHAS MAMADAS .


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
TABARNIA IS NOT CATALONIA AND ALBERT BOADELLA IS TABARNIA´S PRESIDENT fletxa QUERIDOS NAZIS: PONGO REPUBLICA CATALANA EN EL GPS Y ME SALE LA CARCEL DE ESTREMERA.
28 de juny de 2018, 19.52 h

ESTOS SE VAN A PASAR EL VERANO EN LA CARCEL VIENDO EL SOL A TRAVES DE LOS BARROTES


ASI LES VA A QUEDAR EL MORENO EN LA PIEL,


cuatribarrado



JUA JUA JUA JUA JUA JUA


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






EDITORIAL fletxa

1986 #CridaNacional a ERC, 2018 #CridaNacional per la República

32 anys després del manifest “Crida Nacional a ERC” on diferents dirigents independentistes feien una crida a la unitat del moviment independentista a l’entorn del partit republicà, es aquest dilluns es presenta una nova Crida Nacional ... Llegir-ne més





ELS VÍDEOS fletxa

Emotiu 'Cant dels ocells' pels presos polítics a Lledoners

comentaris




BLOGS enquestes

Joan Guerola
Contes d'en Jan Bosch 207 Digues-me, que fas aquí? 26
El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
ERC en su línea
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
El CEO manté la majoria independentista al capdavant
Jordi Solà Coll
La farsa del judici
Josep Pinyol Josep Pinyol
Recopilació d'un any d'articles: de la desobediència civil a la resolució democràtica del conflicte
Vicenç Plans Vicenç Plans
Generositat i sentit de país, un repte immens (20/7/2018)
Jordi Vàzquez i Mir Jordi Vàzquez i Mir
Estats Units condemna a 57 mesos de presó a l'activista sioux Red Fawn
Jordi Matas i Dalmases Jordi Matas i Dalmases
Reflexions sobre la Universitat a l’SPUNI
publicitat


publicitat



#xocdetrens fletxa


















#CATALUNYAusurpada fletxa








logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.