directe ! a La República. N. 4088. Dissabte, 21 de juliol de 2018 19:14 h


directe!cat


acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Un jurista del col·lectiu Drets destapa els tripijocs de Llarena per fer-se a mida la suspensió dels líders independentistes

Parlem amb l'advocat Agustí Carles

Comentaris 9  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
carregant Carregant

M.B| El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha tancat aquest dilluns la instrucció de la causa del procés per als investigats que té a la seva disposició: ha declarat en rebel·lia els exiliats i ha decretat la suspensió per a càrrec públic dels presos polítics Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull i Turull; afegint també Puigdemont. Són tots els que mantenien l’acta de diputat menys Comín, que de moment en disposa perquè encara pot recórrer contra la interlocutòria de processament. La interlocutòria de conclusió de la instrucció hauria de servir (només) per posar de manifest que Llarena dóna per acabada la seva tasca i passa el cas al tribunal que ha de jutjar-lo; però el magistrat ha aprofitat la conclusió de sumari per incloure una resolució que hauria de ser autònoma en tant que afecta a drets fonamentals. 
Pablo Llarena Conde, tribunal suprem, jutge
Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu
© ACn

Comparteix
   


Etiquetes
Llarena ha basat la seva decisió en l’article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que diu que "ferma una ordre de processament i la presó provisional per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó". Però, segons explica a directe.cat  Agustí Carles, advocat i membre del col·lectiu Drets, aquest article no és aplicable al cas català i Llarena està fent un mal ús d’aquesta llei en relacionar el terme "individus rebels" amb els líders independentistes. 
 
El 384 bis neix després de l’article 55.2 de la Constitució Espanyola, que regula primerament l’estat d'excepció o de setge a l’Estat espanyol. Emmarcat en el capítol sobre “suspensió dels drets i llibertats”, aquest article constitucional permet la creació d’una llei per “determinar la forma i els casos en que, de forma individual i amb la necessària intervenció judicial i l’adequat control parlamentari, els drets [...] poden ser suspesos per a persones determinades, en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes”. Aquí rau el quid de la qüestió: tot i que ho diu clarament, només bandes armades o elements terroristes; el 1984 -quan s'aprova la llei orgànica corresponent “excedint-se del que diu la Constitució Espanyola”-  s'introdueix el terme “rebels” en l’època dura del terrorisme d’ETA. Una llei que tant el Parlament Basc com el català recorren per inconstitucional, qüestionant al Tribunal Constitucional quin significat tenen els “elements rebels” que hi apareixen. El 1987, el TC fa pública una sentència en que interpreta el concepte i l’equipara amb l'ús il.legítim d'armes de guerra o explosius per trencar l'ordre constitucional. És a dir, els “rebels” són terroristes amb l’objectiu de trencar Espanya. 
 
No és fins al 1988 -amb tot- quan arriba el famós article 384 bis, amb una nova llei orgànica que deroga la de 1984. “Aquesta llei estableix el concepte d'’individus rebels’, que cal interpretar segons la sentència del Tribunal Constitucional” que es dicta mentre aquesta norma ja s'estava tramitant, explica Agustí Carles. Segons ell, la “prova” que el terme “individus rebels” és només aplicable a casos de violència terrorista és que no apareix en cap reforma posterior del Codi Penal. De fet, en la reforma que esdevé -el 1995- en el Codi Penal de la democràcia ja només es parla de "bandes,organitzacions o grups terroristes" i en la darrera (que es fa el 2015 per introduir els casos de jihadisme) d’"organitzacions o grups terroristes". 
 
Doncs bé, en la seva interlocutòria, Llarena es basa en la sentència que més li convé (agafa una de 1994, obviant la que interpreta expressament la paraula "rebels", que és de l'any 1987) i l’aplica -enrevessant-la a més no poder i presentant-la com a ell li interessa- saltant-se la Llei Orgànica del Poder Judicial, que diu que tots els jutges tenen l’obligació de respectar les sentències i les interpretacions del TC. “Per tant, ell té l’obligació d’aplicar la sentència de 1987”, assegura Carles. “Hi ha intencionalitat de no aplicar la que toca, perquè són les sentències constitucionals les que diuen com s’ha d’interpretar la llei”, afegeix.
 
Responsabilitats penals per a Llarena
 
Carles explica que, en base a l'article 55 de la Constitució Espanyola, “qui apliqui l'article 384 bis al cas d'un presumpte delicte de rebel·lió on en cap cas s'han usat il·legítimament armes de guerra, munició i explosius incorrerà en responsabilitat penal si fa un ús injustificat o abús d'aquesta prerrogativa”. “Dictant aquesta resolució, el jutge Llarena està prevaricant perquè no respecta l’única interpretació que ha fet el Tribunal Constitucional en aquest sentit,  que és l’únic que pot fer-la. L’altera volgudament i, a més, l’aplica a gent que ni tan sols està a la presó”. I és que, per a ell, és una “contradicció” el fet que “declari en rebel·lia Carles Puigdemont i, a la vegada, li apliqui una llei específica pels que són a la presó”. 
 
La pregunta ara és, es poden recórrer aquestes suspensions? En principi, la interlocutòria de conclusió de la instrucció no es podria recórrer, però -segons explica Carles- sí que es podria presentar un recurs contra la “decisió autònoma” de Llarena pel que fa a la suspensió dels diputats. “Es podria presentar un recurs de reforma contra ell (per demanar-li que apliqui correctament la jurisprudència) i, després, un d’apel·lació perquè estem parlant de drets fonamentals", explica. 

D'altra banda, segons el jurista, també caldria tenir en compte que el jutge Llarena fa una interpretació 'contra reo', quan -en el dret penal, davant el dubte- les aplicacions que es fan de la llei han de ser sempre les més favorables per la persona investigada. "Ell reinterpreta un pronunciament del TC a la seva conveniència i perjudici dels encausats", afirma Carles. I afegeix: "si l'article 384 bis no és aplicable i el volen aplicar, el que han de fer és canviar la llei (no podran, doncs aniria en contra del TC i mai seria aplicable a fets ja passats) i no interpretar-la en contra dels encausats. És el que diuen ells que cal fer sempre, canviar les lleis". 
 
Què pot fer el Parlament?
 
Segons Carles, “com la decisió està mal fonamentada”, el Parlament ha de convocar la comissió del diputat per valorar la situació abans que -com preveu el reglament- el ple pugui o no votar la suspensió dels parlamentaris. “Per molt que el jutge Llarena digui que això és automàtic, el Parlament és una autoritat i -segons la llei- si detecta que hi ha una decisió presa inconstitucionalment pot actuar”, explica Carles.  Per ell, doncs, els següents passos serien fer un estudi jurídic de la situació, convocar la comissió i debatre-ho per concloure que “com aquesta decisió no respecta la sentència interpretativa del TC i està afectant a drets fonamentals dels nostres diputats, no fem efectiva aquesta resolució”. 
 
El següent interrogant que suscita això és si pot incórrer la cambra en un delicte de desobediència. Explica Carles que quan la llei parla d’aquest supòsit diu que “no hi ha desobediència quan l’ordre donada està mal fonamentada, no està ben dictada o infringeix drets fonamentals”. Per tant, segons ell, el Parlament podria defensar perfectament que no ha incorregut en aquest delicte “perquè l’ordre que s’ha donat infringeix o vulnera el dret constitucional” i, per tant, no tindria per què aplicar-la.  




COMENTARIS fletxa taronja

item
#9
11 de juliol de 2018, 19.44 h



Llarena, ME PROVOCAS ASCO i no lo arregla el Omeprazol.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#8
11 de juliol de 2018, 15.20 h

BÉ PEL COL·LECTIU DRETS, MOLT BÉ PER L'ADVOCAT AGUSTÍ CARLES., CAL VÈNCER PEL BÉ DE LA HUMANITAT, LA DEMOCRÀCIA, LA PAU MUNDIAL, INDIVIDUS SICARIS DELS RELATS ORGÀNICS,, DE LA SITUACIÓ DE TIRANIA, SUPORTADA PER TOTA LA POBLACIÓ ESPANYOLA,I GRIMPADORS BÀRBARS COM ALBERT RIVERA, DENUNCIAR-LO INTERNACIONALMENT, AL SER UN FRE PEL PROGRÉS I MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIALS DE LA CIUTADANIA, AMB GENTUSSA QUE XISCLEN AMB ELS ESGÜELLS ,DE RATES, PER ESTINTOLAR, ELS ASSASSINS HISTÒRICS... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#7
Marta fletxa Sabadell
11 de juliol de 2018, 15.07 h

És que fot tan de fàstic Espanya !!!

Visca la República de Catalunya !!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
11 de juliol de 2018, 11.49 h

Aquest "sr."Llarena és converteix en la" MarcaEspaña" de la injustícia espanyola.
Hi havía un que va dir, -per els seus actes els coneixereu- no fan falte més comentaris, a tot Europa ja el coneixen com "El Manipulador Justiciero ataca de nuevo" fabricant els arguments "caseros" PPropis d'Espanya..
Salut i Repúblicas Catalanas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
11 de juliol de 2018, 10.06 h

Fill de la grandíssima puta, ho pagaràs car, no et salvarà amagar-te et trobarem i ho lamentaràs, seràs dut davant la justícia belga


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
11 de juliol de 2018, 08.27 h



Llarena, otra vez haciendo el TONTO...?

Te juegas tu carrera y tu "prestigio" a cambio de unas praxis jurídicas sucias y muy contaminadas por una política fascista y llena de odio.

¿Te compensa?...... ostia, cuanta mierda a tu alrdedor...


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#3
CATAÑOL no gràcies fletxa Sant Esteve de les Roures
11 de juliol de 2018, 07.42 h

On diu "pot ferla", ha de dir "pot fer-la".

Quina vergonya de periodistes que tenim, ni en català sabeu redactar!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
CATAÑOL no gràcies fletxa Sant Esteve de les Roures
11 de juliol de 2018, 07.39 h

"enrevessant-la a més no poder" és CATAÑOL.

El català no és una traducció literal del castellà. És un idioma que no està subordinat a cap altre.

El nivell de català d'aquest digital és certament ridícul, on gairebé totes les notícies estan plagades d'expressions del castellà i altres incorreccions.

El catanyol té cura, demaneu cita a cal metge, redactors del directe!cat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
fideli fletxa rdnes
11 de juliol de 2018, 06.48 h

Llarena, en un estat democràtic, els poders de l'estat no estan per fer venjances particulars per part de qui el exerceix en el seu nom... en un de democràtic dic...en un de franquista, és el plat del dia....


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






EDITORIAL fletxa

1986 #CridaNacional a ERC, 2018 #CridaNacional per la República

32 anys després del manifest “Crida Nacional a ERC” on diferents dirigents independentistes feien una crida a la unitat del moviment independentista a l’entorn del partit republicà, es aquest dilluns es presenta una nova Crida Nacional ... Llegir-ne més





ELS VÍDEOS fletxa

Emotiu 'Cant dels ocells' pels presos polítics a Lledoners

comentaris




BLOGS enquestes

Joan Guerola
Contes d'en Jan Bosch 207 Digues-me, que fas aquí? 26
El Comunicado - JL Herrera El Comunicado - JL Herrera
ERC en su línea
El Dietari del Procés El Dietari del Procés
El CEO manté la majoria independentista al capdavant
Jordi Solà Coll
La farsa del judici
Josep Pinyol Josep Pinyol
Recopilació d'un any d'articles: de la desobediència civil a la resolució democràtica del conflicte
Vicenç Plans Vicenç Plans
Generositat i sentit de país, un repte immens (20/7/2018)
Jordi Vàzquez i Mir Jordi Vàzquez i Mir
Estats Units condemna a 57 mesos de presó a l'activista sioux Red Fawn
Jordi Matas i Dalmases Jordi Matas i Dalmases
Reflexions sobre la Universitat a l’SPUNI
publicitat


publicitat



#xocdetrens fletxa


















#CATALUNYAusurpada fletxa








logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.