Última actualització Divendres, 12 de novembre de 2010 00:00 h
28-N, quin canvi?
Les relacions Catalunya-Espanya, per primer cop al centre del debat
Set anys de governs catalanistes i d’esquerres hauran estat un parèntesi entre Jordi Pujol i Artur Mas. Un parèntesi en què Catalunya ha avançat com mai en la presa de consciència col·lectiva, de la voluntat de ser. L’independentisme és present en tota extracció social, rural o urbana. Ha superat la barrera identitària i simbòlica per legitimar-se com una opció pràctica per al benestar i la butxaca. El 2003 s’iniciava una nova etapa de canvi en què Pasqual Maragall va veure com si volia accedir a l’anhelada presidència de la Generalitat havia d’acceptar la petició d’ERC de reformar l’Estatut d’Autonomia. La metxa estava encesa. Catalunya va posar Espanya davant el mirall. Deien de Jordi Pujol que era independentista en la intimitat però que no ho deia perquè no es podia dir. Artur Mas ja diu obertament que votaria que sí en un hipotètic referèndum però que ell no l’organitzarà. Potser caldrà una altra generació de dirigents de Convergència perquè s’atreveixin a fer el pas entre el pensar-ho de Pujol, el dir-ho de Mas i el fer-ho de qui sap qui. El paper central de Convergència l’obligarà a haver de prendre decisions valentes en un horitzó no tan llunyà.
Comparteix
TweetEtiquetes
Actualitat
De Jordi
el 27.05.2012 a les 00.45 h
ICV reclama que l'Estat expropiï el patrimoni immobiliari de Bankia per destinar-lo a polítiques públiques
ICV reclama que l'Estat expropiï el patrimoni immobiliari de Bankia per destinar-lo a polítiques públiques
33
CarregantERC paga els plats trencats alhora que neixen nous partits independentistes
Possiblement l’Esquerra de Puigcercós pagarà els plats trencats d’un excés de soroll sobiranista amplificat convenientment que ha viscut en la ficció que si no es proclamava la independència abans d’ahir era perquè ERC no volia. Noves opcions electorals poden ocupar part d’aquest independentisme que s’ha eixamplat. Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran semblen els únics en condicions de fer-ho. El Reagrupament de Joan Carretero ha repetit els pitjors vicis de divisions i sectarisme clàssics en el moviment independentista. Tot apunta que ho pagarà electoralment.
El PP, tercera força? Tejerisme judicial
Iniciativa seguirà el seu rumb de consolidar l’espai de l’esquerra verda nacional que potser algun dia podria constituir una alternativa al PSC si arribés a sumar complicitats amb Esquerra Republicana. L’unionisme espanyolista sortirà reforçat en les eleccions. Alicia Sánchez-Camacho pot recuperar la tercera plaça del podi parlamentari i condicionar Artur Mas amb un suposat pacte a Madrid el 2012 per negociar una quimera -a dia d’avui- com el concert econòmic. Un PP que està desmuntant l’Estatut i creant una base que parteix del tejerisme judicial que pren per bona la sentència del Constitucional amb què pretén articular un corpus judicial nou que posi en qüestió aspectes clau de la convivència a Catalunya els darrers 30 anys com és la normalització de la llengua.
Artur Mas, la clau: amb Espanya o amb Catalunya
La clau serà aquesta. Artur Mas serà un canvi per avançar i plantejar-se horitzons d’ambició nacional o repetirà errors vells i especularà pensant en pactes a Madrid després de les eleccions espanyoles de 2012? Si Convergència i Unió no aconsegueix majoria, caldrà exigir-li que, per imperatiu de coherència i progrés nacional, plantegi una governabilitat on no es compti amb els enemics de Catalunya i sí amb els que estan disposats a fer un pas endavant.
8488 lectures
Imprimir
Enviar
Setcases
Actualitat