Internacional Última actualització Dimecres, 9 de juliol de 2008 05:00 h

L'Assemblea Nacional francesa podria fer entrar un altre cop les llengües regionals a la Constitució

Després que el Senat tombés la proposta

---

Els diputats de l'Assemblea Nacional francesa podrien tornar a fer entrar, en un altre apartat, el reconeixement de les anomenades llengües regionals a la Constitució, en el debat sobre la reforma de les institucions que es discuteix en segona lectura entre aquest dimarts i dijous. Després que els senadors hi votessin en contra el 18 de juny, la fórmula d'acord entre les dues cambres podria ser fer passar aquesta referència de l'article 1 al dedicat a les col·lectivitats territorials, les regions, segons avancen diversos diaris francesos. La reforma constitucional s'hauria d'aprovar en un congrés conjunt el 21 de juliol, però d'altres punts posen en dubte que es pugui complir aquesta data.

La frase 'les llengües regionals pertanyen al patrimoni' de la nació, en una esmena aprovada pels diputats francesos en primera lectura per afegir-la a l'article 1 de la Constitució, podria ser traslladada finalment al títol XII sobre les col·lectivitats territorials, entre els articles 72 i 76, on es tracta de l'administració sota l'estat en comunes (ajuntaments), departaments (diputacions) i regions. Aquest seria l'acord al qual ha arribat una comissió conjunta de diputats i senadors de la Unió per un Moviment Popular (UMP), el partit del govern, dins una sèrie més àmplia de divergències entre les dues cambres.

El Partit Socialista, partidari majoritàriament del reconeixement constitucional, han presentat per la seva part una proposició de llei al Senat que modificaria l'article 2. Segons aquesta proposició, la frase existent 'la llengua de la República és el francès' es completaria amb les següents paraules: 'en el respecte de les llengües regionals que formen part del nostre patrimoni'. És més probable que s'adopti la primera solució, de la UMP, que no pas del PS, a l'oposició. Tot i el fort consens obtingut en primera lectura a l'Assemblea Nacional, la votació contrària posterior dels senadors a la referència a l'article 1 va estar encapçalada pel propi grup de la UMP, a qui s'hi van ajuntar centristes, comunistes i, fins i tot, algun socialista. La ministra de Justícia, Rachida Dati, va defendre públicament l'esmena a favor de les llengües regionals, però en privat va reconèixer que 'el govern no se sentia especialment identificat' amb aquest canvi, segons ha transcendit.

El debat a les pàgines dels diaris està centrat, realment, en el manteniment de la convocatòria de referèndums per a qualsevol nova entrada d'un país a la Unió Europea. L'actual president francès, Nicolas Sarkozy, volia suprimir la referència impulsada pel seu predecessor, Jacques Chirac, però la majoria de diputats i senadors de la UMP la volen conservar oposats com estan a l'entrada de Turquia.

Un principi d'acord deixaria la porta oberta a escollir entre referèndum o simple aprovació parlamentària en funció de les dues terceres parts dels parlamentaris. Els socialistes, en tot cas, ja han anunciat que votaran en contra de la reforma constitucional perquè no preveu una modificació de l'escrutini senatorial que afavoreix, a través d'un sistema indirecte i repartit en el temps, la continuació d'una majoria de dretes i una cambra que es destaca per les seves posicions conservadores respecte els diputats.