Eleccions 2010 Última actualització Dilluns, 29 de novembre de 2010 02:12 h

Apunts postelectorals

El politòleg Jordi Muñoz analitza per a directe!cat els resultats del 28-N

---

U: La victòria, prevista i previsible, de CiU no té pal·liatius. I la desfeta de l’oposició, encara la reforça més. No és el mateix governar en minoria amb una oposició viable que governar amb una oposició desarticulada i sense possibilitat d’alternativa. A Catalunya, no s’hi ha consolidat una formula alternativa a CiU: no hi ha cap partit ni cap formula de coalició creïble que puga fer aquest paper. La situació, en aquest sentit, i malgrat les aparences, és més semblant a la de 1984 que a la de 1995.

Dos: Un PSC despullat de paraules i d’idees es veu abocat als seus pitjors resultats. Montilla aconsegueix fins i tot la proesa de perdre al Baix Llobregat. La combinació fatal de la crisi de lideratge, la falta de discurs, la mala imatge del govern i el desgast del PSOE han arrossegat el PSC en una desfeta que, analitzada per municipis, porta mals presagis per al que puga passar a les municipals del maig.

Tres: El creixement del PP haurà de ser matèria d’anàlisi més detinguda. El sector de l’electorat que vota en clau espanyola i el discurs antiimigració poden ser dues de les claus que expliquen els resultats recollits per Sánchez-Camacho.

Quatre: L’aparició de SI no sembla ser l’únic, i potser ni tan sols el principal factor explicatiu de la desfeta d’ERC, tot i que caldrà una anàlisi més sistemàtica. Esquerra es troba en una espiral que li ha fet perdre gairebé la meitat dels seus vots. Aquests vots han anat en totes direccions i convindria seguir-los la pista atentament.

Cinc: La solidesa i fidelitat del vot d’ICV, després del desgast de la Conselleria d’Interior és especialment remarcable si el posem en perspectiva històrica (el 1999 molta gent n’augurava la desaparició) i, sobretot, si el comparem amb l’evolució dels seus socis espanyols.

Sis: El context de descontentament polític i de desgast fort de les dues principals forces del govern ha afavorit el manteniment i l’entrada al parlament de formacions petites. El català es mostra de nou com un sistema de partits especialment porós i obert a l’emergència de noves formacions. Possiblement, la fragmentació es reforça a si mateixa.

Set: Finalment no s’ha consumat la seua entrada al Parlament, però els 75.000 vots de Plataforma per Catalunya mostren una tendència que, si no es reverteix, podria culminar en la consolidació d’una formació xenòfoba a Catalunya.