Política Última actualització Dijous, 18 de setembre de 2008 05:00 h

Els ajuntaments catalans reclamen endeutar-se més per tenir recursos per afrontar la crisi

Trobada dels representants del món local amb el conseller Castells

---

El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, s'ha reunit aquest dimecres amb la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques per explicar-los l'estat de les negociacions en matèria de finançament. Per tal de superar la crisi, el conseller s'ha compromès a negociar amb el Govern de l'Estat espanyol perquè els municipis es puguin endeutar més que fins ara, a nivells semblants als de l'administració de l'Estat espanyol i de la Generalitat. Fins ara els deutes són del 60%, i demanen poder endeutar-se fins al 80%. Castells també s'ha fet seva la demanda dels municipis de crear un fons del que paguen d'IVA per costejar altres coses, ja que aquesta despesa podria servir per crear 17.000 noves places de guarderies. Des dels municipis denuncien que malgrat la creació de noves places de guarderies públiques sigui una promesa de la Generalitat, els costos de mantenir-les són a càrrec dels ajuntaments.

El president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha especificat que 'no és raonable' que el Govern o l'Estat 'puguin tancar el seu pressupost amb dèficit i que els ajuntaments no puguin ajustar la seva capacitat d'inversió a través de demanar més crèdit', sempre que aquests tinguin 'capacitat i recorregut fer-ho'.

Ha dit que l'endeutament és variable segons cada ajuntament però que 'un ajuntament d'una ciutat mitjana o gran no arriba al 60 o 70% i el recorregut és fins al 110% sense demanar permís'. La voluntat dels ajuntaments no és 'arribar al 110% sinó que 'només que un que tingui el 70% el deixin endeutar-se fins al 80% són molts diners'. Ha posat l'exemple de Sabadell, amb un endeutament del 66%, on 'si ens autoritzen a arribar al 80%, dels 12 MEUR que puc demanat en podré demanar 24 MEUR, el que significa tres escoles bressol'.

Amb l'IVA dels municipis es podrien fer 17.000 places de llars d'infants

Bustos ha denunciat que 'no és raonable ni té sentit' que un Ajuntament que construeix un equipament 'a més de posar el terreny, fer la inversió i mantenir aquest equipament' hagi de pagar un impost. Ha exposat que els diners pressupostats pel 2007 'estem per sobre dels 370 MEUR d'IVA' i aquests milions 'representarien 17.000 places de llars d'infants, més del 50% del compromís del Parlament de Catalunya. Si bé han reconegut que l'IVA no es pot suprimir, demanen que 'es retorni' a través d'un fons per a fer inversió.

Ha exposat que juntament amb aquestes dues 'mesures emergència', n'hi ha d'altres com el compromís del Govern a no impulsar noves lleis que comportin més càrrega en la despesa dels ajuntaments perquè no podem assumir-les'. També ha reclamat 'un canvi de model' perquè hi ha 'un dèficit històric'. Ha dit que fins i tot les inversions previstes 'si hi ha retall pressupostari s'hauran de revisar al seu calendari'.

Els ajuntaments denuncien la 'càrrega' de la Llei de Dependència

Bustos ha dit que la inversió per plaça d'escola bressol, al marge del terreny, 'que normalment és patrimoni municipal', pot estar entre els 12.000 i 14.000 euros. Ha explicat que el Govern subvenciona entre 4.000 i 5.000 euros, però 'la resta surt de la inversió dels pressupostos d'inversions dels ajuntaments'. Per això, ha assegurat que 'el compromís del Govern de construir 30.000 places de llars d'infants al país ho estan fent els ajuntaments', tot reconèixer que el 40% de les places es fan per, i que dos terceres parts del manteniment de les llars d'infants el sostenen els ajuntaments. També ha considerat que l'aplicació de la Llei de la Dependència fa que en aquests moments suporten una 'càrrega molt important de gestió i també de finançament'.