Un tripijoc al Senat permet a CiU i el PSOE subvencionar les autopistes madrilenyes
Puigcercós: 'No pot ser que des de Catalunya anem al rescat d'un model que és el contrari'
Finalment PSOE i CiU han aconseguit aprovar al Senat les polèmiques ajudes a les concessionàries d'autopistes de Madrid a punt d'entrar en fallida. L'aprovació d'aquestes impopulars subvencions en època de crisi econòmica s'ha aconseguit a través d'un tripijoc legislatiu: Com que l'esmena als Pressupostos Generals de l'Estat sobre aquest tema corre el perill que sigui tombada, PSOE i CiU van introduir les subvencions en una nova esmena a una llei totalment diferent, la del Servei Postal Universal que liberalitzarà el sector. D'aquesta manera socialistes i convergents s'han assegurat l'aprovació de la mesura independentment del que passi a la votació dels pressupostos. Les ajudes, que injectaran a les concessionàries 80,1 milions d'euros a retornar en tres anys, van ser titllades al seu moment per ICV i ERC d''escàndol'. 'El que no pot ser és que des de Catalunya anem al rescat d'un model que és el contrari, l'antagonista, al de Catalunya', lamentava Puigcercós.
Comparteix
TweetEtiquetes
Actualitat
ICV reclama que l'Estat expropiï el patrimoni immobiliari de Bankia per destinar-lo a polítiques públiques
Tant ERC com ICV, que ja van votar-hi en contra al Congrés, van carregar durament contra la federació nacionalista acusant-la de beneficiar les concessionàries de les autopistes de Madrid. 'Em molesta que l'hagi presentada CiU', assegurava el president d'ERC, Joan Puigcercós, perquè 'estem parlant del radial de Madrid' i 'no hi tenim res a veure'. 'El que no pot ser és que des de Catalunya anem al rescat d'un model que és el contrari, l'antagonista, al de Catalunya'. La diputada d'ICV al Congrés, Núria Buenaventura, va titllar d''escàndol' que no es rescatin els peatges per als usuaris i ara es vulguin rescatar les constructores i concessionàries 'que s'han fet d'or en tots aquests anys'. A més va acusar CiU d'estar al servei dels 'lobbies econòmics' i fer política no en funció dels interessos dels ciutadans sinó de les 'grans empreses'.




