Mas demana als partits un front comú per defensar el 'pacte fiscal' a Madrid
Afirma que la sentència de l'Estatut ha tallat les vies d'entesa amb l'Estat espanyol i parla d'iniciar una 'transició nacional' · Els diputats d'ERC l'aplaudeixen en acabar el discurs
El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, ha cridat a les diferents forces polÃtiques a defensar conjuntament a Madrid el 'pacte fiscal'. Durant el seu discurs d'investidura al Parlament (pdf), Mas ha demanat treballar de forma discreta un 'acord intern' durant el 2011 per plantejar en bloc aquesta proposta al govern que surti de les eleccions espanyoles de 2012 condicionant la polÃtica dels diputats catalans al Congrés espanyol a la consecució d'aquest objectiu. El lÃder de CiU ha donat per trencades les possibilitats d'encaix a l'Estat espanyol després de la retallada de l'Estatut i ha defensat el dret a decidir per a Catalunya, sempre i quan s'exerceixi sobre qüestions de consens que no provoquin 'fractura social'. Mas ha anunciat la creació de consells assessors en Economia i Sanitat al president del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, i al president del Col·legi de Metges, Miquel Vilardell; a més s'ha compromès a buscar el consens necessari per fer una Llei electoral catalana, una assignatura pendent pel paÃs. Â
Comparteix
TweetDocuments relacionats
- Discurs d'Artur Mas al debat d'investidura (PDF, 260.04 KB)
Etiquetes
Actualitat
ICV reclama que l'Estat expropiï el patrimoni immobiliari de Bankia per destinar-lo a polÃtiques públiques
Mas ha fet una crida a la unitat per iniciar una 'transició nacional' que té com a primer objectiu i gran repte per als propers anys el pacte fiscal. En l'exposició de la seva proposta estrella, el lÃder de CiU ha assegurat que 'la demanda d'un model de finançament més just per a Catalunya genera grans consensos en la societat catalana'. Uns consensos que ha manifestat que són transversals. Mas ha manifestat que el Govern no pot afrontar sol aquest 'repte de paÃs' i que cal sumar-hi els agents socials, la societat civil i la majoria de la ciutadania. Ha estès la mà a la resta de partits per arribar a un acord intern sobre aquest tema.
Mas encarrega al Cercle d'Economia i al Col·legi de Metges consells assessors a disposició del Govern i del Parlament
El futur president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest dilluns que ha encarregat al president del Cercle d'Economia, Salvador Alemany, i al del Col·legi de Metges, Miquel Vilardell, que posin en marxa consells assessors per lluitar contra la crisi i posar al dia el sistema sanitari. Durant el seu discurs en el debat d'investidura al Parlament, ha explicat que aquests consells seran de format reduït i no seran retribuïts, i estaran a disposició del Govern i també del Parlament. En termes generals, Mas ha promès un govern dialogant, transparent, honest, cohesionat i sense esperit de revenja. 'Avui puc dir, que l'únic sentiment que m'acompanya és el d'agraïment', ha dit.
Mas es compromet a buscar el consens necessari per fer una Llei electoral catalana
Artur Mas, s'ha compromès aquest dilluns a buscar el consens necessari per fer una Llei electoral catalana que 'afavoreixi l'apropament de la polÃtica a la ciutadania i garanteixi l'adequada representació del conjunt del paÃs'. Aquesta és una de les promeses que ha fet en el capÃtol d'administracions durant el seu discurs d'investidura, en el que també ha anunciat que reduirà entre un 15 i un 25% la despesa en informes, estudis tècnics, campanyes institucionals, despeses de representació, publicitat i protocol. Això se suma a la reducció del 20% del nombre de departaments i a la d'un 25% pel que fa alts cà rrecs i personal de confiança.
Una administració à gil i austera
El convergent ha recordat la seva ja famosa recepta de les tres A: austeritat, agilitat i aprimament. En aquest sentit, ha recordat que reduirà un 20% el nombre de departaments (mà xim de dotze conselleries), i un 25% els alts cà rrecs i personal de confiança. Però a més, ha informat que també reduirà entre un mÃnim d'un 15 i un 25% la despesa en informes, estudis tècnics, campanyes institucionals, despeses de representació, publicitat i protocol.
En aquesta mateixa lÃnia, ha indicat que no es cobriran les baixes de jubilació excepte en els serveis bà sics, i es redimensionaran a la baixa molts organismes autònoms, empreses i consorcis de l'administració, fusionant entitats per evitar duplicitats i eliminant aquelles que no siguin estrictament necessà ries, concertant també els serveis que calguin.
L'administració serà també à gil, i no s'aprovarà cap norma que no comporti com a mÃnim l'eliminació d'una antiga. En definitiva, la 'fórmula del bon govern' es defineix, ha dit, amb 'més lideratge i menys burocrà cia; més austeritat i menys despesa inútil o supèrflua; més llibertat i menys dirigisme, més protecció i menys control'.




