Política Última actualització Dilluns, 20 de desembre de 2010 15:35 h

El Tribunal Constitucional espanyol reitera la retallada de l'Estatut

Rebutja els recursos del Defensor del Pueblo i del govern de la Rioja en considerar que ja els ha resolt en la primera sentència

---

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha rebutjat els recursos del Defensor del Poble i del govern de la Rioja contra l'Estatut en considerar que ja es va pronunciar en la sentència del passat estiu del recurs interposat pel PP. La sentència d'aquest dilluns es refereix als articles recorreguts sobre les competències 'exclusives' del Síndic de Greuges, les funcions del Consell de Justícia de Catalunya i determinades expressions respecte aquests articles contemplades al text estatutari. Amb aquesta sentència, queden tancats tots els recursos interposats contra l'Estatut de Catalunya, que no pateix així cap més retallada per part del Tribunal Constitucional espanyol.

Del Síndic de Greuges, el tribunal recorda que en la sentència del passat mes de juny ja va declarar inconstitucional l'incís 'amb caràcter exclusiu' de les seves funcions. El Defensor del Poble va recórrer sobre el primer apartat d'aquest article, el 78, però la resolució al·lega que el fet que supervisi els organismes públics o privats o les entitats que en depenen, a més l'activitat de l'Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, entre d'altres, no és inconstitucional. Refusa també el recurs del defensor sobre el segon apartat d'aquest article, el 78.2, sobre la col·laboració entre el Síndic i el Defensor perquè l'Estat espanyol sempre pot actuar 'amb plena llibertat' i, per tant, no és inconstitucional.

La sentència també es refereix a l'article 5 sobre els drets històrics del poble català i recorda que el passat estiu va declarar que els termes 'nació' i 'realitat nacional' utilitzats en el preàmbul no tenen 'eficàcia jurídica interpretativa'; mentre que respecte a la llengua catalana en l'àmbit de l'ensenyament diu que 'no es pot posar en dubte la legitimitat constitucional d'un ensenyament en la qual el vehicle de comunicació sigui la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma i llengua cooficial del seu territori, junt amb el castellà'.

No obstant això, recorda que conèixer el castellà a través de l'ensenyament és un dret dels ciutadans i que per tant 'el català ha de ser una llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi d'aquesta condició'.