Sobre finançament, inversions, dèficit fiscal i altres malentesos

Elisenda Paluzie Economista

Aquests darrers dies, amb la signatura de l’acord sobre inversions de l’Estat a Catalunya i la presentació dels Pressupostos de l’Estat pel 2008, he pogut constatar que hi ha una gran confusió entre la ciutadania i fins i tot entre els comentaristes polítics sobre conceptes bàsics en les relacions econòmiques entre Catalunya i Espanya. El tema és prou important com perquè valgui la pena dedicar un article a aclarir alguns d’aquests malentesos.

Així, arran de la signatura de l’acord sobre inversions de l’Estat a Catalunya, en aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut, he observat els següents errors. En primer lloc, molta gent es refereix a aquest acord com l’acord del finançament entre Solbes i Castells. Això és totalment incorrecte. El sistema de finançament vigent, regulat per la LOFCA, no s’ha vist alterat en res per aquest acord. Teòricament aviat se n’hauria de discutir la reforma perquè s’hi apliquin alguns dels preceptes de l’Estatut, però de moment la reforma de la LOFCA no té data ni calendari. Quan parlem de finançament ens referim al sistema de finançament autonòmic que regula els ingressos de la Generalitat per a finançar els seus serveis i competències. Mentre que l’acord d’inversions Solbes-Castells fa referència exclusivament a l’aplicació d’una disposició de l’Estatut que estableix quina ha de ser la inversió de l’Estat a Catalunya durant set anys. És a dir, afecta exclusivament a una de les funcions de l’Estat, la seva responsabilitat inversora en aquelles infraestructures que són de la seva competència, com per exemple la RENFE, els aeroports, les carreteres dites “nacionals”, els centres de recerca estatals, els canals de rec, etc...

Per tant a la Generalitat no li arribaran diners d’aquest acord. Si finalment la inversió de l’Estat a Catalunya augmenta (la qual cosa no està encara garantida, els 722 milions de més són en projectes pendents de determinar que no figuren en els pressupostos!), el que passarà és que en principi hauria de millorar l’estat d’algunes de les nostres infraestructures bàsiques, que són responsabilitat de l’Estat.

Una segona confusió és pensar que el volum total de la inversió de l’Estat a Catalunya (3.625 milions d’euros d’inversió real territorialitzable, o 4.365 milions segons les xifres Castells que afegeix els projectes pendents, fons de peatges sense determinar i transferències de capital) reduirà per aquest import el dèficit fiscal de Catalunya, que el 2005 assolia la xifra de 19.177 milions d’euros (i que el 2006, 2007 i 2008 serà amb tota seguretat molt superior).

Quan es calcula el dèficit fiscal de Catalunya, el que es fa és la diferència entre tots els impostos que paguen els ciutadans i empreses d’aquest territori i els serveis públics que reben, tant si són estatals com autonòmics o locals. Per tant, en el càlcul de la balança fiscal la inversió total que fa l’Estat a Catalunya ja es té en compte  Es absolutament incorrecte restar 4.000 milions als 19.000 milions! Si finalment hi ha un augment de la inversió de l’Estat a Catalunya, serà només aquest increment que reduiria el dèficit i no la inversió total, i a més només reduirà el dèficit en la mesura que aquest increment sigui més gran que l’augment dels impostos recaptats a Catalunya.

Per acabar, recordar al lector que pot trobar informació actualitzada sobre el finançament, les inversions de l’Estat a Catalunya i les balances fiscals al web de l’Observatori del Finançament de Catalunya (www.ofc.cat).