Normalment, avui dia el discurs de qualsevol polític està calibrat i mesurat al detall. Els assessors i politòlegs que hi ha darrera de cada discurs, i sobretot si parlem de polítics de pes, es trenquen les banyes per fer discursos perfectes. Però, el polític també és humà. I quan intervé en converses més relaxades o en forma de tertúlia és quan diu i pensa allò que realment sent i no li han escrit. Tot i seguir les directrius marcades, sempre es pot escapar alguna cosa.

Una mostra d’això és la frase que deixa anar Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid. Al programa 59’’ de TVE es crea una petita tertúlia entre els periodistes i Esperanza. Toquen diferents temes de debat. Un és ja un clàssic, la memòria històrica i el passat turbulent que es va viure arreu de l’Estat amb la Guerra Civil.

Llavors Esperanza té la paraula i per defensar-se ataca: la dreta espanyola se sent molt incòmode al parlar d’aquest tema doncs la seva postura és bastant indefensable en termes morals, ètics i també històrics. Per tant, per criticar a Franco, per demostrar que per a ella Franco també era dolent, afirma que ‘Franco era bastante socialsita’. Apa aquí! Quina patinada! Quina aberració!

El pitjor de tot és que tal difamació passi absolutament desapercebuda entre els tertulians. Queden dues coses clares: que per la dreta espanyola no té clars els conceptes ni la història i que per altra banda confonen termes polítics com proteccionisme i autoritarisme dictatorials amb el que els valors socialistes han predicat des de fa més d’un segle.
Realment, no en tenen de memòria, memòria històrica.