Tothom té els seus columnistes preferits, ja sigui per l'excel·lència amb la qual argumenten o per la quantitat d'animalades que són capaços de dir. Un dels preferits del directe!cat és Esteban Linés, aquell furibund anticatalà que, des de la secció musical de La Vanguardia, pontifica contra la música de la terra cada vegada que en té ocasió.

Us n'hem parlat diverses vegades del tal Linés, ja fos perquè va obligar al cantautor Espaldamaceta a posicionar-se contra la cançó catalana o perquè va perpetrar un mapa dels grups dels Països Catalans que no es podia agafar per enlloc. En el seu particular camp de tir de cada setmana -els de Can Godó ho anomenen 'Crítica musical'- el Linés tornava a renegar diumenge contra la música en català, i ho feia a través d'una crítica demencial contra el disc 'Dolça companyia' del cantautor de Sabadell Esteve Sabater.

Enfervorit per una de les seves particulars úlceres estomacals, el Linés es deixa anar i comença el sermó assegurant que 'part de la música escrita i interpretada en català en format cantautor pot arribar a produir llagues al gust i al sentit comú'. A continuació es dedica a destrossar sense pietat la música del cantautor amb més aviat pocs arguments, però aquesta generalització inicial ens ha semblat del tot gratuïta. Mirem-ho a l'inrevés, un periodista català que utilitzés un disc d'Andy y Lucas o Melody per dir que el pop hispà 'produeix llagues al gust' seria censurat a l'instant.

Sembla que el tal Linés no canviarà mai. Des de la redacció del directe!cat animem La Vanguardia a que, si han d'acomiadar personal i forçar prejubilacions, pensin en aquesta mòmia. Els soferts lectors catalans del rotatiu agrairan desfer-se d'una 'llaga al gust i al sentit comú' d'aquestes característiques.