El lamentable episodi de censura a la xiulada de les aficions catalanes i basques al Borbó durant la passada final de Copa ens ha de servir per recordar que, a la 'democràcia espanyola', les ofenses a la casa reial sempre han estat perseguides i amagades.

Ja sigui segrestant publicacions humorístiques com a l'episodi El Jueves o deixant d'emetre les xiulades, l'Estat espanyol no admet que ningú qüestioni la legitimitat d'un monarca hereu de la dictadura. Precisament aquest 2009 fa quinze anys del polèmic Persones Humanes dedicat a la Infanta Elena, en concret aquell on l'escriptor Quim Monzó dedicava el seu particular monòleg a l'anàlisi de les reialeses. Les paraules de Monzó i la particular ironia de Mikimoto, amb aquella imatge fixa de la Infanta que acompanyava gran part del programa, van provocar les protestes de la Casa Reial espanyola i van forçar el president Pujol a disculpar-se.

Les setmanes posteriors a l'incident, llargament denunciat pels mitjans espanyolistes, Quim Monzó va viure un episodi de censura a 'El peor programa de la semana', que llavors emetia el Wyoming a La 2 i que va acabar amb la supressió d'aquest programa de la televisió pública espanyola.

Per recordar aquell execrable episodi de censura als mitjans, un intrusisme que encara dura, us enllacem la memorable intervenció de Monzó al Persones Humanes analitzant aquella feina estressant i malpagada que és ser membre de la reialesa.